L’activitat física és beneficiosa per a les persones fumadores, independentment dels nivells de contaminació de l’aire

11.10.2018

L’activitat física regular s’associa amb una millora de la funció pulmonar entre les persones fumadores de ciutats europees, independentment dels nivells de contaminació de l’aire. És la principal conclusió d’un estudi realitzat a més de 4.500 persones de nou països europeus, que ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, en el marc del projecte “Ageing Lungs in European cohorts” (ALEC)*, coordinat per l’Imperial College London.

Un estudi previ del mateix projecte va concloure que l’activitat física regular s’associava amb una millor funció pulmonar entre les persones fumadores, però no es van analitzar dades d’exposició a la contaminació de l’aire.

Ara, la nova recerca, publicada a la revista Environment International, es va plantejar com objectiu avaluar si l‘exposició residencial a la contaminació de l’aire – l’estimació anual de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió PM2,5 i PM10- modifiquen l’efecte de l’activitat física en la funció pulmonar, tant de les persones fumadores com de les que mai han fumat.

El treball va analitzar les dades de 2.801 persones que mai havien fumat i 1.719 persones fumadores de nou països europeus -Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit-, participants de l’Enquesta de Salut Respiratòria de la Comunitat Europea (ECRHS). Durant deu anys es va fer un seguiment a les i els participants, d’entre 27 i 57 anys a l’inici de l’estudi: van ser classificats com a actius si feien activitat física amb una freqüència de dues o més vegades a la setmana i una durada d’una hora a la setmana o més. La funció pulmonar es va avaluar mitjançant la prova de l’espirometria.

Les conclusions van indicar que l’activitat física regular va ser associada amb una millor funció pulmonar entre les persones fumadores, independentment dels nivells de contaminació de l’aire. Pel que fa a les persones no fumadores, l’activitat física semblar tenir beneficis per a la funció pulmonar en zones amb nivells de contaminació de l’aire baixos o mitjans, però aquests resultats van ser menys clars en zones urbanes més contaminades.

Elaine Fuertes, primera autora de la publicació, destaca que “els resultats reforcen el missatge que l’activitat física és beneficiosa per a la salut, inclosa la salut respiratòria“. “No obstant això, les nostres dades suggereixen que pot haver-hi certa atenuació d’aquest efecte entre les persones no fumadores que viuen en ciutats amb nivells de contaminació alts, pel que de ser confirmat, les polítiques destinades a controlar els nivells de qualitat de l’aire garantirien el màxim benefici de les polítiques de promoció de l’activitat física “, afegeix.

“Moltes formes d’activitat física tenen lloc a l’aire lliure, com anar en bicicleta, caminar o córrer, ia més es promou el transport actiu com un mètode per reduir tant els nivells de contaminació de l’aire com el sedentarisme. Així, entendre la relació entre contaminació de l’aire, activitat física i funció pulmonar és imprescindible per a la presa de decisions en els àmbits de la salut pública i la planificació urbana“, valora Judith Garcia-Aymerich, coordinadora del treball i del programa de recerca de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal.

Referència

Residential air pollution does not modify the positive association between physical activity and lung function in current smokers in the ECRHS study. Fuertes E, Markevych I, Jarvis D, Vienneau D, de Hoogh K, Antó JM, Bowatte G, Bono R, Corsico AG, Emtner M, Gislason T, Gullón JA, Heinrich J, Henderson J, Holm M, Johannessen A, Leynaert B, Marcon A, Marchetti P, Moratalla JM, Pascual S, Probst-Hensch N, Sánchez-Ramos JL, Siroux V, Sommar J, Weyler J, Kuenzli N, Jacquemin B, Garcia-Aymerich J. Environ Int. 2018 Aug 16;120:364-372. doi: 10.1016/j.envint.2018.07.032.

* Aquest treball ha estat possible gràcies al suport del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (estudi ALEC sota acord de subvenció n. 633.212) i la beca Marie Skłodowska-Curie (Elaine Fuertes, H2020-MSCA-F-2015 ; proposta nombre 704.268).