Trobada d’equips directius CERCA a la seu del CTFC

La seu del CTFC a Solsona ha acollit una nova jornada de treball entre direccions dels centres CERCA, “amb l’objectiu de generar sinergies i compartir estratègies”, en paraules de Laia Pellejà, directora de la I-CERCA.

La consellera Núria Montserrat ha presentat el desplegament del Pla Estratègic del Departament de Recerca i Universitats, destacant els avenços fets en el desplegament de la Llei de la Ciència i exposant quines noves mesures hi ha previstes per impulsar, en especial, la transferència de coneixement que generen els centres cap al teixit productiu.

També hi ha intervingut Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha remarcat l’impacte del CTFC, que va més enllà del seu entorn més proper.

El director del centre, Antoni Trasobares, ha exposat els dos grans pilars del centre, la recerca d’excel·lència en àmbits com incendis, biodiversitat o bio-economia, amb lideratge en projectes europeus. I, en segon lloc, la transferència efectiva al territori, amb aplicacions pràctiques que generen impacte social, ambiental i econòmic. En aquest sentit, els assistents han visitat el Hub Forestal de Catalunya que ha de servir per accelerar l’ús i valorització de la fusta local i que té previst inaugurar-se el pròxim mes d’octubre.

Una jornada que demostra com la recerca d’alt nivell també es fa des del territori, amb vocació global i arrelament local.

Recerca amb orgull, la nova campanya per uns centres CERCA més inclusius

Amb motiu del 28 de juny, Dia de l’Orgull LGBTI+, estrenem la campanya “Recerca amb orgull” per reivindicar la importància de la diversitat en el món científic.

La diversitat no és només una qüestió d’equitat, sinó una necessitat per a l’excel·lència científica. Quan incorporem més experiències vitals i ampliem punts de vista, afrontem millor els reptes que tenim com a societat. Una recerca diversa és, sens dubte, una recerca més rica i innovadora.

L’acte de presentació ha tingut lloc aquest dijous 26 de juny, amb la participació de Laia Pellejà, directora de la I-CERCA, Georgina Pol, secretaria d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminisme i de Núria Montserrat, consellera del Departament de Recerca i Universitats.

Per què la visibilitat importa

Malgrat els avenços dels darrers anys, les dades són clares: el 42% de les persones LGBTI+ eviten parlar de la seva vida privada a la feina per por a mostrar-se obertament. Aquesta realitat té un impacte directe en el benestar emocional, la salut mental i el desenvolupament professional.

La visibilitat genera referents positius, trenca estigmes i demostra que és possible ser obertament LGBTI+ i tenir una trajectòria d’èxit en la recerca. Però aquesta visibilitat ha de ser una opció real i segura, garantida per entorns laborals realment inclusius.

El nostre compromís

Als centres CERCA, fem ciència amb diversitat. Ens comprometem a garantir entorns laborals lliures de LGBTIfòbia, on tothom pugui desenvolupar-se plenament sent qui és.
Això implica implementar mesures concretes:

  • Formació i sensibilització per a tota la plantilla
  • Protocols específics contra la discriminació
  • Processos de selecció i promoció lliures de biaix
  • Comunicació inclusiva que reflecteixi la diversitat real
  • Visibilitzar referents i xarxes de suport

Perquè la ciència la fan les persones. I quan les persones LGBTI+ poden treballar i liderar amb llibertat, la recerca s’enriqueix amb una mirada més plural, justa i representativa.

La biòloga Gemma Marfany, nova ombudsperson de CERCA

El patronat de la Institució CERCA ha nomenat la Dra. Gemma Marfany Nadal com a nova ombudsperson de CERCA, una figura clau per garantir el compliment del Codi de conducta CERCA, prevenir possibles irregularitats i oferir un entorn de confiança a la comunitat científica del sistema CERCA.

Amb una trajectòria científica i acadèmica de referència, la Dra. Marfany (Barcelona, 1963) és catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona (2020) i especialista en genètica molecular. Amb una dilatada trajectòria professional, ha centrat la seva trajectòria científica, inicialment, en la identificació de nous gens humans al cromosoma 21 implicats en la síndrome de Down, així com en la recerca en la malaltia d’Alzheimer i la diabetis. Durant els darrers 20 anys, la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de malalties rares com les distròfies de la retina hereditàries, on s’ha centrat tant en el diagnòstic genètic-molecular i la identificació de nous gens, com en l’anàlisi funcional de gens mitjançant la generació de models animals modificats per edició genètica (CRISPR).

La Dra. Marfany també destaca per la seva implicació en el camp de la bioètica, com a membre activa de l’Observatori de Bioètica i Dret i de la Comissió de Bioètica de la UB (des de 2009), així com de la Comissió Nacional de Bioètica d’Andorra (des de 2024). Ha representat la UB a la League of European Research Universities (LERU) en qüestions relacionades amb l’ús d’animals en recerca científica.

