Es presenta AGORA CERCAGINYS, nou programa de formació i debat

El programa va dirigit als responsables de plataformes científiques i tecnològiques dels centres CERCA

Aquest matí hem comptat amb la col·laboració de José Luís Martínez, nou Chair del Forum Europeu per a Infraestructures de Recerca (ESFRI en les seves sigles en anglès) per a inaugurar la nova ÀGORA CERCAGINYS, orientada als responsables de les plataformes tecnològiques i científiques dels centres CERCA.

El Dr. Martínez, investigador del Instituto de Ciencias de Materiales de Madrid (ICMM-CSIC), reconegut expert amb llarga experiència en gestió de grans infraestructures, ha desenvolupat la visió estratègica, cooperativa i paneuropea de l’ESFRI, l’instrument per a desenvolupar la integració científica d’Europa i reforçar la seva projecció internacional.

La trobada ha estat la primera d’un seguit que es faran regularment al llarg de l’any, dedicades a potenciar i promocionar el programa CERCAGINYS de plataformes de recerca. Aquestes trobades tindran el format ÀGORA, rèplica de l’exitosa iniciativa que s’ha fet amb els gerents dels centres CERCA i que ja porta dues edicions.

ÀGORA CERCAGINYS és un espai reservat exclusivament als responsables de les plataformes científiques de CERCA que els ha de permetre un coneixement més profund dels centres, la seva interconnexió i promoure el treball en xarxa, de tal forma que esdevé un entorn de coneixement on aquests professionals podran fer propostes i afrontar reptes comuns, a més de desenvolupar activitats de formació d’alt nivell.

Les activitats d’ÀGORA es complementaran amb una Comunitat CERCAGINYS, integrada per les més de 500 persones vinculades a les plataformes. S’oferiran trobades mensuals en format de píndoles formatives, informació, intercanvi de bones pràctiques, casos d’estudi i comercialització. La primera reunió de la Comunitat CERCAGINYS tindrà lloc el proper 29 de febrer i estarà limitada a l’entorn dels centres CERCA tot i que s’espera, en un futur, obrir aquestes trobades al sector de la innovació i, especialment, a empreses interessades.

 

Comença el nou programa d’impuls a la transferència de coneixement del Sistema CERCA

El cicle d’activitats, destinades a l’àmbit de la comercialització, la innovació i la transferència, s’ha iniciat amb una sessió dedicada al nou sistema de patents a Europa.

Durant tot aquest any 2024, la Institució CERCA desenvoluparà activitats orientades a la promoció i la comunicació de la transferència del coneixement dins el Sistema CERCA. Aquestes activitats estan vinculades al Pla estratègic d’innovació i transferència de coneixement impulsat pel Departament de Recerca i Universitats a través de la Direcció General de Transferència i Societat del Coneixement.

Part fonamental del programa recau en la formació i capacitació del personal que integra les unitats de transferència dels centres CERCA. A tal efecte, s’ha constituït una Comunitat de Transferència que es trobarà cada mes per intercanviar experiències, casos d’èxit i bones pràctiques.

La primera sessió, que ha tingut lloc avui, ha anat a càrrec d’Enric Carbonell, agent de patent europea i soci de l’oficina a Barcelona d’ABG Intel·lectual Property amb qui la I-CERCA ha tancat un acord de col·laboració. ABG IP, firma líder europea en propietat industrial, serà l’encarregada d’elaborar una sèrie de píndoles informatives per a fomentar l’ús de patents i marques.

La presentació d’avui s’ha centrat en el canvi històric recent que s’ha produït al sistema de patents a Europa, concretament en la posada en marxa del Tribunal Unificat de Patents que va tenir lloc el passat 1 de juny del 2023 després de dècades de negociacions al si de la Unió Europea. Des d’aquest moment es pot sol·licitar que les patents europees, després de ser concedides, tinguin un efecte unitari, és a dir, que la protecció legal de les invencions sigui vàlida mitjançant un únic tràmit als 17 països que avui en dia formen part del sistema.

