La Dra. Begoña Benito, nova directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca

És cardiòloga, especialitzada en els trastorns hereditaris causants d’arrítmies i mort sobtada i dirigirà el VHIR després de dedicar-se a l’assistència, la recerca i la docència en el Campus Vall d’Hebron.

La Dra. Begoña Benito Villabriga es posa al capdavant del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) després de compaginar, en els darrers anys, l’assistència, la recerca i la docència en el Campus Vall d’Hebron. És llicenciada i doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona i va realitzar l’especialització en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

“És un autèntic privilegi per mi tenir l’oportunitat de dirigir el centre de recerca d’un hospital de referència com és l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Gràcies a la feina de tots els professionals i directius que m’han precedit, el VHIR està en la millor disposició per encarar amb èxit els propers anys, que passa per la posada en marxa del nou edifici que ajudarà a donar resposta a molts dels reptes actuals i futurs de la recerca biomèdica”, afirma la Dra. Begoña Benito, directora del VHIR.

La seva trajectòria s’ha centrat en el camp de les arrítmies amb un especial interès, tant clínic com científic, en l’estudi dels trastorns hereditaris causants d’arrítmies i mort sobtada. Per complementar els seus coneixements en aquest camp, ha realitzat diverses formacions en recerca bàsica i experimental i en el maneig clínic i intervencionista de les arrítmies en centres de referència com el Montreal Heart Institute, a Canadà, i el Beth Israel Deaconess Medical Center de la Universitat de Harvard, a Boston.

El Govern aprova el contracte programa de la I-CERCA i incrementa l’aportació per al període 2020-2023

El Govern ha aprovat la subscripció de l’addenda al contracte programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Fundació I-CERCA per al període 2020-2023, que suposa un increment de més de 700.000 euros en el seu finançament respecte de l’import inicial.

L’addenda té per objecte, per un costat, l’adaptació a la nova organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya i, per un altre costat, l’adequació als objectius i eixos fixats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), aprovat pel Govern

el 2020.

En el contracte programa aprovat inicialment, en el qual participen els Departaments de Recerca i Universitats, Salut, Empresa i Treball, i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es preveien unes aportacions de l’Administració de la Generalitat a la Fundació I-CERCA per valor de 2.316.000 euros, que amb la subscripció de l’actual d’addenda s’incrementen fins als 3.026.000 euros per tal de garantir un finançament adient als objectius de la Fundació.

Erradiquem les violències masclistes a les universitats i als centres de recerca

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC per al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

El 25N va ser declarat Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones en la primera Trobada Feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, celebrada a Bogotà el juliol de 1981, per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. El 1999, l’ONU va reforçar el seu caràcter oficial. Avui ho hem de recordar perquè, malgrat l’avenç en alguns aspectes relacionats amb les violències masclistes –com ara la seva identificació, visibilització i denúncia–, cal continuar insistint-hi ateses les resistències encara existents, la seva persistència i l’existència d’unes xifres commovedores. I, també, perquè suposen una vulneració dels drets humans.

El marc legal existent empeny cada vegada més cap a la igualtat efectiva, implementant mesures a fi d’erradicar la violència masclista. Mitjançant els reials decrets i les lleis aprovades en els darrers dos anys, s’han implantat compromisos per a la societat en general i també obligacions específiques per a les universitats. La Llei 17/2020 amplia el mandat a les universitats, amb un compromís ferm per eliminar les violències masclistes. Ens insta, per exemple, a incloure continguts específics en matèria de violència masclista en les propostes curriculars, a eliminar textos sexistes i discriminatoris, a formar adequadament en perspectiva de gènere, a no revictimitzar en els procediments i en la instrucció d’expedients informatius o disciplinaris derivats de l’aplicació dels protocols, i a dotar les unitats d’igualtat amb els recursos necessaris per desenvolupar les seves tasques satisfactòriament. També la Llei de convivència universitària ha d’ajudar-nos a protegir la comunitat universitària davant la violència, la discriminació i l’assetjament, buscant les causes de la violència o els factors de risc per ser capaços de prevenir i eradicar la violència contra les dones i posant a la pràctica mesures d’acompanyament psicològic i jurídic a les víctimes.

Per la seva part, el Govern de la Generalitat manifesta la seva voluntat de garantir el dret de les dones a l’erradicació de les violències masclistes des d’una perspectiva estructural i amb un abordatge integral en el seu Pla de Govern. L’existència del Departament d’Igualtat i Feminismes, creat el 2021, explicita aquesta implicació i la necessitat de disposar d’organismes que liderin estratègies conjuntes per lluitar contra les violències envers les dones, tal com expressa l’avaluació recent realitzada per Ivàlua. Un compromís més és l’aprovació del Protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista, aprovat recentment per la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista.

