• Especialistes nacionals i internacionals s’ha reunit a Barcelona per debatre diferents experiències en la valoració no acadèmica de la recerca.

Aquest dilluns s’ha celebrat a Barcelona la jornada “La cultura de l’impacte a les institucions de recerca i les universitats”, organitzada per la Institució CERCA, l’Agència de Qualitat i Avaluació de les Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), amb l’objectiu de debatre i presentar diferents experiències nacionals i internacionals sobre la valoració no acadèmica de la recerca i el seu impacte en la societat.

La primera part de la jornada s’ha centrat en les perspectives globals sobre l’impacte de la recerca, amb les presentacions de David Phipps, qui lidera els programes de recerca i els seus impactes a la Universitat de York (Toronto, Canadà), i de Jane Millar, professora emèrita de Política Social a l’Institut d’Investigació Política de la Universitat de Bath (Regne Unit), que ha exposat la seva experiència en l’avaluació de l’impacte social i no acadèmic de la recerca.

També s’han tractat les experiències portades a terme a Suècia i Noruega a través d’entitats com El Research Council of Norway i el Swedish Research Council.

La segona part ha presentat experiències locals concretes d’institucions que han treballat per construir una cultura d’impacte, amb la taula rodona moderada per Julie Bayley, del Lincoln Impact Literacy Institute (LILI), i amb la participació d’Anabel Sánchez, del Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF), Rosina Malagrida, de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Xavier Ariño, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Jordi Bosch, de la Universitat de Barcelona (UB).

Durant la jornada s’ha posat de manifest la necessitat de promoure una cultura d’impacte que permeti mesurar i avaluar els resultats obtinguts per la recerca i posar-los al servei de la societat. En aquest sentit, el director de CERCA, Lluís Rovira, ha anunciat que s’està treballant en un glossari de termes, en col·laboració amb l’IEC.

L’acte ha reunit més de 150 assistents, entre investigadors, responsables de centres de recerca i universitats, gestors i altres professionals relacionats amb el món de la recerca i la innovació i és la primera d’un seguit d’actuacions relacionades que es duran a terme aquest any.

El Govern ha aprovat la subscripció de l’addenda al contracte programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Fundació I-CERCA per al període 2020-2023, que suposa un increment de més de 700.000 euros en el seu finançament respecte de l’import inicial.

L’addenda té per objecte, per un costat, l’adaptació a la nova organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya i, per un altre costat, l’adequació als objectius i eixos fixats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), aprovat pel Govern

el 2020.

En el contracte programa aprovat inicialment, en el qual participen els Departaments de Recerca i Universitats, Salut, Empresa i Treball, i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es preveien unes aportacions de l’Administració de la Generalitat a la Fundació I-CERCA per valor de 2.316.000 euros, que amb la subscripció de l’actual d’addenda s’incrementen fins als 3.026.000 euros per tal de garantir un finançament adient als objectius de la Fundació.

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC per al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

El 25N va ser declarat Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones en la primera Trobada Feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, celebrada a Bogotà el juliol de 1981, per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. El 1999, l’ONU va reforçar el seu caràcter oficial. Avui ho hem de recordar perquè, malgrat l’avenç en alguns aspectes relacionats amb les violències masclistes –com ara la seva identificació, visibilització i denúncia–, cal continuar insistint-hi ateses les resistències encara existents, la seva persistència i l’existència d’unes xifres commovedores. I, també, perquè suposen una vulneració dels drets humans.

El marc legal existent empeny cada vegada més cap a la igualtat efectiva, implementant mesures a fi d’erradicar la violència masclista. Mitjançant els reials decrets i les lleis aprovades en els darrers dos anys, s’han implantat compromisos per a la societat en general i també obligacions específiques per a les universitats. La Llei 17/2020 amplia el mandat a les universitats, amb un compromís ferm per eliminar les violències masclistes. Ens insta, per exemple, a incloure continguts específics en matèria de violència masclista en les propostes curriculars, a eliminar textos sexistes i discriminatoris, a formar adequadament en perspectiva de gènere, a no revictimitzar en els procediments i en la instrucció d’expedients informatius o disciplinaris derivats de l’aplicació dels protocols, i a dotar les unitats d’igualtat amb els recursos necessaris per desenvolupar les seves tasques satisfactòriament. També la Llei de convivència universitària ha d’ajudar-nos a protegir la comunitat universitària davant la violència, la discriminació i l’assetjament, buscant les causes de la violència o els factors de risc per ser capaços de prevenir i eradicar la violència contra les dones i posant a la pràctica mesures d’acompanyament psicològic i jurídic a les víctimes.

Per la seva part, el Govern de la Generalitat manifesta la seva voluntat de garantir el dret de les dones a l’erradicació de les violències masclistes des d’una perspectiva estructural i amb un abordatge integral en el seu Pla de Govern. L’existència del Departament d’Igualtat i Feminismes, creat el 2021, explicita aquesta implicació i la necessitat de disposar d’organismes que liderin estratègies conjuntes per lluitar contra les violències envers les dones, tal com expressa l’avaluació recent realitzada per Ivàlua. Un compromís més és l’aprovació del Protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista, aprovat recentment per la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista.

Les universitats i els centres de recerca, com a generadors i transmissors de coneixement i valors, han d’esdevenir institucions referents en matèria d’igualtat i de compromís per a l’eliminació de tota violència contra les dones. Tanmateix, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de violències masclistes que se’n deriven. Per revertir-ho, cal la implicació conjunta de tothom en tots els àmbits de competència. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del CIC, s’està treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en totes les universitats catalanes. En els darrers anys, les universitats i els centres de recerca han desenvolupat projectes amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, i el Consell Interuniversitari ha posat en marxa, amb aquests fons i també els propis, els ajuts INDOVIG (Innovació Docent en Violència de Gènere).

Les universitats i els centres de recerca de Catalunya també tenen una responsabilitat social en clau de passat, present i futur, que requereix un compromís feminista urgent de transformació íntegra amb perspectiva de gènere aquí i arreu. Per aquest motiu, enguany denunciem, i posem un èmfasi especial en motiu de la commemoració del 25N, l’augment del ciberassetjament i les violències digitals envers les dones, els casos de submissió química i els feminicidis de tot tipus –també els invisibilitzats d’activistes mediambientals–, i ratifiquem el manifest publicat pel CIC en relació amb l’assassinat de la iraniana Mahsa Amini, on més enllà del dol la revolució de les dones continua.