Quatre centres CERCA obtenen la distinció d’excel·lència Severo Ochoa

La convocatòria de l’any 2024 per la qual es concedeixen les acreditacions d’excel·lència Severo Ochoa i d’unitats d’excel·lència Maria de Maeztu ha renovat la distinció de quatre centres CERCA com a centres d’excel·lència Severo Ochoa.

Són l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) que han renovat la seva distinció com a centre d’excel·lència Severo Ochoa i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que ha renovat la distinció com a Unitat Maria de Maeztu. Aquests centres SeO rebran una ajuda de 5.750.000 euros mentre que l’import de l’ajut Maria de Maeztu és de 3.000.000 d’euros. Les acreditacions estaran vigents per un període màxim de sis anys.

Altres centres distingits com a Severo Ochoa i Maria de Maeztu

A més dels centres que han renovat la distinció en aquesta convocatòria, hi ha un total de quinze centres CERCA que actualment tenen aquest reconeixement. En l’àmbit de les ciències de la vida són el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), l’ISGlobal, el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG) i l’Institut d’Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO).

En l’àmbit de les matemàtiques, les ciències experimentals i l’enginyeria, tenen la distinció SeO l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE). El Centre de Recerca Matemàtica (CRM) compta amb una unitat Maria de Maeztu a l’igual de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats.

Les unitats dʼexcel·lència María de Maeztu i els centres Severo Ochoa, distincions impulsades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tenen com a objectiu impulsar la qualitat de la recerca científica dels centres que destaquen per la rellevància o lʼimpacte, en lʼàmbit internacional, dels resultats de recerca obtinguts.

La directora de CERCA visita el Parc Sanitari Sant Joan de Déu per conèixer els projectes de recerca en salut mental

La directora de la Institució CERCA, Dra. Laia Pellejà, ha visitat el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de conèixer de prop alguns dels projectes de recerca en salut mental que s’hi desenvolupen. El centre és un dels integrants de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu.

La visita s’ha produït pocs dies després que l’IRSJD hagi obtingut la reacreditació com a centre CERCA amb una qualificació d’excel·lent, fet que consolida el centre dins del sistema català de recerca i innovació. Durant la jornada, el Dr. Josep Maria Haro, director de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc, ha presentat alguns dels projectes més rellevants, com l’ús de la teràpia AVATAR per al tractament de la psicosi (liderat per Susana Ochoa), el projecte d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (dirigit per la Dra. Maria Rubio-Valera) i el programa de rehabilitació per a persones amb paràlisi facial, FaceRehab.

Tant CERCA com l’IRSJD han coincidit en la necessitat de continuar promovent aliances i transferint coneixement a la societat, amb especial èmfasi en àrees de gran impacte social com la salut mental, infantil, juvenil i maternofetal.

El Govern reconeix el talent i la innovació en recerca d’investigadors i centres CERCA amb els Premis Nacionals de Recerca 2024

El Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2024 recau ex aequo en els investigadors Eva Maria Novoa (CRG) i Xavier Ros Oton (Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB)

L’I2CAT i Sateliot reben el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I

Ecomemb SL, empresa derivada de l’ICRA i la UdG, rep el Premi Nacional d’Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica

 

Els premis, anunciats divendres 21 de març per la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, reconeixen l’excel·lència investigadora a Catalunya amb guardons en diverses categories.

El Premi Nacional de Recerca 2024 ha recaigut en la catedràtica de Psicologia Núria Sebastián, qui va ser a ser vicepresidenta de CERCA entre 2017 i 2022. Sebastián ha estat premiada per les seves investigacions pioneres en neurociència cognitiva. Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB) i líder del grup de recerca Speech Acquisition and Processing (SAP) del Center for Brain Cognition (CBC), Sebastián és pionera internacional en l’estudi del bilingüisme des d’una perspectiva cognitiva i cerebral.

 

Talent jove: Eva Maria Novoa (CRG), referent mundial en epitranscriptòmica

El Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2024 ha estat atorgat ex aequo a Eva Maria Novoa, investigadora ICREA i líder del Grup de Recerca d’Epitranscriptòmica i Dinàmica de l’ARN del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Novoa és una experta en les modificacions bioquímiques de l’ARN i ha desenvolupat nous algorismes per mapar i quantificar aquestes alteracions, consolidant-se com a referent internacional en l’ús de tecnologies de seqüenciació basades en nanopores.