Les universitats i els centres de recerca, com a generadors i transmissors de coneixement i valors, han d’esdevenir institucions referents en matèria d’igualtat i de compromís per a l’eliminació de tota violència contra les dones. Tanmateix, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de violències masclistes que se’n deriven. Per revertir-ho, cal la implicació conjunta de tothom en tots els àmbits de competència. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del CIC, s’està treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en totes les universitats catalanes. En els darrers anys, les universitats i els centres de recerca han desenvolupat projectes amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, i el Consell Interuniversitari ha posat en marxa, amb aquests fons i també els propis, els ajuts INDOVIG (Innovació Docent en Violència de Gènere).

Les universitats i els centres de recerca de Catalunya també tenen una responsabilitat social en clau de passat, present i futur, que requereix un compromís feminista urgent de transformació íntegra amb perspectiva de gènere aquí i arreu. Per aquest motiu, enguany denunciem, i posem un èmfasi especial en motiu de la commemoració del 25N, l’augment del ciberassetjament i les violències digitals envers les dones, els casos de submissió química i els feminicidis de tot tipus –també els invisibilitzats d’activistes mediambientals–, i ratifiquem el manifest publicat pel CIC en relació amb l’assassinat de la iraniana Mahsa Amini, on més enllà del dol la revolució de les dones continua.

El Conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, nou president de CERCA

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), és Catedràtic d’història contemporània. Ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i de Girona (1992-2018) i és doctor honoris causa de la Universitat de Perpinyà. També fou director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, centre CERCA, entre el 2013 i el 2022.

Va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del govern del 2003 al 2006. Abans havia estat batlle de Girona, del 1979 al 2002, i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) del 1981 al 1995. També fou diputat del Parlament de Catalunya, on va ser president del grup parlamentari i portaveu en diverses etapes.

Nomenament del conseller de Recerca i Universitats (DOGC 8769A, de 10.10.2022)

El Prof. Eugenio Coccia, nou director de l’IFAE

La Junta de Govern de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha nomenat el Prof. Eugenio Coccia com a nou director, amb efectes a partir del 15 de novembre de 2022.

El Dr. Coccia és un físic experimental expert en física d’astropartícules. Ha centrat la seva recerca en l’estudi i detecció d’ones gravitatòries, així com en el desenvolupament de tecnologies de molt baixa temperatura per a experiments de física fonamental.

Graduat en Física Cum Laude a la Universitat de Roma (1980), en el grup d’Edoardo Amaldi, va ser investigador post-doctoral i, posteriorment, Fellow al CERN (1981-1985). Així mateir, ha estat investigador (1985-1987) i professor de Física (1988-2016) a la Universitat de Roma Tor Vergata alternant diversos períodes d’activitat investigadora al CERN, al Laboratori Kamerlingh Onnes de Leiden i al Laboratori INFN de Frascati.

Va ser director del Laboratori Gran Sasso de l’INFN (2003-2009) i director fundador de l’Escola d’Estudis Avançats Institut de Ciències Gran Sasso (GSSI), de la qual n’era el rector fins ara. És membre Honoris Causa de l’Academia Europaea i membre de la Societat Europea de Física.

Eugenio Coccia serà el quart director de l’IFAE, succeint al professor d’investigació ICREA Ramon Miquel, que ha estat director des del 2015 i que es mantindrà a l’IFAE com a investigador principal del grup de recerca de cosmologia observacional. Els anteriors directors del centre van ser Matteo Cavalli-Sforza (2008-2014) i Enrique Fernández va ser el fundador i primer director (1991-2008).

El nomenament del nou director és el resultat d’un procés de selecció internacional coordinat per la Institució CERCA i en el qual va participar el Comitè Científic Assessor Extern de l’IFAE.

Gemma Domènech i Casadevall, nova directora de l’ICRPC

Succeix a Joaquim Nadal, que es mantindrà com a investigador adscrit.

El patronat de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) ha nomenat Gemma Domènech i Casadevall nova directora del centre, en una reunió celebrada el dimarts dia 27 de setembre en la qual van participar, com a patrons de l’Institut, representants del Departament de Recerca i Universitats, del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Universitat de Girona (UdG). Domènech, que és investigadora del propi ICRPC des de l’any 2009, és doctora en Història de l’Art, professora de Museologia i Patrimoni de la UdG, amb més d’un centenar de publicacions especialitzades en usos patrimonials i memòria. Entre el 2019 i el 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

El nomenament s’ha produït després d’un procés de selecció internacional coordinat per la Institució CERCA, i amb la participació del Consell Científic Assessor Extern de l’ICRPC. Gemma Domènech serà la tercera directora del centre, succeint al Dr. Joaquim Nadal i Farreras, que ha esgotat el seu mandat i es mantindrà com a investigador adscrit a l’ICRPC i, al Dr. Gabriel Alcalde, que va ser el director fundador.

Dra. Gemma Domènech

L’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural, creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, forma part de la Institució CERCA i, impulsa i desplega accions de recerca bàsica, transferència, formació i socialització del coneixement, per proporcionar a la societat els elements d’anàlisi del seu patrimoni i les seves relacions socials actuals i futures. Domènech serà una de les quatre dones directores dels 41 Centres de Recerca CERCA de Catalunya.

 L’ICRPC vol agrair al Dr. Joaquim Nadal la gran tasca realitzada al llarg dels vuit anys al capdavant del centre.

Patrons