El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi Marta Sanz-Solé, vicepresidenta de la I-CERCA, i Eudald Carbonell, fundador de l’IPHES

Catedràtica emèrita de matemàtiques, va ser nomenada vicepresidenta de la I-CERCA el juny de 2023.

El Govern distingeix igualment Eudald Carbonell, fundador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Avui té lloc l’acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi a la Dra. Sanz-Solé (Sabadell, 1952) per la seva contribució i trajectòria al món de les ciències i les matemàtiques.

Amb una dilatada trajectòria professional, Marta Sanz Solé és especialista en teoria de probabilitats. Els seus interessos de recerca són l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

Doctorada per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb posterioritat, ha estat catedràtica a la UB on es va incorporar com a membre del grup de recerca sobre processos estocàstics. Entre 1993 i 1996 ha estat degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003) de la mateixa universitat.

La Dra. Sanz ha exercit la presidència de la Societat Matemàtica Europea (2011-2014), sent la primera dona a exercir aquest càrrec. Així mateix, ha format part de comitès científics i de direcció de diversos centres de recerca en matemàtiques d’Europa i ha estat presidenta del panel PE1 (Matemàtiques) de les Consolidator Grants (CoG) a les convocatòries del 2019 i 2021 del Consell Europeu de Recerca.

La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb distincions i premis, com ara la Medalla Narcís Monturiol a l’Excel·lència Científica i Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (1998), Fellow de l’Institute of Mathematical Statistics (2011), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2019), i col·legiada d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya, entre altres.

En el mateix acte, el Govern distingirà a Eudald Carbonell, arqueòleg, catedràtic de Prehistòria i fundador i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) entre 2004 i 2015, per la seva gran tasca científica i divulgativa dintre del camp de l’arqueologia i la prehistòria. A més de la seva trajectòria acadèmica, el Dr. Carbonell ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen sobretot la seva tasca al capdavant del jaciment prehistòric d’Atapuerca, un dels més importants del món; i també el seu treball com a director a les excavacions de l’Abric Romaní, un registre clau per conèixer com vivien els prehistòrics neandertals. El 1997 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i el 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

De les vint medalles individuals atorgades aquest any, set s’han donat a professionals de la ciència i la recerca. Avui reben aquest reconeixement Claudi Alsina, catedràtic en Matemàtiques; Pilar Bayer, catedràtica emèrita en Àlgebra; Carme Torras, matemàtica, informàtica i escriptora; Elia Torroella, farmacèutica i Jordi Camí, vicepresident tercer de la Fundació Pasqual Maragall, impulsor del CRG, del PRBB i director de l’IMIM (actual Institut de Recerca Hospital Mar) entre 1985 i 2005.

 

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner 2024

Nanobots per tractar el càncer, gestió sostenible de les bateries elèctriques, una nova teràpia gènica contra l’ELA i un enfocament innovador per democratitzar l’accés a imatges per ressonància magnètica són els projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Laia Pellejà, directora de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i el valor de fer que la ciència transcendeixi el laboratori i trobi el camí per generar valor econòmic, social i industrial.

Aquest any, de forma excepcional, s’ha comptat amb la participació de Damià Viana, arquitecte de sistemes a INBRAIN Neuroelectrònics, una spin-off de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i guanyador del premi l’any 2020, que ha fet una xerrada sobre l’impacte científic en la Innovació.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