En la mateixa sessió, Alexandra Romero, del programa The Collider de l’Mobile World Capital Barcelona s’ha centrat en el desenvolupament del programa vinculat al Venture Building del Consell Europeu d’Innovació (EIC en les seves sigles en anglès) i la seva necessitat de capital d’inversió.

Pel que fa als casos d’estudi, Anabel Sanz, cap de l’oficina de tecnologia i desenvolupament de negoci del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha explicat l’organització interna i els reptes que afronta la seva unitat.

 

Sol·licitar patents unitàries

Fins a la seva posada en marxa, aquest procediment únicament es podia fer país per país en aquells estats en què així ho desitjava el titular. De fet, aquesta ruta continua sent la més convenient en alguns casos i és l’única opció perquè una patent europea sigui vàlida a Espanya, que roman fora del sistema. Com ha explicat Enric Carbonell, el fet que Espanya no formi part de la patent unitària, no impedeix, en canvi, que les organitzacions innovadores catalanes hi puguin optar.

Entre els avantatges del nou sistema que permet la validació en bloc hi ha l’abaratiment dels costos quan l’objectiu del titular sigui que la protecció abasti diversos països; però a l’hora de decidir si optar o no per aquest nou sistema, també cal tenir en compte una sèrie de riscos i condicionants. En la sessió formativa, Enric Carbonell ha explicat tant els aspectes positius com els inconvenients, intentant així proporcionar als assistents una visió estratègica que pot ser determinant de cara al futur dels seus projectes.

Les següents conferències amb ABG Intellectual Property posaran el focus sobre diferents assumptes relacionats amb la protecció d’actius intangibles, entenent això com un pas imprescindible perquè la innovació surti dels laboratoris i arribi a la societat en forma d’avenços i de progrés.

Sessió formació propietat industrial
Un moment de la sessió d’avui amb Enric Carbonell, d’ABG IP.

Vicenç Acuña nomenat nou director d’ICRA-CERCA

L’Institut Català de Recerca en Aigua (ICRA-CERCA) ha finalitzat amb èxit el procés de selecció per al càrrec de director del centre de recerca. El nomenament ha recaigut en Vicenç Acuña, investigador de l’institut des del 2009 i actualment cap de l’àrea de Recursos i Ecosistemes.

Amb un Doctorat en ecologia fluvial, obtingut a la Universitat de Barcelona (UB) el 2004, els seus principals interessos científics són l’ecologia de sistemes fluvials temporals, els efectes ecològics de contaminants emergents, així com les transformacions que experimenten, la gestió integrada del sistema urbà de l’aigua, i les solucions en base a natura per al sanejament d’aigües residuals en zones urbanes. Així doncs, la seva recerca engloba tant aspectes de ciència bàsica com aplicada, i fomenta la recerca inter i transdisciplinar.

El nou director tindrà com a repte principal impulsar la recerca d’excelꞏlència que l’ICRA porta a terme en l’àmbit de les aigües naturals i urbanes.

Vicenç Acuña, nou director ICRA-CERCA
Dr. Vicenç Acuña, nou director d’ICRA-CERCA.

El Dr. Sergi Figuerola, nou director de la Fundació i2CAT

Succeeix en el càrrec al catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Josep Paradells, qui va emprendre la tasca de direcció a finals de 2015.

El Dr. Sergi Figuerola Fernández serà el nou director de la Fundació i2CAT. Així ho va comunicar el patronat del centre de recerca en la seva reunió d’inici d’any, celebrada dimecres passat. Figuerola succeeix en el càrrec al catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Josep Paradells, qui ha liderat l’entitat des d’octubre de 2015.

Sergi Figuerola és enginyer de Telecomunicació i doctor en enginyeria de telecomunicacions pel departament de Teoria i Comunicacions de Senyal de la UPC, PDG-2019 per l’IESE i Màster en Gestió de Projectes per La Salle (URL). Es va incorporar a la Fundació i2CAT el 2004 com a coordinador de l’àrea de tecnologies de xarxa, passant a ser director de l’àrea de xarxes i aplicacions distribuïdes el 2010 i Chief Technology and Information Officer (CTIO) el 2013.