 

i2CAT i Sateliot: posicionant Catalunya en l’economia de l’espai

El Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en Recerca i Innovació ha estat per la feina conjunta entre la Fundació i2CAT i l’empresa Sateliot, que ha posicionat Catalunya en l’economia del nou espai. Aquesta relació ha donat lloc a fites com ara el llançament dels nanosatèl·lits Enxaneta, Menut i Minairó, que han contribuït a millorar la connectivitat global de la Internet de les Coses (IoT).

 

ICRA: recerca en aigua amb impacte empresarial

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Universitat de Girona (UdG) han estat distingits amb el Premi Nacional a la Creació d’una Empresa de Base Científica, per la fundació d’Ecomemb SL. Aquest reconeixement posa en valor la seva capacitat per transformar la recerca en solucions innovadores en la gestió de l’aigua i l’economia circular.

 

Finalment, la nova distinció a l’Impuls de la Transferència i el Coneixement és per al hub d’innovació pediàtrica i4KIDS de l’Hospital de Sant Joan de Déu, liderat per Arnau Valls, investigador principal de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

 

La consellera ha fet un reconeixement a uns guardons “amb els quals Catalunya reafirma el seu compromís amb un sistema de coneixement divers, obert i orientat al bé comú. El conjunt de premiades i premiats d’aquesta edició ens recorda que la recerca i la innovació no són patrimoni d’un sol àmbit, sinó el fruit de l’esforç compartit entre universitats, centres de recerca, empreses, entitats socials i la ciutadania. I que aquest esforç, quan es reconeix i es projecta, esdevé motor de transformació per al conjunt del país.”

Els Premis Nacionals de Recerca són atorgats pel Govern i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Imatge de la consellera, Núria Montserrat, amb els guardonats

Convocatòria per a la direcció de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) obre una convocatòria per a la provisió del càrrec de director/a. La durada inicial del nomenament és de quatre anys, amb possibilitat de renovació prèvia aprovació del Patronat.

L’IEEC és un centre de recerca d’excel·lència que impulsa l’estudi del Cosmos i de la Terra com a planeta. A través d’un potent programa d’R+D+I, l’institut desenvolupa projectes científics i tecnològics en el marc de missions i iniciatives espacials d’àmbit nacional i internacional.

Funcions i responsabilitats 

  • La persona seleccionada assumirà la direcció de l’IEEC i tindrà la responsabilitat de:
  • Gestionar, organitzar, executar i supervisar les activitats de l’institut.
  • Definir i implementar el Pla Estratègic, d’acord amb les recomanacions del comitè assessor.
  • Elaborar el programa d’activitats anual per a l’aprovació del Patronat.
  • Dirigir i gestionar la captació de recursos i finançament per assolir els objectius del centre.
  • Liderar activitats de recerca, desenvolupament, transferència de coneixement i tecnologia, innovació i formació.
  • Supervisar els processos de selecció per a l’atracció i contractació de personal científic i tècnic.
  • Formalitzar l’afiliació del personal científic i tècnic
  • Promoure el desenvolupament professional del personal de l’institut.
  • Executar les directrius del Patronat i vetllar pel seu compliment.
  • Representar l’IEEC en fòrums acadèmics, industrials i institucionals.
  • Mantenir una comunicació regular amb la I-CERCA sobre els avenços institucionals.
  • Organitzar reunions periòdiques del comitè científic assessor i implementar-ne les recomanacions, prèvia aprovació del Patronat.

Presentació de candidatures

Termini de presentació, fins al 30 d’abril. 

 

 

L’IDIBAPS obre de nou la convocatòria per a la plaça de direcció

L’IDIBAPS busca persones amb una trajectòria demostrada en lideratge, un historial destacat d’excel·lència científica i la capacitat de pensament innovador necessària per dirigir la institució.

El mes de setembre passat es va obrir la convocatòria per a la selecció d’un/a nou/va director/a per a l’IDIBAPS. El Patronat de la institució ha acordat deixar el procés desert i s’obre de nou la plaça.

La nova persona al capdavant del centre ha de fomentar un entorn estimulant per a la recerca interdisciplinària i translacional en biomedicina i definir la visió científica, tecnològica i d’innovació general per a l’institut.