Reconeguda divulgadora científica, ha publicat dos llibres de divulgació de la genètica, participa de forma regular en mitjans digitals i és col·laboradora habitual en ràdio i televisió. Actualment, coordina el curs de Genètica de la Universitat de l’Experiència, adreçat a persones majors de 55 anys.

Amb aquest nomenament, la Institució CERCA referma el seu compromís amb la transparència, l’ètica i l’excel·lència científica, tot reforçant el suport a la comunitat investigadora de Catalunya.

 

Imatge de Gemma Marfany
Gemma Marfany, nova Ombudsperson de CERCA

Quatre centres CERCA obtenen la distinció d’excel·lència Severo Ochoa

La convocatòria de l’any 2024 per la qual es concedeixen les acreditacions d’excel·lència Severo Ochoa i d’unitats d’excel·lència Maria de Maeztu ha renovat la distinció de quatre centres CERCA com a centres d’excel·lència Severo Ochoa.

Són l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) que han renovat la seva distinció com a centre d’excel·lència Severo Ochoa i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que ha renovat la distinció com a Unitat Maria de Maeztu. Aquests centres SeO rebran una ajuda de 5.750.000 euros mentre que l’import de l’ajut Maria de Maeztu és de 3.000.000 d’euros. Les acreditacions estaran vigents per un període màxim de sis anys.

Altres centres distingits com a Severo Ochoa i Maria de Maeztu

A més dels centres que han renovat la distinció en aquesta convocatòria, hi ha un total de quinze centres CERCA que actualment tenen aquest reconeixement. En l’àmbit de les ciències de la vida són el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), l’ISGlobal, el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG) i l’Institut d’Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO).

En l’àmbit de les matemàtiques, les ciències experimentals i l’enginyeria, tenen la distinció SeO l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE). El Centre de Recerca Matemàtica (CRM) compta amb una unitat Maria de Maeztu a l’igual de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats.

Les unitats dʼexcel·lència María de Maeztu i els centres Severo Ochoa, distincions impulsades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tenen com a objectiu impulsar la qualitat de la recerca científica dels centres que destaquen per la rellevància o lʼimpacte, en lʼàmbit internacional, dels resultats de recerca obtinguts.

La directora de CERCA visita el Parc Sanitari Sant Joan de Déu per conèixer els projectes de recerca en salut mental

La directora de la Institució CERCA, Dra. Laia Pellejà, ha visitat el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de conèixer de prop alguns dels projectes de recerca en salut mental que s’hi desenvolupen. El centre és un dels integrants de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu.

La visita s’ha produït pocs dies després que l’IRSJD hagi obtingut la reacreditació com a centre CERCA amb una qualificació d’excel·lent, fet que consolida el centre dins del sistema català de recerca i innovació. Durant la jornada, el Dr. Josep Maria Haro, director de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc, ha presentat alguns dels projectes més rellevants, com l’ús de la teràpia AVATAR per al tractament de la psicosi (liderat per Susana Ochoa), el projecte d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (dirigit per la Dra. Maria Rubio-Valera) i el programa de rehabilitació per a persones amb paràlisi facial, FaceRehab.

Tant CERCA com l’IRSJD han coincidit en la necessitat de continuar promovent aliances i transferint coneixement a la societat, amb especial èmfasi en àrees de gran impacte social com la salut mental, infantil, juvenil i maternofetal.

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner 2024

Nanobots per tractar el càncer, gestió sostenible de les bateries elèctriques, una nova teràpia gènica contra l’ELA i un enfocament innovador per democratitzar l’accés a imatges per ressonància magnètica són els projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Laia Pellejà, directora de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i el valor de fer que la ciència transcendeixi el laboratori i trobi el camí per generar valor econòmic, social i industrial.

Aquest any, de forma excepcional, s’ha comptat amb la participació de Damià Viana, arquitecte de sistemes a INBRAIN Neuroelectrònics, una spin-off de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i guanyador del premi l’any 2020, que ha fet una xerrada sobre l’impacte científic en la Innovació.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