Durant els darrers vint anys ha participat amb rols destacats en diversos projectes de recerca finançats per la Comissió Europea en l’especialitat de xarxes de telecomunicació, 5G i la nova generació d’internet, on ha contribuït en més de 50 publicacions científiques. Alhora, ha estat membre de diferents programes tècnics de conferències internacionals i avaluador de projectes i programes de recerca nacionals i internacionals. També va participar com a coordinador en la definició de l’estratègià New Space de la Generalitat de Catalunya.

En paraules del nou director, “és un honor assumir aquest rol i em comprometo a treballar perquè el centre continuï generant impacte a través de la recerca i la innovació d’excel·lència. El talent de l’equip d’i2CAT és la seva pedra angular, i des d’aquest convenciment continuaré apostant per un entorn que promou la col·laboració amb la base sòlida de la missió, la visió i els valors del centre. i2CAT destaca perquè actua com a vincle únic entre els sectors acadèmic, públic i privat, però ara el repte és arribar més enllà per contribuir a transformar l’ecosistema català i crear una societat digital avançada a Catalunya”.

Figuerola treballarà per “consolidar la institució, reforçar sectors i tecnologies i posicionar i2CAT com un centre europeu líder en R+D+I i preparat per al futur”.

Dr. Sergi Figuerola en una fotografia recent.

L’I3PT convoca la plaça de direcció

L’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) busca candidats amb una trajectòria contrastada en lideratge, un rècord distingit d’excel·lència científica i el pensament innovador necessari per liderar una organització dinàmica.

El candidat o candidata escollit ha d’afrontar el repte d’augmentar el nivell científic de l’I3PT i potenciar la recerca translacional que s’està duent a terme a la institució.

La missió de l’I3PT és promoure un entorn que afavoreixi la investigació translacional per millorar la salut de les persones, amb la visió de ser un centre de recerca biomèdica que contribueixi a ser líder internacional en innovació sanitària, reconegut per desenvolupar un model sanitari, organitzatiu, docent i de recerca d’excel·lència centrada en el pacient i la generació efectiva de riquesa.

El termini per presentar sol·licituds finalitza el 15 de febrer.

Marina Mosquera Martínez, nova directora de l’IPHES-CERCA

Substitueix en el càrrec a Robert Sala i Ramos que ha estat els darrers vuit anys al capdavant de la institució.

El patronat de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha nomenat la Dra. Marina Mosquera Martínez nova directora del centre, en una reunió celebrada el dimecres dia 27 de desembre en la qual van participar, com a patrons de l’Institut, representants del Departament de Recerca i Universitats, de l’Ajuntament de Tarragona i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

La Dra. Mosquera, que és professora de la URV i investigadora associada al propi IPHES des dels seus inicis, és doctora en Història, amb més d’una setantena de publicacions especialitzades en les primeres ocupacions del subcontinent europeu, tecnologia i comportament, i l’evolució de la cognició i l’origen del comportament tecnològic a través de l’etoprimatologia.

El nomenament s’ha produït després d’un procés de selecció internacional coordinat per la Institució CERCA, i amb la participació del Consell Científic Assessor Extern de l’IPHES-CERCA. La Dra. Marina Mosquera serà la tercera directora del centre, succeint al Dr. Robert Sala i Ramos, que ha esgotat el seu mandat i es mantindrà com a investigador adscrit a l’IPHES-CERCA i, al Dr. Eudald Carbonell, que va ser el director fundador.

La Dra. Mosquera dirigirà l’IPHES-CERCA i, la Dra. Isabel Cáceres, professora de la URV adscrita a l’IPHES-CERCA hi desenvoluparà les tasques de Cap de recerca.

Dra. Marina Mosquera Martínez, nova directora de l’IPHES-CERCA.
Dra. Marina Mosquera Martínez, nova directora de l’IPHES-CERCA.

