Les troballes excepcionals a la Cova de les Teixoneres propicien la implicació institucional per apropar el jaciment al públic

12.08.2018

S’ha instal·lat una passarel·la i una coberta que faran compatibles les visites i les excavacions arqueològiques
La campanya d’enguany ha posat al descobert noves puntes de llança de neandertals i s’obté així una de les col·leccions més importants de la Península Ibèrica

Dues de les puntes de fletxa descobertes aquest any de tipologia mosteriana, pròpia de les comunitats neandertals – IPHES
español
La troballa de restes que pertanyen almenys a tres individus de neandertal (dos infantils i un adult) durant els darrers anys a la Cova de les Teixoneresde Moià (Moianès) per part de l’equip de recerca integrat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana), ha motivat la implicació de les institucions per facilitar les visites a aquest jaciment i la seva protecció, cosa que requereix de les infraestructures adients per compatibilitzar-les amb els treballs d’investigació. En aquest context, s’ha instal·lat una coberta i una passarel·la que compleixen aquestes funcions i que avui s’han donat a conèixer als mitjans de comunicació. A més, s’han presentat les troballes més significatives de la campanya arqueològica d’enguany que s’ha dut a terme entre el 4 i el 12 d’agost.
En l’acte hi ha participat Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Dionis Guiteras, alcalde de Moià i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona; Robert Sala, director de l’IPHES, i Jordi Rosell, arqueòleg, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació.
Totes aquestes institucions han signat recentment un conveni de col·laboració entre elles que possibilita més accions futures encarades a la recerca tant a la Cova de les Teixoneres com a la veïna Cova del Toll (Toll i Teixoneres), com la ja esmentada col·locació de la coberta i passarel.la a Teixoneres. Aquesta última obra ha estat finançada per la Diputació de Barcelonai l’Ajuntament de Moià amb un cost total aproximat de 60.000 €. La col·laboració interadministrativa entre Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Moià ha permès invertir un total de 169.067 euros en infraestructures al Parc Prehistòric de les coves del Toll en els darrers tres anys.

Visió frontal i lateral de la nova coberta i passsarel.la – IPHES
Els treballs de recerca durant les anteriors campanyes (2014-17) han estat subvencionats amb el pla quadriennal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, si s’aprova el projecte 2018-2021, es concedirà un nou ajut. La mateixa institució atorga subvencions a l’Ajuntament de Moià anualment per l’adequació de les coves dins la línia d’inversions en patrimoni arqueològic per a municipis.
En l’àmbit científic, tot i que la campanya ha estat molt curta, s’ha continuat extraient importants restes arqueològiques, especialment fauna i eines de fa 50.000 anys d’antiguitat que són de gran valor científic per entendre els modes de vida de les comunitats neandertals a la Catalunya Central. Entre aquestes eines destaquen les puntes de llança, les quals estan elaborades indistintament amb sílex i quars. Les puntes recuperades durant aquesta campanya s’afegeixen a les trobades durant les darreres excavacions, conformant una de les col·leccions més importants d’aquestes armes de cacera a la Península ibèrica.
Pel que fa a la fauna, el ventall és molt ampli i divers, sent els animals més abundats el cérvol i el cavall, els fragments dels quals presenten clars indicis d’haver estat caçats, cuinats i consumits pels diferents grups humans que van ocupar la cova.
El projecte de recerca relacionat amb les Coves del Toll està dirigit per Jordi Rosell (IPHES-URV), Florent Rivals (ICREA-IPHES) i Ruth Blasco (CENIEH). L’excavació d’enguany ha comptat principalment amb investigadors pre i postdoctorals de l’IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili). També hi han participat científics de les universitats Autònoma i Complutense de Madrid, de la Universitat de Burgos i de la Tel Aviv University (Israel).