Calendari

  • 05/03: Obertura de la convocatòria
  • 31/03: Data límit per a la presentació de sol·licituds

Nous ajuts del Departament de Recerca i Universitats per consolidar el català en el sistema de recerca

Es destinen 200.000 euros als centres de recerca CERCA de Catalunya per a actuacions de foment i ús del català

El Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria per impulsar la presència del català en el sistema de coneixement: els ajuts als centres de recerca CERCA de Catalunya per a actuacions de foment i ús de la llengua catalana en instituts d’investigació. Gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), aquests nous ajuts formen part de les mesures previstes en el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya i s’afegeixen a altres convocatòries vigents, com els ajuts Interlingua de foment del català en l’àmbit universitari, i els destinats a manuals universitaris i a tesis escrites en català.

Amb un pressupost total de la convocatòria de 200.000 euros, cada centre CERCA pot presentar un màxim de 4 projectes o actuacions i s’estableix un import mínim per a cada projecte de 2.000 euros. Els ajuts s’han de sol·licitar abans del dia 31 de març. Algunes tipologies d’accions que entren dins aquesta convocatòria són el disseny i implementació d’actuacions de gestió sostenible del multilingüisme i de foment del català als centres de recerca, l’organització de programes d’acollida lingüística per a les persones no-catalanoparlants que s’incorporin als instituts, o la difusió de recursos per a l’aprenentatge del català i per a l’ús de la terminologia catalana en l’àmbit científic, entre altres.

Ajuts per a tesis en català

Recerca i Universitats també va resoldre, a finals de l’any passat, els ajuts a tesis escrites en català (TDCAT 2024) i presentades a les universitats catalanes. Amb una inversió de prop de 80.000 euros es van donar 129 ajuts d’uns 600 euros cadascun. Dels 129 ajuts concedits, 63 son a tesis escrites íntegrament en català, 32 a tesis desenvolupades amb l’obtenció del títol de doctor/a amb menció europea i escrites en català i en una altra llengua oficial de la Unió Europea i 34 a tesis estructurades com a compendi de publicacions on les parts o els capítols que no son publicacions estan escrits en català.

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi Marta Sanz-Solé, vicepresidenta de la I-CERCA, i Eudald Carbonell, fundador de l’IPHES

Catedràtica emèrita de matemàtiques, va ser nomenada vicepresidenta de la I-CERCA el juny de 2023.

El Govern distingeix igualment Eudald Carbonell, fundador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Avui té lloc l’acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi a la Dra. Sanz-Solé (Sabadell, 1952) per la seva contribució i trajectòria al món de les ciències i les matemàtiques.

Amb una dilatada trajectòria professional, Marta Sanz Solé és especialista en teoria de probabilitats. Els seus interessos de recerca són l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

Doctorada per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb posterioritat, ha estat catedràtica a la UB on es va incorporar com a membre del grup de recerca sobre processos estocàstics. Entre 1993 i 1996 ha estat degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003) de la mateixa universitat.

La Dra. Sanz ha exercit la presidència de la Societat Matemàtica Europea (2011-2014), sent la primera dona a exercir aquest càrrec. Així mateix, ha format part de comitès científics i de direcció de diversos centres de recerca en matemàtiques d’Europa i ha estat presidenta del panel PE1 (Matemàtiques) de les Consolidator Grants (CoG) a les convocatòries del 2019 i 2021 del Consell Europeu de Recerca.

La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb distincions i premis, com ara la Medalla Narcís Monturiol a l’Excel·lència Científica i Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (1998), Fellow de l’Institute of Mathematical Statistics (2011), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2019), i col·legiada d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya, entre altres.

En el mateix acte, el Govern distingirà a Eudald Carbonell, arqueòleg, catedràtic de Prehistòria i fundador i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) entre 2004 i 2015, per la seva gran tasca científica i divulgativa dintre del camp de l’arqueologia i la prehistòria. A més de la seva trajectòria acadèmica, el Dr. Carbonell ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen sobretot la seva tasca al capdavant del jaciment prehistòric d’Atapuerca, un dels més importants del món; i també el seu treball com a director a les excavacions de l’Abric Romaní, un registre clau per conèixer com vivien els prehistòrics neandertals. El 1997 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i el 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

De les vint medalles individuals atorgades aquest any, set s’han donat a professionals de la ciència i la recerca. Avui reben aquest reconeixement Claudi Alsina, catedràtic en Matemàtiques; Pilar Bayer, catedràtica emèrita en Àlgebra; Carme Torras, matemàtica, informàtica i escriptora; Elia Torroella, farmacèutica i Jordi Camí, vicepresident tercer de la Fundació Pasqual Maragall, impulsor del CRG, del PRBB i director de l’IMIM (actual Institut de Recerca Hospital Mar) entre 1985 i 2005.