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner que enguany arriben a la desena edició

  • Una nova teràpia per tractar el càncer de pròstata, nous models en visió computacional, millores en la producció de dispositius fotovoltaics o una millora en la detecció de la preeclàmpsia són alguns dels projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Lluís Rovira, director de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i l’interès que ja han despertat en algunes empreses.

Habitualment la carrera investigadora s’inicia amb la preparació d’una tesi doctoral. És molt important que, en aquestes etapes inicials, els doctorands siguin conscients que els seus resultats poden tenir no només un gran valor científic, sinó també un gran valor comercial i industrial. Amb aquest objectiu la Institució CERCA promou els Premis PIONER, que aquest any arriben a la desena edició. El premis distingeixen als investigadors i investigadores d’un centre CERCA que han obtingut resultats clarament orientats al mercat en les seves tesis doctorals.

L’actuació compta amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació.  Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

 

Dr. Mateusz Biesaga, de l’IRB Barcelona, per la tesi “New strategies for targeting transactivation domains: Insights from the androgen receptor”.

La tesi desenvolupa una nova estratègia terapèutica per tractar el càncer de pròstata resistent a la castració. El jurat n’ha valorat l’originalitat i la versatilitat, ja que té impacte en altres àrees terapèutiques, l’èxit de la prova de concepte realitzada, l’anàlisi exhaustiu de mercat i  el recolzament de capital privat.

 

Dr. Diego Velazquez Dorta, del Centre de Visió Per Computador (CVC), per la tesi “Towards Robustness in Computer-based Image Understanding”.

El jurat ha considerat que aquesta tesi, que aborda els problemes actuals en la robustesa dels models d’aprenentatge  profund en visió computacional, té un gran potencial per revolucionar la indústria. Aquest és un tema de rellevància creixent tant en la indústria com en la societat.

 

Dr. Robert Fonoll i Rubio, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). per la tesi “Advanced Characterization of Interfaces of the Chalcogenide-Based Absorbers for the Thin Film Photovoltaic Technologies”.

La tesi permet predir el rendiment dels dispositius fotovoltaics de capa prima en les primeres etapes de fabricació basant-se en eines espectroscòpiques no-destructives. És una tesi que té una gran aplicació al món real reduint els defectes de fabricació, residus i costos de producció dels dispositius fotovoltaics.

 

Dr. Mattia Barbero, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), per la tesi “Demand aggregator optimal strategies: from the bidding to the execution”.

La tesi explora les estratègies d’aplicació d’un agregador de demanda que gestiona la flexibilitat de diferents consumidors en mercats elèctrics. Aquesta tecnologia proposada respon a una necessitat de mercat real, en creixement tant a Estats Units com a Europa, i hi introdueix millores que s’anticipen als canvis que introduiran les noves directives de la Comisió Euorpea.

 

Dr. Shiqi Yang, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Towards Source-Free Domain Adaptation of Neural Networks in an Open World”.

Aquesta tesi està especialment orientada a la implementació de la pràctica de models de Deep Learning a la indústria i la millora en l’eficiència computacional, redueix la dependència dels grans conjunts de dades i implica una millora en l’accessibilitat.

 

Dra. Erika Bonacina, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Cribado secuencial de preeclampsia”

La proposta fa un cribratge seqüencial de preeclàmpsia que permet identificar les pacients de risc el primer trimestre i detectar falsos positius durant el segon trimestre d’embaràs. Això permet suspendre una medicació que pot tenir efectes adversos en les gestants i ha demostrat resultats sorprenents en la reducció d’ingressos hospitalaris.

 

Dr. Joan Roig Soriano, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Safety and therapeutical efficacy of the anti-ageing protein klotho for treating age-associated deficits and increasing longevity”.

Els resultats demostren l’eficàcia i seguretat del tractament amb la proteïna Klotho per a diversos dèficits associats a l’edat, contribuint així a la longevitat i la qualitat de vida. Aquests són uns resultats molt prometedors perquè l’envelliment és un punt clau pel desenvolupament de la Unió Europea i d’un gran impacte en una societat cada cop més envellida.

