Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets humans de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violències masclistes. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i augmenta la seva virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat.
Per això, un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violències masclistes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista.
És imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre d’altres. I cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, i d’altres.
Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, ja que estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves.
La violència masclista continua present a l’espai públic: als nostres carrers, les nostres places i els nostres parcs. Segons les dades catalanes sobre violència sexual, un 19,3% de les enquestades van reportar haver patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.
Davant d’aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic, incloent-hi espais com equipaments, comerços o transports, són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.
Algunes d’aquestes agressions són molt greus i estan penalitzades per la llei, però d’altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions de l’espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això, afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom.
En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, anem soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents del canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre institucions, entitats, agents i territoris contra les violències masclistes!
Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets humans de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions supramunicipals i locals i entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais siguin segurs i les vides de les dones siguin lliures. Sabem que hem avançat molt, però, davant d’una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.
Per tot això:
- Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles, les que es produeixen en la intimitat i les que es produeixen en els espais públics). I entre aquestes violències, les violències sexuals.
- Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions.
- Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes els agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.
- Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització de les violències masclistes, especialment, d’aquelles adreçades a la comunitat educativa, aprofundint en la coeducació com una eina transformadora.
- Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i infantil.
Per fer-ho possible, treballarem de costat amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançat juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits i per continuar innovant-lo. I hi implicarem encara més els agents clau dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic.
Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!
