L’IPHES, a les I Jornades de Paisatge Històric del Baix Gaià

12.07.2018

Hi pren part professor de recerca ICREA a l’IPHES Francesc Burjachs, palinòleg i expert en canvis climàtics, dissabte 14 de juliol a les 11.10 h, a l’Ajuntament d’Altafulla
Francesc Burjachs, palinòleg i professor de recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència “Com era el paisatge del Baix Gaià abans d’ara”, dissabte 14 de juliol, a les 11:10 h, a la sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla (Tarragonès) en el marc de les I Jornades de Paisatge Històric del Baix Gaià que se celebren en aquesta localitat aquell dia i el 21 del mateix mes, en aquest últim cas a l’Ajuntament de Torredembarra, a la mateixa comarca.
El palinòleg Francesc Burjachs a Mas Moragues, El Catllar, davant d’un exemplar de Pistacia lentiscus – IPHES
En la seva intervenció, Francesc Burjachs partirà del fet que els paisatges actuals són, bàsicament, fruit de la combinació de factors climàtics i de l’ús que se n’ha fet del territori (ramaderia, agricultura, activitat industrial, turisme, …). Per aquest motiu explicarà com ha evolucionat el paisatge (i el clima) del Baix Gaià a través dels darrers 6.500 anys, des dels primers agricultors i ramaders (Neolític), per veure si aquests van modificar (antropitzar) el paisatge o no, què va suposar l’entrada de la tecnologia dels metalls (penseu que es necessitava combustible llenyós per a fondre els minerals) a l’Edat del Bronze, i… més tard, la introducció del ferro (primeres colonitzacions i naixement de l’urbanisme ibèric). Acabarà repassant el paisatge resultant de l’ocupació romana del nostre territori, que tingué continuïtat durant l’època medieval i fins l’actualitat.
Paral·lelament als canvis de paisatge induïts per la gestió del territori, segons les polítiques predominants en cada moment històric, també cal tenir en compte els canvis climàtics que s’han succeït tot al llarg d’aquest temps. Així, es pot observar com avets, bedolls, faig, vern, roures, etc. han anat reculant a les nostres muntanyes durant aquests darrers 6.500 anys, o s’han extingit, com en el cas del carpí. A la fi, els conreus predominants de cereals durant el Neolític i l’Edat del Bronze passen a ser ocupats per l’olivera i la vinya a partir de l’Edat del Ferro, cultius més adaptats a l’aridesa (accentuació de la irregularitat en les pluges) dels darrers 3 o 4 mil·lennis.