 

Dr. Mohamed Ali Souibgui, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Document Image Enhancement and Recognition in Low Resource Scenarios: Application to Ciphers and Handwritten Text”.

La tesi avança en la millora i reconeixement d’imatges de documents escrits a mà, especialment aquells escrits en alfabets rars o poc comuns per als quals es disposa de poques dades etiquetades, mitjançant tècniques d’aprenentatge profund. El jurat en destaca la viabilitat i l’aplicació en casos en què abans era molt difícil aplicar reconeixement òptic de caràcters.

 

 

La segona edició dels Premis Joan Roget a la Transferència de Coneixement reconeixen tres casos d’èxit sortits de centres CERCA

Els guardons estan impulsats pel Departament de Recerca i Universitats i es concedeixen en el marc del Barcelona Deep Tech Summit

  • El projecte PIKSEL del Centre de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) és premiat amb el Millor treball col·laboratiu d’R+D+I
  • L’lnstitut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) obté el premi en la categoria d’lmpuls a la Transferència
  • L’empresa OneChain lmmunotherapeutics, spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, és guardonada com a Cas d’èxit de Transferència

En el marc del Barcelona Deep Tech Summit, s’ha lliurat la segona edició dels Premis Joan Roget a la Transferència de Coneixement, convocats pel Departament de Recerca i Universitats per mitja de la Fundació Catalana per a la Recerca i la lnnovació. El projecte PIKSEL del Centre de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) i el Departament de Territori de la Generalitat ha estat premiat amb el Millor treball col·laboratiu d’R+D+I, l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) ho ha estat en la categoria d’lmpuls a la Transferència i l’empresa OneChain lmmunotherapeutics, spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras,en la modalitat de Cas d’èxit de Transferència.

Aquests guardons reconeixen les accions vinculades a la transferència de coneixement, considerades com a casos d’èxit del sistema de recerca de Catalunya, per la seva aportació al desenvolupament econòmic i social. L’objectiu és posar en valor les contribucions de persones, projectes i entitats per la seva capacitat de traslladar la recerca a l’aplicació practica, així com el grau de connexió amb els usuaris potencials de la recerca generada.

Premis Joan Roget (Foto REU)

Cap a l’erradicació de la violència contra les dones a les universitats, tant en espais físics com virtuals

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC amb motiu del dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, 25N 2023

Avui, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, seguim reivindicant el dret de les dones a viure sense aquesta violència en qualsevol espai i àmbit de la vida, públic i privat. Les universitats i els centres de recerca —com a generadors i transmissors de coneixement i valors—, on treballen, investiguen i estudien les dones, han d’esdevenir institucions referents pel que fa a la prevenció i l’erradicació de la violència masclista.

En termes legals, les lleis recentment aprovades, tant a Catalunya com a escala estatal, evidencien clarament una aposta per la construcció d’unes institucions universitàries i de recerca lliures de violència contra les dones. Concretament, a nivell estatal ha entrat en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia la responsabilitat institucional en l’àmbit universitari i obliga a tenir formació específica en aquest àmbit. Aquesta llei, juntament amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, també obliga a tenir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per poder-hi actuar, i a disposar de mecanismes de protecció i suport a les víctimes. Igualment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, fa un encàrrec als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació per incloure en llurs codis ètics l’obligació d’actuar en contra de l’assetjament sexual. D’altra banda, també ha entrat en vigor la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, que tipifica l’assetjament i la violència sexual com a faltes molt greus.

Tot i aquests esforços, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de les violències masclistes que se’n deriven. Ho demostra el creixent nombre de denúncies per assetjament sexual i altres tipus de violència masclista a les universitats. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), estem treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual en totes les universitats catalanes. Enguany ens hem dotat d’un protocol-guia amb la intenció d’oferir un marc de referència per als protocols d’assetjament de totes les universitats catalanes.

