Per què mantenir l’aposta?

L’assetjament i les desigualtats de gènere persisteixen en l’àmbit de la recerca, sovint de manera subtil. Les dinàmiques de poder, la precarietat o la manca de referents en posicions de decisió continuen condicionant trajectòries professionals.

Mentories amb perspectiva feminista

CERCAREMA aposta per relacions d’acompanyament entre dones i persones no binàries de perfils diversos. No són consultories ni relacions jeràrquiques: són trobades basades en l’escolta, l’intercanvi d’experiències i la construcció d’estratègies compartides. Les sessions —presencials o virtuals— s’adapten a cada parella mentora-mentorada, prioritzant contextos de confiança i utilitat real.

A qui s’adreça?

El programa s’adreça a tota la comunitat CERCA: investigadores pre i postdoctorals, tècniques, personal de gestió i administració, així com perfils de direcció i gerència. La diversitat de trajectòries és clau per generar aprenentatges creuats i xarxes sòlides.

Calendari i inscripcions

Les inscripcions per a l’edició 2026–2027 es mantindran obertes fins al 5 de juliol.

Com en la primera edició, la participació requereix completar una formació inicial obligatòria i un formulari d’inscripció per facilitar els aparellaments segons interessos, objectius i disponibilitat. Es valorarà l’experiència prèvia en processos de mentoria.

The post Arrenca la 2a edició de CERCAREMA: mentories feministes per transformar la recerca (2026–2027) appeared first on CERCA.

La jornada ha servit per compartir els aprenentatges i fer balanç col·lectiu d’una experiència que ha situat la confiança, la sororitat i el lideratge feminista al centre, com a eines clau per avançar cap a entorns de recerca més equitatius, segurs i sostenibles. L’acte ha estat també un espai per reconèixer el camí recorregut i obrir noves perspectives de futur per a la transformació cultural del sistema de recerca.

Un programa nascut per donar resposta a necessitats reals

La benvinguda institucional ha anat a càrrec de Montserrat Giménez Prous,  gerent del centre, i de la Dra. Laia Pellejà, directora de la Institució CERCA (I-CERCA), que han destacat la importància d’impulsar polítiques i programes que situïn les persones i la igualtat al centre de l’activitat científica.

Tot seguit, Núria Alcaraz, responsable de la Unitat de Gènere d’I‑CERCA, i Elena Redondo, responsable de la Unitat de Talent, han exposat les necessitats i antecedents que van motivar la creació del programa, així com una primera valoració dels seus resultats. La sessió ha comptat també amb les aportacions de Míriam Bayés i Jordina Arnau, formadores dels tallers CERCAREMA, que han posat en valor el caràcter vivencial i transformador del programa.

La veu de les participants, al centre

Un dels moments clau de la jornada ha estat la taula rodona amb participants del programa, que han compartit experiències i aprenentatges des de realitats diverses del sistema CERCA. Hi han intervingut Sònia Alcaraz (CRG), Cristina Solé (VHIR), Laura del Mazo (I3PT) i Maria Eugènia Valdés (ICRA), que han coincidit a destacar el valor del programa per trencar l’aïllament, reforçar la confiança i generar xarxes de suport sòlides entre dones del sistema de recerca.

La cloenda ha anat a càrrec de Núria Almiñana, cap de la Unitat de Coordinació Científica del VHIR, que ha subratllat la importància de consolidar iniciatives com CERCAREMA perquè tinguin un impacte estructural i sostingut en el sistema.

Amb aquesta primera edició, CERCAREMA es consolida com una eina clau de transformació, demostrant que la mentoria feminista no només acompanya trajectòries individuals, sinó que contribueix a construir institucions més justes, segures i capaces de reconèixer tot el talent que les sosté.

The post El VHIR acull la cloenda del programa CERCAREMA, una aposta per transformar la recerca amb mentoria feminista appeared first on CERCA.

Aquest dijous 13 de novembre, ha tingut lloc el Job Marketplace, una iniciativa impulsada conjuntament per I-CERCA, Bioinformàtics Barcelona i Barcelona Activa amb l’objectiu de fer de pont entre el talent emergent i les necessitats reals dels centres CERCA, especialment en àmbits estratègics com les dades, la bioinformàtica i la intel·ligència artificial.

Amb la participació de 86 candidats i candidates preseleccionats per Barcelona Activa, la jornada ha estat un espai de trobada i diàleg directe entre joves professionals i responsables de selecció dels centres.

