La sessió ha començat amb les intervencions de Javier Bonet, director del CIMNE i membre del panel avaluador del Research Excellence Framework (REF) 2021 del Regne Unit, i de Jean Grugel, investigadora principal de l’IBEI i també membre del panel de Polítiques i Estudis Internacionals del REF 2021. Tots dos han fet una aproximació als reptes i oportunitats que representa l’avaluació de l’impacte en els seus àmbits i han coincidit a destacar que l’impacte és, sobretot, una tasca col·lectiva, i que no s’ha d’entendre com una anàlisi individual, sinó com un procés compartit entre equips i institucions.

A continuació, Victòria Miquel, directora de l’Àrea de Recerca (Personal Investigador) de l’AGAUR, i Esther Vizcaíno, investigadora del Lab de Recerca d’AQuAS, han aportat una mirada més propera al context català. Han explicat com l’AGAUR treballa per incorporar l’avaluació de l’impacte als seus programes i com AQuAS impulsa projectes orientats a generar impacte dins del sistema de salut, amb models més curts i orientats.

La sessió ha continuat amb la presentació de Rebeca Zapata, tècnica de la direcció general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats, que ha detallat la nova convocatòria d’Ajuts a Projectes amb Impacte del Coneixement a la Societat, oberta fins al 25 de febrer.

Finalment, Núria Benítez, responsable d’estratègia de la I-CERCA, ha exposat les properes passes de la comunitat d’impacte per aquest 2026. Entre les accions previstes hi ha l’obertura d’algunes de les narratives presentades l’any 2024, que es compartiran amb tots els centres com a eina de treball. Aquesta iniciativa servirà per reforçar l’aprenentatge col·lectiu i facilitarà l’organització d’activitats molt sol·licitades, com ara formació en indicadors qualitatius i quantitatius, coneixement de models d’impacte no orientats a resultats, especificitats de l’impacte en recerca bàsica, formació de formadors i noves eines per avançar en la cultura de l’impacte.

En els propers dies s’establiran els contactes amb els centres que han ofert obrir les seves narratives i amb el consell assessor (RIAAB) per gestionar els permisos necessaris.

The post Primera trobada 2026 de la comunitat d’impacte CERCA appeared first on CERCA.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte «avaluarà» les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

• L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
• Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
• L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
• Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
• L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).

The post Obre el període de presentació de narratives d’impacte RIA 2024 appeared first on CERCA.