La mostra didàctica sobre Jordi Sabater Pi, primatòleg descobridor de Floquet de Neu, s’instal.la a La Canonja

21.04.2017

Es pot visitar des d’avui i fins al 12 de maig a la sala d’exposicions del Castell de Masricart i l’entrada és lliure
Arriba a aquesta localitat en el marc del Programa “Exposicions itinerants” de la Diputació de Tarragona
A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi – Lluís Batista / IPHES
L’exposició “Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència”, produïda per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), a partir del material dipositat a la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona – Parc Científic de Barcelona, es podrà visitar del 21 d’abril al 12 de maig a la sala d’exposicions del Castell de Masricart, a La Canonja (Tarragonès). L’entrada és lliure i l’horari: dimarts, dimecres i divendres,  de les 9 a les 13 h; tardes, de dilluns a dijous de les 16 a les 20 h.
De caràcter itinerant, aquesta mostra ara arriba a La Canonja, en el marc del Programa “Exposicions itinerants” que la Diputació de Tarragona posa a disposició dels ajuntaments amb l’objectiu de fomentar el dinamisme cultural i fer arribar l’oferta expositiva arreu de la demarcació. També ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’aquest municipi.
Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi -que ell va estudiar- i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l’esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica.
Un dels magnífics dibuixos de Sabater i Pi que es poden observar a l’exposició – Col·lecció Sabater Pi UB
A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a l’Àfrica, una illa que actualment s’anomena Bioko, fins a les seves últimes reflexions.
Entremig, hom pot gaudir, d’una manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar els fangs el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu llegat.
El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.
El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.
A la mostra es fa un repàs pels moments claus de la vida professional de Sabater Pi – L.B. / IPHES
El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.
El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i  Pi, un insòlit goril·la albí que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units.