Una xarxa que es consolida

Entre els centres que han participat, posant a disposició les places que tenen obertes cap aquest sector i entrevistant-se amb els candidats, hem comptat amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut de Recerca Vall d’Hebron i l’IRTA.

Aquest esdeveniment dona continuïtat a la jornada celebrada el passat 2 d’octubre, centrada en la captació de talent en àrees tecnològiques clau. El Job Marketplace representa, així, un pas més en la voluntat compartida de construir una recerca d’excel·lència i amb talent de primer nivell.

The post El Job Marketplace connecta talent i recerca estratègica als centres CERCA appeared first on CERCA.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Laia Pellejà, directora de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i el valor de fer que la ciència transcendeixi el laboratori i trobi el camí per generar valor econòmic, social i industrial.

Aquest any, de forma excepcional, s’ha comptat amb la participació de Damià Viana, arquitecte de sistemes a INBRAIN Neuroelectrònics, una spin-off de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i guanyador del premi l’any 2020, que ha fet una xerrada sobre l’impacte científic en la Innovació.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

• Dra. Meritxell Serra per la tesi “Design and Evaluation of Enzyme-Powered Nanobots for Crossing Biological Barriers and Treating Cancer.” La tesi desenvolupa el concepte de “nanobots” alimentats per enzims: nanopartícules capaces d’autopropulsió per al tractament del càncer de bufeta i tumors mucinosos. El Jurat ha valorat la innovació i l’alt potencial mercantil. Els resultats tenen rellevància industrial com a nous agents per radiofàrmacs i sistemes avançats de lliurament de fàrmacs. La Dra. Serra ha realitzat la tesi dirigida pel Dr. Samuel Sánchez Ordóñez, dins del grup de recerca “Smart Nano-Bio-Device” a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
• Dra. Maite Etxandi Santolaya per la tesi “A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage.” La tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de vida útil de les bateries elèctriques, utilitzant l’Estat de Funció. Aquest enfocament té en compte els requisits històrics de conducció per definir llindars d’estimació de vida personalitzats. El canvi que proposa, no només representa un avenç significatiu en la precisió d’aquesta estimació de la vida útil de les bateries, sinó que també introdueix una perspectiva més adaptada a la realitat d’ús de cada conductor, fent que les decisions sobre manteniment, reemplaçament o reutilització de les bateries siguin més informades i eficients, a més de reduir costos ambientals i contribuir a la transició cap a un model de mobilitat més sostenible. La Dra. Etxandi ha realitzat la tesi dirigida per la Dra. Cristina Corchero Garcia, dins del grup de recerca “Energy Systems Analytics group” a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
• Dr. Sergi Verdés Franquesa per la tesi “Gene therapy overexpressing Klotho for Amyotrophic Lateral Sclerosis”. La tesi desenvolupa un nou enfocament terapèutic per a l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) utilitzant la proteïna multifuncional α-Klotho (KL). La tesi ha investigat el potencial terapèutic de la sobreexpressió de KL en el sistema nerviós central i els músculs esquelètics. Els resultats obren una via terapèutica per abordar simultàniament diferents alteracions associades amb la malaltia, amb el potencial de millorar la funció neuromuscular i la qualitat de vida dels pacients. Aquest avenç ha estat patentat i llicenciat, creant així oportunitats per al desenvolupament d’un tractament innovador i integral per a l’ELA. El Dr. Verdés ha realitzat la tesi codirigida per la Dra. Assumpció Bosch, dins del grup de recerca “Teràpia gènica al sistema nerviós” liderat pel Dr. Miguel Chillón al VHIR, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron.
• Dr. Sven Bodenstedt per la tesi “Optically Detected Nuclear Magnetic Resonance Above and Far Below Earth’s Magnetic Field.” La tesi desenvolupa un enfocament innovador en aspectes de la ressonància magnètica nuclear i la seva aplicació en medicina, la imatge per ressonància magnètica, eines indispensables en la medicina i recerca moderna. Aquesta tesi presenta una proposta amb un alt rendiment alhora que elimina la necessitat d’infraestructures costoses i permet una democratització d’aquesta tecnologia. El Jurat ha valorat el concepte revolucionari i la reducció de temps i despeses respecte als sistemes actuals de ressonància magnètica, que són costosos i difícils de fer accessibles a tota la població. El Dr. Bodenstent ha realitzat la tesi codirigida pel Dr. Morgan W. Mitchell i Dr. Michael Tayler, dins del grup de recerca “Atomic Quantum Optics” a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El jurat ha estat format per Núria Martí, directora d’Innovació a Biocat; Marta Portalés, Cap de Projectes Europeus i Rita Salabert, cap de l’àrea de transferència del programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona; Jordi Alba, responsable del programa de Doctorats industrials del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Stefano Lacaita, Managing Partner de Spin-Off Partners; Manuel Palacín, director de l’Associació TECNIO i Roger Cabezas, de la Àrea de Transferència de la I-CERCA

