L’IPHES comença aquest dilluns una nova excavació al Roc de les Orenetes, a Queralbs, 40 anys després del tancament de la cova

15.09.2019

En aquest indret, un jove Eudald Carbonell va dirigir per primer cop una intervenció arqueològica, quan encara estudiava, l’agost de 1973
Ubicada a gairebé 2.000 metres d’alçada, als anys setanta es va descobrir una necròpolis prehistòrica que va ser objecte d’interès acadèmic internacional
Eudald Carbonell, el primer per l’esquerra, l’agost de 1973 al Roc de les Orenetes, durant l’excavació que va dur a terme el grup Grober Xaialsa, sota la seva direcció – IPHES
Aquest dilluns 16 de setembre, i fins al 4 d’octubre, un equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), durà a terme al municipi de Queralbs, (Ripollès, Girona) una excavació arqueològica al Roc de les Orenetes, tancat des de fa 40 anys i on un jove Eudald Carbonell l’agost de 1973 va dirigir la seva primera excavació arqueològica, per encàrrec del seu mestre, el doctor Miquel Oliva. Aquest dilluns dia 16 i dimarts 17 hi serà per donar el tret de sortida a la nova etapa. Es tracta d’una necròpolis prehistòrica d’una antiguitat de més de 3.000 anys, que juntament amb altres descobertes de l’època, va tenir un paper clau als anys setanta del segle passat per impulsar la recerca a l’entorn del paleolític a Catalunya.
Ara, la nova intervenció arqueològica es du a terme en el marc del projecte de recerca ARRELS“Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: projecte arqueològic 2018-2021” (ARRELS CLT009-18-00048), codirigit pels doctors CarlesTornero i Eudald Carbonell, ambdós investigadors a l’IPHES, i compta amb el vist i plau de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
El Roc de les Orenetes és una cova ubicada a gairebé 2.000 metres d’alçada que va ser descoberta a finals dels anys seixanta del segle passat per en Cisco Coll, veí de Queralbs, però no va ser fins l’agost de 1973 que es va efectuar una intervenció d’urgència. Va anar a càrrec del Grup Grober Xaialsa, una entitat constituïda entre amics de la Vall de Ribes per promoure la socialització de la ciència. Al capdavant d’aquells treballs, Eudald Carbonell, que d’aquesta manera va dirigir per primer cop una excavació. En aquella ocasió també hi participaren en Pere Solà, en Toni i Ramón Busquets.
Notícia publicada el 1972, on ja es constatava la importància del Roc de les Orenetes
El descobriment del Roc de les Ornetes en aquelles dates va esdevenir una fita d’interès internacional en el món acadèmic de la Prehistòria Europea perquè al seu interior es va documentar una necròpolis prehistòrica amb gairebé mig centenar d’individus enterrats, només centrant-se en estudiar i salvaguardar les restes que es trobaven en superfície. Les característiques de certs objectes recuperats al seu interior, dipositats probablement com a ofrenes als difunts, van fer proposar a l’equip d’Eudald Carbonell una cronologia relativa al període del final del Bronze, és a dir, d’uns 3.000 anys d’antiguitat. L’excepcional estat de preservació de les restes humanes va ser motiu de diferents estudis antropològics i el conjunt és avui dipositat al Museu Etnogràfic de Ripoll. Per tal de preservar l’interior de la cavitat i el seu excepcional registre, no esgotat durant les intervencions dels anys setanta, es va decidir tapar el seu accés.
40 anys després del seu tancament (exactament el 16 de setembre de 1979) es reprenen els treballs arqueològics al jaciment, reobrint el seu accés i preparant el seu interior per una excavació fent ús de totes les innovacions tècniques i metodològiques que la recerca en arqueològica ha anat integrant en aquests darrers decennis, incloent-t’hi la vessant en recerca arqueobiomolecular que IPHES ha desenvolupat. És d’esperar que les noves investigacions en el jaciment ajudin a conèixer la dinàmica d’ocupació prehistòrica i protohistòrica de l’àrea d’estudi.
Des del 12 de setembre, un equip de l’IPHES ja està a la Vall de Ribes treballant, en concret a la Bauma dels Fadrins, a Queralbs – IPHES
La Bauma dels Fadrins
Paral·lelament a aquests treballs, l’equip de IPHES va iniciar el 12 de setembre una excavació en extensió a la Bauma dels Fadrins, també al terme municipal de Queralbs, on s’han documentat evidencies d’ocupacions prehistòriques durant l’Holocè inicial, fa més de 9.000 anys. Aquests darrers treballs aportaran a la comarca un registre arqueològic únic per un període encara molt desconegut.
La direcció tècnica d’aquesta intervenció la duran els arqueòlegs Celia Díez-Canseco, Ivan Ramírez-Pedraza i en Carles Tornero, tots tres investigadors adscrits a l’IPHES.
Els treballs arqueològics en el marc del projecte ARRELS reben el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Queralbs.

Calendar