Els 43 centres catalans sumen 505,2 milions en finançament i coordinen 380 projectes

Els centres CERCA han captat 505,2 milions d’euros del programa Horizon Europe, segons la darrera actualització de dades de la Comissió Europea. Participen en 1.058 projectes, dels quals en coordinen 380, és a dir, més d’un de cada tres.

Amb aquestes xifres, el sistema català només es veu superat per quatre institucions: el CNRS i el CEA francesos, Fraunhofer a Alemanya i l’IMEC belga. I queda per davant d’altres centres com ara els Max Planck, també alemanys, i el CSIC, principal organisme públic de recerca de l’Estat.

Un model competitiu en l’escenari europeu

Per entendre què significa la xifra cal mirar-la amb perspectiva. El sistema CERCA no és una gran organització centralitzada com les altres institucions esmentades, sinó un sistema de centres de mida mitjana, altament especialitzats, amb autonomia de gestió i reconeguts per la Generalitat de Catalunya a la Llei de la Ciència. Aquesta estructura flexible es tradueix en capacitat de resposta davant les prioritats científiques europees.

Hi ha dues dades que ho reforcen. La primera és la taxa de coordinació, que ronda el 36%: els centres no s’afegeixen als consorcis com a socis, sinó que els encapçalen i els gestionen. La segona és el finançament mitjà per projecte, 477.513 euros, una xifra que apunta a convocatòries molt ben dotades, com els ajuts de l’ERC o els projectes d’alt impacte industrial i tecnològic.

Cinc línies concentren el gruix dels diners

Horizon Europe s’articula al voltant de tres grans pilars: l’excel·lència científica, la resposta als reptes globals i l’impuls de la innovació. El programa concentra una part important del finançament europeu en recerca i innovació, des de la ciència de frontera i la formació de talent fins al desenvolupament de noves tecnologies i solucions per als grans desafiaments socials.

Les oportunitats de finançament es distribueixen entre diversos àmbits estratègics o clústers. Salut, digitalització, clima, energia, alimentació o innovació empresarial formen part dels grans eixos del programa i marquen bona part de les prioritats de la política científica europea.

Els resultats aconseguits fins ara pel sistema CERCA mostren que el Consell Europeu de Recerca (ERC) és la principal font d’ingressos, amb 152,63 milions repartits en 131 participacions. Són projectes d’excel·lència científica individual i de recerca de frontera.

Segueix la salut, amb 112,47 milions i 201 participacions, que sosté la recerca biomèdica, la clínica i la salut global.

Les accions Marie Skłodowska-Curie (MSCA) sumen 81,47 milions, però destaquen per volum de projectes, amb 388 participacions, la línia més nombrosa. Tenen per objecte atreure talent, des de contractes postdoctorals fins a xarxes.

El bloc de digital, indústria i espai aporta 62,36 milions i 98 participacions, vinculats a fotònica, supercomputació i xips. El Consell Europeu d’Innovació (EIC en les seves sigles en anglès), amb 29,08 milions i 49 participacions, finança la transferència de tecnologia disruptiva a través dels programes Pathfinder i Transition.

Més enrere queden clima, energia i mobilitat (24,38 milions, 57 participacions) i alimentació, bioeconomia, recursos naturals, agricultura i medi ambient (22,91 milions, 59 participacions).

Ciències naturals i salut, al capdavant

El pes de la recerca en salut, biomedicina, ciències naturals i enginyeria encaixa amb les prioritats d’Horizon Europe, de l’ERC i de l’EIC. Per àrees científiques, les ciències naturals acumulen 424 projectes, seguides de medicina i ciències de la salut (255), enginyeria i tecnologia (231) i ciències socials (162). Les ciències agràries en tenen 37 i les humanitats, 18.

Entre els centres que més capten hi ha l’ICFO, l’IDIBAPS, l’ISGlobal, l’IBEC, el CRG, l’IRB Barcelona, l’ICN2, l’IREC, el VHIR i l’ICIQ.

Darrere d’aquestes xifres hi trobem línies de treball alineades amb els grans reptes europeus: oncologia, medicina personalitzada, intel·ligència artificial, fotònica, grafè, energies renovables, canvi climàtic o sostenibilitat ambiental.

Preparar el pròxim salt

Les xifres confirmen la maduresa i la competitivitat internacional del sistema CERCA, però també assenyalen nous reptes. En un entorn europeu cada vegada més competitiu, serà important preservar el suport institucional a les estructures especialitzades en captació i coordinació de projectes. Així mateix, una major cooperació entre centres pot afavorir la participació en consorcis de gran escala i en projectes estratègics capaços d’abordar els grans reptes científics, tecnològics i socials d’Europa.

*L’article s’ha elaborat amb dades extretes del Dashboard de la UE el 26 d’octubre de 2026.