L’actuació ha comptat amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació. Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

The post La Institució CERCA lliura els Premis Pioner 2024 appeared first on CERCA.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Lluís Rovira, director de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i l’interès que ja han despertat en algunes empreses.

Habitualment la carrera investigadora s’inicia amb la preparació d’una tesi doctoral. És molt important que, en aquestes etapes inicials, els doctorands siguin conscients que els seus resultats poden tenir no només un gran valor científic, sinó també un gran valor comercial i industrial. Amb aquest objectiu la Institució CERCA promou els Premis PIONER, que aquest any arriben a la desena edició. El premis distingeixen als investigadors i investigadores d’un centre CERCA que han obtingut resultats clarament orientats al mercat en les seves tesis doctorals.

L’actuació compta amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació.  Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

Dr. Mateusz Biesaga, de l’IRB Barcelona, per la tesi “New strategies for targeting transactivation domains: Insights from the androgen receptor».

La tesi desenvolupa una nova estratègia terapèutica per tractar el càncer de pròstata resistent a la castració. El jurat n’ha valorat l’originalitat i la versatilitat, ja que té impacte en altres àrees terapèutiques, l’èxit de la prova de concepte realitzada, l’anàlisi exhaustiu de mercat i  el recolzament de capital privat.

Dr. Diego Velazquez Dorta, del Centre de Visió Per Computador (CVC), per la tesi “Towards Robustness in Computer-based Image Understanding”.

El jurat ha considerat que aquesta tesi, que aborda els problemes actuals en la robustesa dels models d’aprenentatge  profund en visió computacional, té un gran potencial per revolucionar la indústria. Aquest és un tema de rellevància creixent tant en la indústria com en la societat.

Dr. Robert Fonoll i Rubio, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). per la tesi “Advanced Characterization of Interfaces of the Chalcogenide-Based Absorbers for the Thin Film Photovoltaic Technologies”.

La tesi permet predir el rendiment dels dispositius fotovoltaics de capa prima en les primeres etapes de fabricació basant-se en eines espectroscòpiques no-destructives. És una tesi que té una gran aplicació al món real reduint els defectes de fabricació, residus i costos de producció dels dispositius fotovoltaics.

Dr. Mattia Barbero, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), per la tesi “Demand aggregator optimal strategies: from the bidding to the execution”.

La tesi explora les estratègies d’aplicació d’un agregador de demanda que gestiona la flexibilitat de diferents consumidors en mercats elèctrics. Aquesta tecnologia proposada respon a una necessitat de mercat real, en creixement tant a Estats Units com a Europa, i hi introdueix millores que s’anticipen als canvis que introduiran les noves directives de la Comisió Euorpea.

Dr. Shiqi Yang, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Towards Source-Free Domain Adaptation of Neural Networks in an Open World”.

Aquesta tesi està especialment orientada a la implementació de la pràctica de models de Deep Learning a la indústria i la millora en l’eficiència computacional, redueix la dependència dels grans conjunts de dades i implica una millora en l’accessibilitat.

Dra. Erika Bonacina, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Cribado secuencial de preeclampsia”

La proposta fa un cribratge seqüencial de preeclàmpsia que permet identificar les pacients de risc el primer trimestre i detectar falsos positius durant el segon trimestre d’embaràs. Això permet suspendre una medicació que pot tenir efectes adversos en les gestants i ha demostrat resultats sorprenents en la reducció d’ingressos hospitalaris.

Dr. Joan Roig Soriano, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Safety and therapeutical efficacy of the anti-ageing protein klotho for treating age-associated deficits and increasing longevity”.

Els resultats demostren l’eficàcia i seguretat del tractament amb la proteïna Klotho per a diversos dèficits associats a l’edat, contribuint així a la longevitat i la qualitat de vida. Aquests són uns resultats molt prometedors perquè l’envelliment és un punt clau pel desenvolupament de la Unió Europea i d’un gran impacte en una societat cada cop més envellida.