  • Dra. Meritxell Serra per la tesi “Design and Evaluation of Enzyme-Powered Nanobots for Crossing Biological Barriers and Treating Cancer.” La tesi desenvolupa el concepte de “nanobots” alimentats per enzims: nanopartícules capaces d’autopropulsió per al tractament del càncer de bufeta i tumors mucinosos. El Jurat ha valorat la innovació i l’alt potencial mercantil. Els resultats tenen rellevància industrial com a nous agents per radiofàrmacs i sistemes avançats de lliurament de fàrmacs. La Dra. Serra ha realitzat la tesi dirigida pel Dr. Samuel Sánchez Ordóñez, dins del grup de recerca “Smart Nano-Bio-Device” a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
  • Dra. Maite Etxandi Santolaya per la tesi “A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage.” La tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de vida útil de les bateries elèctriques, utilitzant l’Estat de Funció. Aquest enfocament té en compte els requisits històrics de conducció per definir llindars d’estimació de vida personalitzats. El canvi que proposa, no només representa un avenç significatiu en la precisió d’aquesta estimació de la vida útil de les bateries, sinó que també introdueix una perspectiva més adaptada a la realitat d’ús de cada conductor, fent que les decisions sobre manteniment, reemplaçament o reutilització de les bateries siguin més informades i eficients, a més de reduir costos ambientals i contribuir a la transició cap a un model de mobilitat més sostenible. La Dra. Etxandi ha realitzat la tesi dirigida per la Dra. Cristina Corchero Garcia, dins del grup de recerca “Energy Systems Analytics group” a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
  • Dr. Sergi Verdés Franquesa per la tesi “Gene therapy overexpressing Klotho for Amyotrophic Lateral Sclerosis”. La tesi desenvolupa un nou enfocament terapèutic per a l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) utilitzant la proteïna multifuncional α-Klotho (KL). La tesi ha investigat el potencial terapèutic de la sobreexpressió de KL en el sistema nerviós central i els músculs esquelètics. Els resultats obren una via terapèutica per abordar simultàniament diferents alteracions associades amb la malaltia, amb el potencial de millorar la funció neuromuscular i la qualitat de vida dels pacients. Aquest avenç ha estat patentat i llicenciat, creant així oportunitats per al desenvolupament d’un tractament innovador i integral per a l’ELA. El Dr. Verdés ha realitzat la tesi codirigida per la Dra. Assumpció Bosch, dins del grup de recerca “Teràpia gènica al sistema nerviós” liderat pel Dr. Miguel Chillón al VHIR, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron.
  • Dr. Sven Bodenstedt per la tesi “Optically Detected Nuclear Magnetic Resonance Above and Far Below Earth’s Magnetic Field.” La tesi desenvolupa un enfocament innovador en aspectes de la ressonància magnètica nuclear i la seva aplicació en medicina, la imatge per ressonància magnètica, eines indispensables en la medicina i recerca moderna. Aquesta tesi presenta una proposta amb un alt rendiment alhora que elimina la necessitat d’infraestructures costoses i permet una democratització d’aquesta tecnologia. El Jurat ha valorat el concepte revolucionari i la reducció de temps i despeses respecte als sistemes actuals de ressonància magnètica, que són costosos i difícils de fer accessibles a tota la població. El Dr. Bodenstent ha realitzat la tesi codirigida pel Dr. Morgan W. Mitchell i Dr. Michael Tayler, dins del grup de recerca “Atomic Quantum Optics” a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El jurat ha estat format per Núria Martí, directora d’Innovació a Biocat; Marta Portalés, Cap de Projectes Europeus i Rita Salabert, cap de l’àrea de transferència del programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona; Jordi Alba, responsable del programa de Doctorats industrials del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Stefano Lacaita, Managing Partner de Spin-Off Partners; Manuel Palacín, director de l’Associació TECNIO i Roger Cabezas, de la Àrea de Transferència de la I-CERCA

L’actuació ha comptat amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació. Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

 

 

Primers passos per a la transició cap a les metadades de recerca obertes

CERCA acull una jornada-taller per avançar en el pla de treball de la Declaració de Barcelona

Aquest dilluns hem reunit a representants de tot el sistema de recerca català amb responsabilitat en la gestió de les metadades de la recerca per conèixer el full de ruta de la Declaració de Barcelona i establir el pla de treball que guiarà l’estratègia de dades obertes dels centres els pròxims mesos. La trobada ha aplegat a centres CERCA, universitats, centres singulars i agències d’avaluació i finançament de la recerca.

Bernardo Rondelli, de la Fundació SIRIS, una de les entitats impulsores d’aquesta iniciativa, juntament amb la Universitat de Curtin (Austràlia), la Universitat de Leiden (Països Baixos) i la Universitat de la Sorbona (França) ha explicat el procés de creació de la declaració i quins són els quatre compromisos principals que inclou:

  • Promoció de l’ús en obert de les dades de recerca
  • Utilització de serveis i sistemes que facilitin l’accés obert
  • Suport a la sostenibilitat de les infraestructures necessàries
  • Foment a l’acció col·lectiva per accelerar la transició cap a l’obertura de la informació de recerca.

Les experiències de la Universitat de la Sorbona, que ha optat per treballar només amb metadades obertes per avaluar la seva recerca, o el rànquing de metadades obertes per anàlisis bibliomètriques, creat pel Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS) de la Universitat de Leiden han estat presentats com a model per al sistema de recerca català.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa, que complementa d’altres com COARA, és que les metadades de recerca siguin obertes, accessibles i transparents. Actualment, la Declaració de Barcelona ha estat signada per 98 institucions de 25 països.

 

Punts d’interès i pla de treball

La Núria Benítez, responsable de la unitat de ciència oberta de CERCA, ha detallat el full de ruta sorgit de la trobada de les diferents entitats signatàries de la declaració el passat mes de setembre a la Universitat de la Sorbona. D’aquest document se’n deriven diferents accions d’interès sobre les quals es començarà a treballar.

En aquesta jornada, els assistents s’han centrat en les que es creuen més prioritaris:

  • Les metadades en els articles publicats (tòpic 1)
  • Pas d’un sistema tancat cap a d’altres amb informació en obert (tòpic 6)
  • Com conèixer les evidències del canvi (tòpic 9)

Les conclusions de la jornada seran el punt de partida sobre el qual es treballarà aquests mesos amb vista a la següent trobada dels signants de la declaració el pròxim 28 de maig a Bolonya.