  • Dra. Meritxell Serra per la tesi “Design and Evaluation of Enzyme-Powered Nanobots for Crossing Biological Barriers and Treating Cancer.” La tesi desenvolupa el concepte de “nanobots” alimentats per enzims: nanopartícules capaces d’autopropulsió per al tractament del càncer de bufeta i tumors mucinosos. El Jurat ha valorat la innovació i l’alt potencial mercantil. Els resultats tenen rellevància industrial com a nous agents per radiofàrmacs i sistemes avançats de lliurament de fàrmacs. La Dra. Serra ha realitzat la tesi dirigida pel Dr. Samuel Sánchez Ordóñez, dins del grup de recerca “Smart Nano-Bio-Device” a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
  • Dra. Maite Etxandi Santolaya per la tesi “A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage.” La tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de vida útil de les bateries elèctriques, utilitzant l’Estat de Funció. Aquest enfocament té en compte els requisits històrics de conducció per definir llindars d’estimació de vida personalitzats. El canvi que proposa, no només representa un avenç significatiu en la precisió d’aquesta estimació de la vida útil de les bateries, sinó que també introdueix una perspectiva més adaptada a la realitat d’ús de cada conductor, fent que les decisions sobre manteniment, reemplaçament o reutilització de les bateries siguin més informades i eficients, a més de reduir costos ambientals i contribuir a la transició cap a un model de mobilitat més sostenible. La Dra. Etxandi ha realitzat la tesi dirigida per la Dra. Cristina Corchero Garcia, dins del grup de recerca “Energy Systems Analytics group” a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
  • Dr. Sergi Verdés Franquesa per la tesi “Gene therapy overexpressing Klotho for Amyotrophic Lateral Sclerosis”. La tesi desenvolupa un nou enfocament terapèutic per a l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) utilitzant la proteïna multifuncional α-Klotho (KL). La tesi ha investigat el potencial terapèutic de la sobreexpressió de KL en el sistema nerviós central i els músculs esquelètics. Els resultats obren una via terapèutica per abordar simultàniament diferents alteracions associades amb la malaltia, amb el potencial de millorar la funció neuromuscular i la qualitat de vida dels pacients. Aquest avenç ha estat patentat i llicenciat, creant així oportunitats per al desenvolupament d’un tractament innovador i integral per a l’ELA. El Dr. Verdés ha realitzat la tesi codirigida per la Dra. Assumpció Bosch, dins del grup de recerca “Teràpia gènica al sistema nerviós” liderat pel Dr. Miguel Chillón al VHIR, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron.
  • Dr. Sven Bodenstedt per la tesi “Optically Detected Nuclear Magnetic Resonance Above and Far Below Earth’s Magnetic Field.” La tesi desenvolupa un enfocament innovador en aspectes de la ressonància magnètica nuclear i la seva aplicació en medicina, la imatge per ressonància magnètica, eines indispensables en la medicina i recerca moderna. Aquesta tesi presenta una proposta amb un alt rendiment alhora que elimina la necessitat d’infraestructures costoses i permet una democratització d’aquesta tecnologia. El Jurat ha valorat el concepte revolucionari i la reducció de temps i despeses respecte als sistemes actuals de ressonància magnètica, que són costosos i difícils de fer accessibles a tota la població. El Dr. Bodenstent ha realitzat la tesi codirigida pel Dr. Morgan W. Mitchell i Dr. Michael Tayler, dins del grup de recerca “Atomic Quantum Optics” a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El jurat ha estat format per Núria Martí, directora d’Innovació a Biocat; Marta Portalés, Cap de Projectes Europeus i Rita Salabert, cap de l’àrea de transferència del programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona; Jordi Alba, responsable del programa de Doctorats industrials del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Stefano Lacaita, Managing Partner de Spin-Off Partners; Manuel Palacín, director de l’Associació TECNIO i Roger Cabezas, de la Àrea de Transferència de la I-CERCA

L’actuació ha comptat amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació. Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

 

 

Primers passos per a la transició cap a les metadades de recerca obertes

CERCA acull una jornada-taller per avançar en el pla de treball de la Declaració de Barcelona

Aquest dilluns hem reunit a representants de tot el sistema de recerca català amb responsabilitat en la gestió de les metadades de la recerca per conèixer el full de ruta de la Declaració de Barcelona i establir el pla de treball que guiarà l’estratègia de dades obertes dels centres els pròxims mesos. La trobada ha aplegat a centres CERCA, universitats, centres singulars i agències d’avaluació i finançament de la recerca.

Bernardo Rondelli, de la Fundació SIRIS, una de les entitats impulsores d’aquesta iniciativa, juntament amb la Universitat de Curtin (Austràlia), la Universitat de Leiden (Països Baixos) i la Universitat de la Sorbona (França) ha explicat el procés de creació de la declaració i quins són els quatre compromisos principals que inclou:

  • Promoció de l’ús en obert de les dades de recerca
  • Utilització de serveis i sistemes que facilitin l’accés obert
  • Suport a la sostenibilitat de les infraestructures necessàries
  • Foment a l’acció col·lectiva per accelerar la transició cap a l’obertura de la informació de recerca.