 

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner 2024

Nanobots per tractar el càncer, gestió sostenible de les bateries elèctriques, una nova teràpia gènica contra l’ELA i un enfocament innovador per democratitzar l’accés a imatges per ressonància magnètica són els projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Laia Pellejà, directora de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i el valor de fer que la ciència transcendeixi el laboratori i trobi el camí per generar valor econòmic, social i industrial.

Aquest any, de forma excepcional, s’ha comptat amb la participació de Damià Viana, arquitecte de sistemes a INBRAIN Neuroelectrònics, una spin-off de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i guanyador del premi l’any 2020, que ha fet una xerrada sobre l’impacte científic en la Innovació.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

  • Dra. Meritxell Serra per la tesi “Design and Evaluation of Enzyme-Powered Nanobots for Crossing Biological Barriers and Treating Cancer.” La tesi desenvolupa el concepte de “nanobots” alimentats per enzims: nanopartícules capaces d’autopropulsió per al tractament del càncer de bufeta i tumors mucinosos. El Jurat ha valorat la innovació i l’alt potencial mercantil. Els resultats tenen rellevància industrial com a nous agents per radiofàrmacs i sistemes avançats de lliurament de fàrmacs. La Dra. Serra ha realitzat la tesi dirigida pel Dr. Samuel Sánchez Ordóñez, dins del grup de recerca “Smart Nano-Bio-Device” a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
  • Dra. Maite Etxandi Santolaya per la tesi “A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage.” La tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de vida útil de les bateries elèctriques, utilitzant l’Estat de Funció. Aquest enfocament té en compte els requisits històrics de conducció per definir llindars d’estimació de vida personalitzats. El canvi que proposa, no només representa un avenç significatiu en la precisió d’aquesta estimació de la vida útil de les bateries, sinó que també introdueix una perspectiva més adaptada a la realitat d’ús de cada conductor, fent que les decisions sobre manteniment, reemplaçament o reutilització de les bateries siguin més informades i eficients, a més de reduir costos ambientals i contribuir a la transició cap a un model de mobilitat més sostenible. La Dra. Etxandi ha realitzat la tesi dirigida per la Dra. Cristina Corchero Garcia, dins del grup de recerca “Energy Systems Analytics group” a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
  • Dr. Sergi Verdés Franquesa per la tesi “Gene therapy overexpressing Klotho for Amyotrophic Lateral Sclerosis”. La tesi desenvolupa un nou enfocament terapèutic per a l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) utilitzant la proteïna multifuncional α-Klotho (KL). La tesi ha investigat el potencial terapèutic de la sobreexpressió de KL en el sistema nerviós central i els músculs esquelètics. Els resultats obren una via terapèutica per abordar simultàniament diferents alteracions associades amb la malaltia, amb el potencial de millorar la funció neuromuscular i la qualitat de vida dels pacients. Aquest avenç ha estat patentat i llicenciat, creant així oportunitats per al desenvolupament d’un tractament innovador i integral per a l’ELA. El Dr. Verdés ha realitzat la tesi codirigida per la Dra. Assumpció Bosch, dins del grup de recerca “Teràpia gènica al sistema nerviós” liderat pel Dr. Miguel Chillón al VHIR, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron.
  • Dr. Sven Bodenstedt per la tesi “Optically Detected Nuclear Magnetic Resonance Above and Far Below Earth’s Magnetic Field.” La tesi desenvolupa un enfocament innovador en aspectes de la ressonància magnètica nuclear i la seva aplicació en medicina, la imatge per ressonància magnètica, eines indispensables en la medicina i recerca moderna. Aquesta tesi presenta una proposta amb un alt rendiment alhora que elimina la necessitat d’infraestructures costoses i permet una democratització d’aquesta tecnologia. El Jurat ha valorat el concepte revolucionari i la reducció de temps i despeses respecte als sistemes actuals de ressonància magnètica, que són costosos i difícils de fer accessibles a tota la població. El Dr. Bodenstent ha realitzat la tesi codirigida pel Dr. Morgan W. Mitchell i Dr. Michael Tayler, dins del grup de recerca “Atomic Quantum Optics” a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El jurat ha estat format per Núria Martí, directora d’Innovació a Biocat; Marta Portalés, Cap de Projectes Europeus i Rita Salabert, cap de l’àrea de transferència del programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona; Jordi Alba, responsable del programa de Doctorats industrials del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Stefano Lacaita, Managing Partner de Spin-Off Partners; Manuel Palacín, director de l’Associació TECNIO i Roger Cabezas, de la Àrea de Transferència de la I-CERCA

