El període de presentació de les narratives d’impacte dels centres CERCA va del 15 de maig fins al 15 de juliol.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte “avaluarà” les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

• L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
• Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
• L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
• Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
• L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).