Les experiències de la Universitat de la Sorbona, que ha optat per treballar només amb metadades obertes per avaluar la seva recerca, o el rànquing de metadades obertes per anàlisis bibliomètriques, creat pel Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS) de la Universitat de Leiden han estat presentats com a model per al sistema de recerca català.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa, que complementa d’altres com COARA, és que les metadades de recerca siguin obertes, accessibles i transparents. Actualment, la Declaració de Barcelona ha estat signada per 98 institucions de 25 països.

 

Punts d’interès i pla de treball

La Núria Benítez, responsable de la unitat de ciència oberta de CERCA, ha detallat el full de ruta sorgit de la trobada de les diferents entitats signatàries de la declaració el passat mes de setembre a la Universitat de la Sorbona. D’aquest document se’n deriven diferents accions d’interès sobre les quals es començarà a treballar.

En aquesta jornada, els assistents s’han centrat en les que es creuen més prioritaris:

  • Les metadades en els articles publicats (tòpic 1)
  • Pas d’un sistema tancat cap a d’altres amb informació en obert (tòpic 6)
  • Com conèixer les evidències del canvi (tòpic 9)

Les conclusions de la jornada seran el punt de partida sobre el qual es treballarà aquests mesos amb vista a la següent trobada dels signants de la declaració el pròxim 28 de maig a Bolonya.

 

Declaració institucional amb motiu del 25 de novembre de 2024, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets humans de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violències masclistes. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i augmenta la seva virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat.

Per això, un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violències masclistes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista.

És imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre d’altres. I cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, i d’altres.

Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, ja que estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves.

La violència masclista continua present a l’espai públic: als nostres carrers, les nostres places i els nostres parcs. Segons les dades catalanes sobre violència sexual, un 19,3% de les enquestades van reportar haver patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.

Davant d’aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic, incloent-hi espais com equipaments, comerços o transports, són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.

Algunes d’aquestes agressions són molt greus i estan penalitzades per la llei, però d’altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions de l’espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això, afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom.

En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, anem soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents del canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre institucions, entitats, agents i territoris contra les violències masclistes!

Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets humans de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions supramunicipals i locals i entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais siguin segurs i les vides de les dones siguin lliures. Sabem que hem avançat molt, però, davant d’una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.

Per tot això:

  • Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles, les que es produeixen en la intimitat i les que es produeixen en els espais públics). I entre aquestes violències, les violències sexuals.
  • Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions.
  • Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes els agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.
  • Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització de les violències masclistes, especialment, d’aquelles adreçades a la comunitat educativa, aprofundint en la coeducació com una eina transformadora.
  • Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i infantil.

Per fer-ho possible, treballarem de costat amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançat juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits i per continuar innovant-lo. I hi implicarem encara més els agents clau dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic.

Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!

 

El Govern aprova el Contracte programa amb la Institució CERCA per al període 2024-2027

En el nou contracte programa de la Institució CERCA, l’Executiu aportarà un total de 5’5 milions d’euros durant quatre anys; això representa pràcticament el doble que en el contracte programa anterior

El Govern ha aprovat el nou Contracte programa entre la Fundació Institució dels Centre de Recerca de Catalunya (Institució CERCA) i la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Recerca i Universitats, de Salut, d’Empresa i Treball i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per al període 2024-2027.

L’Executiu destinarà un total de 5.552.298,32 euros a aquest contracte programa per tal de garantir l’assoliment dels objectius i finalitats de la Fundació en la seva funció de prestar suport als centres de recerca de la Generalitat. Aquesta aportació representa un augment significatiu que pràcticament dobla la de l’anterior contracte programa per al període 2020-2023, que ascendia a 2.316.000 euros.

L’aportació principal al pressupost de la Fundació I-CERCA es realitza des del Departament de Recerca i Universitats, amb un total de 4.456.298,23 euros, seguida pel Departament de Salut (496.000 euros) i els departaments d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i d’Empresa i Treball, amb 300.000 euros cadascun.

Els objectius del contracte programa s’estructuren al voltant de cinc grans eixos, amb indicadors per a cada bloc que permetran determinar-ne el grau d’assoliment anualment. Aquests cinc apartats corresponen a l’eix organitzatiu, administratiu i econòmic; d’internacionalització; de transferència; de promoció i visibilitat, i d’avaluació i impacte.

El nou contracte programa per al període 2024-2027 preveu, a més, la creació d’una comissió de seguiment amb la finalitat de vetllar pel seu correcte desenvolupament. Aquesta comissió, que estarà presidida per la persona titular de la Direcció General de Recerca, analitzarà després de cada exercici les actuacions de la Institució I-CERCA i avaluarà el grau de compliment dels objectius fixats.

Obre el període de presentació de narratives d’impacte RIA 2024

El període de presentació de les narratives d’impacte dels centres CERCA va del 15 de maig fins al 15 de juliol.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte “avaluarà” les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

  • L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
  • Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
  • L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
  • Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
  • L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).