També des de les unitats d’igualtat de les universitats catalanes s’han desenvolupat projectes per a la sensibilització i formació per a l’erradicació de la violència contra les dones, amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El CIC ha posat en marxa els ajuts INDOVIG (innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere), mentre el Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una línia d’ajuts per a projectes de recerca en l’àmbit de la igualtat de gènere i els feminismes.

Però no són suficients els ajuts, les lleis i els protocols sense un canvi social i cultural. Ens continua preocupant la violència en totes les seves manifestacions, i molt especialment, l’augment de la violència contra les dones en l’àmbit digital. Aquest és un tema clau i un factor de risc, no només per l’impacte psicològic que puguin tenir en les víctimes, sinó també per l’augment de la violència física, especialment en les generacions més joves i, per tant, també en el món universitari. Diversos estudis confirmen que les persones joves —i especialment les dones— són més propensos a ser víctimes en línia, i que el jovent que és víctima en el món virtual és, o pot ser, víctima en el món físic i viceversa.

Davant de tots aquests reptes, les universitats, els centres de recerca i les agències d’avaluació i acreditació de Catalunya tenim una responsabilitat social que requereix un compromís feminista urgent de transformació integral. Perquè la lluita contra les violències masclistes no només beneficia les dones, sinó a tothom.

Quique Bassat serà el nou director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona

Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha ocupat aquesta posició des d’octubre de 2014.

El patronat de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha designat a Quique Bassat com a nou director general de la institució. Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha liderat la institució des d’octubre de 2014.

Pediatre i epidemiòleg, Quique Bassat és professor de recerca ICREA i director del programa de Malària i malalties parasitàries desateses en ISGlobal, a més de professor associat de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu. Al llarg de la seva trajectòria professional, que inclou llargues estades al Centre de Salut de Manhiça (CISM), a Moçambic, ha combinat el seu treball clínic amb la recerca biomèdica en malalties infeccioses que afecten les poblacions més pobres i vulnerables, sent els seus dos grans temes d’interès la malària en la infància i les infeccions respiratòries (bacterianes o virals).

“Em sento molt honrat i il·lusionat per aquesta oportunitat que em brinda el patronat”, destaca Bassat. “ISGlobal exerceix un paper crucial en la promoció de la salut global i l’equitat, i estic ansiós per continuar treballant, en el meu nou rol, al costat de l’increïble equip de professionals que forma ISGlobal per a continuar impulsant el nostre impacte positiu a tot el món”.

Un rigorós procés de selecció

Per encàrrec de la Comissió Executiva del patronat de ISGlobal, un comitè de selecció format per persones expertes nomenades pel patronat, amb el suport del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha dut a terme el procés de selecció del nou director mitjançant una convocatòria pública i internacional. D’entre la llista de candidatures rebudes, es va entrevistar un grup de candidats i candidates altament qualificades per a avaluar la seva solvència científica, capacitat de gestió i propostes estratègiques per a ISGlobal. Quique Bassat va destacar com a elecció unànime a causa de la seva acreditada trajectòria científica, clínica i translacional, i el seu compromís amb la missió i els valors de ISGlobal. La seva experiència en el terreny, la seva capacitat per a liderar equips multidisciplinaris i la seva visió innovadora van ser aspectes clau en la valoració final del comitè.

En relació al canvi de director, el patronat expressa el seu profund agraïment al director sortint, Antoni Plasència, pel seu ferm compromís i lideratge exemplar, i transmet tota la seva confiança al seu successor en el càrrec, Quique Bassat. “A través d’un robust procés de selecció hem triat al millor candidat per a conduir aquest nou cicle. Per a la Fundació ”la Caixa” és un orgull continuar impulsant a ISGlobal en la seva estratègia per a afrontar els grans reptes de salut global i promoure l’equitat en salut a través de l’excel·lència en la recerca i de la translació i aplicació del coneixement”, ha destacat el president de la Comissió Executiva d’ISGlobal, Javier Solana.