L’actuació ha comptat amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació. Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

 

 

Primers passos per a la transició cap a les metadades de recerca obertes

CERCA acull una jornada-taller per avançar en el pla de treball de la Declaració de Barcelona

Aquest dilluns hem reunit a representants de tot el sistema de recerca català amb responsabilitat en la gestió de les metadades de la recerca per conèixer el full de ruta de la Declaració de Barcelona i establir el pla de treball que guiarà l’estratègia de dades obertes dels centres els pròxims mesos. La trobada ha aplegat a centres CERCA, universitats, centres singulars i agències d’avaluació i finançament de la recerca.

Bernardo Rondelli, de la Fundació SIRIS, una de les entitats impulsores d’aquesta iniciativa, juntament amb la Universitat de Curtin (Austràlia), la Universitat de Leiden (Països Baixos) i la Universitat de la Sorbona (França) ha explicat el procés de creació de la declaració i quins són els quatre compromisos principals que inclou:

  • Promoció de l’ús en obert de les dades de recerca
  • Utilització de serveis i sistemes que facilitin l’accés obert
  • Suport a la sostenibilitat de les infraestructures necessàries
  • Foment a l’acció col·lectiva per accelerar la transició cap a l’obertura de la informació de recerca.

Les experiències de la Universitat de la Sorbona, que ha optat per treballar només amb metadades obertes per avaluar la seva recerca, o el rànquing de metadades obertes per anàlisis bibliomètriques, creat pel Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS) de la Universitat de Leiden han estat presentats com a model per al sistema de recerca català.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa, que complementa d’altres com COARA, és que les metadades de recerca siguin obertes, accessibles i transparents. Actualment, la Declaració de Barcelona ha estat signada per 98 institucions de 25 països.

 

Punts d’interès i pla de treball

La Núria Benítez, responsable de la unitat de ciència oberta de CERCA, ha detallat el full de ruta sorgit de la trobada de les diferents entitats signatàries de la declaració el passat mes de setembre a la Universitat de la Sorbona. D’aquest document se’n deriven diferents accions d’interès sobre les quals es començarà a treballar.

En aquesta jornada, els assistents s’han centrat en les que es creuen més prioritaris:

  • Les metadades en els articles publicats (tòpic 1)
  • Pas d’un sistema tancat cap a d’altres amb informació en obert (tòpic 6)
  • Com conèixer les evidències del canvi (tòpic 9)

Les conclusions de la jornada seran el punt de partida sobre el qual es treballarà aquests mesos amb vista a la següent trobada dels signants de la declaració el pròxim 28 de maig a Bolonya.

 

Declaració institucional amb motiu del 25 de novembre de 2024, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets humans de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violències masclistes. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i augmenta la seva virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat.

Per això, un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violències masclistes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista.

És imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre d’altres. I cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, i d’altres.

Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, ja que estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves.

La violència masclista continua present a l’espai públic: als nostres carrers, les nostres places i els nostres parcs. Segons les dades catalanes sobre violència sexual, un 19,3% de les enquestades van reportar haver patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.

Davant d’aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic, incloent-hi espais com equipaments, comerços o transports, són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.

Algunes d’aquestes agressions són molt greus i estan penalitzades per la llei, però d’altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions de l’espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això, afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom.

En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, anem soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents del canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre institucions, entitats, agents i territoris contra les violències masclistes!

Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets humans de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions supramunicipals i locals i entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais siguin segurs i les vides de les dones siguin lliures. Sabem que hem avançat molt, però, davant d’una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.

Per tot això:

  • Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles, les que es produeixen en la intimitat i les que es produeixen en els espais públics). I entre aquestes violències, les violències sexuals.
  • Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions.
  • Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes els agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.
  • Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització de les violències masclistes, especialment, d’aquelles adreçades a la comunitat educativa, aprofundint en la coeducació com una eina transformadora.
  • Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i infantil.

Per fer-ho possible, treballarem de costat amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançat juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits i per continuar innovant-lo. I hi implicarem encara més els agents clau dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic.

Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!