Dr. Mohamed Ali Souibgui, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Document Image Enhancement and Recognition in Low Resource Scenarios: Application to Ciphers and Handwritten Text”.

La tesi avança en la millora i reconeixement d’imatges de documents escrits a mà, especialment aquells escrits en alfabets rars o poc comuns per als quals es disposa de poques dades etiquetades, mitjançant tècniques d’aprenentatge profund. El jurat en destaca la viabilitat i l’aplicació en casos en què abans era molt difícil aplicar reconeixement òptic de caràcters.

The post La Institució CERCA lliura els Premis Pioner que enguany arriben a la desena edició appeared first on CERCA.

Els Premis Pioner reconeixen a recent doctorats que han orientat la seva investigació a obtenir resultats industrials o comercials.

La Institució CERCA ha celebrat avui l’acte de lliurament dels Premis Pioner 2021 amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Lluís Rovira, director de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs presentats i l’interès real que han mostrat diverses empreses, incloent la negociació d’una patent.

Els guardonats de la vuitena edició són:

Dr. Damià Viana Casals per la tesi “EGNITE: Engineered Graphene for Neural Interface”
El Jurat ha valorat que la tesi, que descriu una tecnologia de microelèctrodes basats en EGNITE, un material de grafè porós que proporciona una interfície neuronal bidireccional estable i d’alt rendiment, té aplicacions òptimes en teràpia neuronal, entre altres, un gran potencial d’impacte i una maduresa de la tecnologia (TRL) molt propera al mercat.

Dr. Rafael Mestre Castillo per la tesi “Hybrid bio-robotics: from the nanoscale to the macroscale”
El Jurat ha considerat que la tesi, sobre el desenvolupament i l’aplicació de bioactuadors i biorobots basats en teixit muscular i la millora de la seva fabricació mitjançant tecnologies d’impressió 3D, pot tenir un gran impacte en diversos sectors i aplicacions.

Dra. Patricia Ramírez Priego per la tesi “Low-cost point-of-care biosensor device for clinical diagnosis in developing countries”
El Jurat ha considera que la tesi, que ha desenvolupat completament un innovador biosensor portàtil per al diagnòstic ràpid de la tuberculosi (TB) directament en mostres d’orina, pot tenir un gran impacte social, especialment en països en desenvolupament, i un clar interès comercial.

Dr. Eduard Masvidal Codina per la tesi “Graphene microtransistors: a wide-bandwidth technology for recording brain field potentials”
El Jurat ha considera que la tesi, que desenvolupa interfícies neuronals flexibles basades en transistors de grafè (gSGFETs) i estudia el seu ús per al registre d’activitat neuronal, comparant-les amb tecnologies punteres actuals, mostra una implementació de la tecnologia amb un gran impacte al seu segment d’aplicació.

Dra. Gemma Rotger Moll per la tesi “Lifelike Humans: Detailed Reconstruction of Expressive Human Faces”
El Jurat ha considera que la tesi, que desenvolupa tècniques noves per aconseguir la creació automàtica de cares detallades i realistes de personatges sintètics (CGI) mitjançant setups de baix cost, té una aplicació directa al món actual i futur de l’entreteniment.

Dra. Ariadna Montero Blay per la tesi “Engineering Mycoplasma species for biotechnological and biomedical applications”
El Jurat ha considera que la tesi, que explora com diferents espècies de micoplasma poden ser explotades biotecnològicament o a l’àmbit de la biomedicina, obre les portes a nous enfocaments en l’àmbit de la medicina personalitzada.

La dotació de cada premi és de 1.000 Euros, que aporten CERCA i les entitats col·laboradores que enguany han estat el programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Cambra de Comerç i Caixa d’Enginyers.

El jurat ha estat integrat per Melba Navarro, experta en transferència de tecnologia a CIMNE Tecnologia; Nadia Pons, Directora del Health Entrepreneurship Program al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Núria Martí, directora d’Innovació a Biocat;  Manuel Palacín, director del programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona; Julià Manzanas, RBDM Southern Europe a AREOPA Group International i President de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació del Col·legi d’Economistes de Catalunya; i Joan Sansaloni, responsable de la unitat de Propietat Industrial i Intel·lectual d’ACCIÓ.

Trobareu el vídeo de l’acte en aquest enllaç.

The post CERCA atorga els Premis Pioner 2021 appeared first on CERCA.