Aquest cap de setmana he llegit dues vegades a Andreu Mas-Colell. La primera, he començat la lectura del seu llibre “Turbulències i tribulacions” sobre els anys de les retallades, concretament un exemplar que ell va tenir l’amabilitat de dedicar-me el dia de la seva presentació. En el pròleg he trobat com Mas-Colell justificava per part del Conseller d’Economia la tria dels alts càrrecs basant-la en confiança professional i política, en la legislatura 2011-2015. Cal dir que hi estic plenament d’acord.
Posteriorment he llegit un text del Diari ARA on Mas-Colell escriu “Restitució”. Aquí defensa la restitució del Govern extingit pel 155 en el nou Govern que s’està composant, però es salta el guió lamentant que no existeixi al nou organigrama un departament d’Universitats i Recerca, i etziba que Espanya sí ho ha fet bé amb el nou Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. I afegeix que hi som a temps per reclamar un Comissionat d’Universitats i Recerca. També diu que persones que ho han fet bé en el darrer Govern aguantant el 155 haurien de continuar.
Hi pensava… i alguns arguments em semblen contradictoris. És cert que molts desitgem una Conselleria d’Universitats i Recerca, altrament dita de “Coneixement”. Però crec que amb el nou Govern, la tenim. De la mateixa manera que quan vam ser pioners a Catalunya creant el DURSI, on també hi havia la Societat de la Informació, ara hi tenim Empresa i Coneixement! Que crec que s’ajusta molt a la idea d’economia del coneixement que moltes i molts desitgem com a eix vertebrador de Catalunya basant en una indústria tecnològica i d’alta productivitat laboral. Per tant, tinc la sensació que estem en la bona direcció. I aquest departament penso que no desmereix res en comparació amb la nova estructura de Govern a Espanya dirigida per un astronauta mediàtic, que també és enginyer, però que no té un CV de dedicació vital a la ciència.
A Catalunya el Govern ja ha nomenat la Consellera Àngels Chacón per dirigir i organitzar Empresa i Coneixement. Tal com diu Mas Colell, ella ha de poder decidir quines persones de la seva confiança política i professional hauran de conduir l’acció de Govern, independentment de si parlem d’unes Direccions Generals, d’una Secretaria o d’un Comissionat (possiblement el més important seran les persones i no tant les estructures). Crec que és el criteri i no la continuïtat o no de determinats càrrecs de responsabilitat. Cal dir però, que ambdues coses no són incompatibles. Per tant aquells o aquelles que hagin fet bona feina, però que alhora hagin estat lleials i conseqüents a nivell polític, serien elegibles.
En tot cas, caldrà facilitar la feina entre tots a la nova consellera per fer que s’impliqui a fons en el nostre sector, i fer allò que encara mai hem pogut fer des de fa molts anys, incardinar amb efectivitat coneixement, innovació i empresa. I deixar que ella, sense pressions ni interessos de tercers, amb el seu bon criteri prengui les decisions d’organigrama i programa. Tothom és conscient que el país s’hi juga una gran part del seu prestigi i èxit futur en aquestes decisions. Potser el més important és tenir molt clar que cal evitar prendre decisions sota conflicte d’interès a costa de la qualitat dels professionals.
