Obre el període de presentació de narratives d’impacte RIA 2024

El període de presentació de les narratives d’impacte dels centres CERCA va del 15 de maig fins al 15 de juliol.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte “avaluarà” les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

  • L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
  • Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
  • L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
  • Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
  • L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).

 

 

 

El model d’innovació del Karolinska Institutet obre la jornada del Connection Day

CERCA organitza la conferència inaugural del Connection Day amb Johan Weigelt, CEO de Karolinska Institutet Innovations AB

La conferència de Johan Weigelt, CEO del Karolinska Institutet Innovations AB, organitzada per CERCA en el marc el Connection Day de Catalonia Bio ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició d’una jornada que vol fomentar la connexió i trobada dels agents i empreses del sector salut.

De manera excepcional, l’àgora destinada a gerents de centres CERCA s’ha obert a tot el sistema RDI català i això ha permès descobrir el model de la institució sueca dedicada a l’àmbit de la salut de la mà d’un dels seus màxims representants.

Weigelt ha parlat de l’estreta relació entre l’acadèmia, la indústria i l’atenció sanitària, a més de destacar algunes de particularitats del sistema suec com l’anomenat “privilegi del professorat”, que ha generat preguntes entre els assistents. Per llei, les propietats intel·lectuals i investigacions de professors i investigadors els pertanyen a ells, no a l’institut. “Té pros i contres, però funciona”, ha dit el ponent.

La recerca i els experts, clau de l’èxit

Bona part de la presentació s’ha centrat en l’empresa que dona suport al Karolinska Institutet pel que fa a la innovació, i els seus casos d’èxit. El holding Karolinska Institutet Innovations AB ven serveis per promoure la comercialització de la recerca i desenvolupar start-ups en un programa en tres fases (promoció d’idees, consolidació i maduració, en una darrera fase d’incubadora que té una durada de tres anys). Per a Weigelt, la seva fortalesa rau en “tenir una base de recerca molt forta i una bona xarxa d’experts industrials i ‘coaches’ de negoci”.

CERCA també ha facilitat trobades one-to-one amb el representant del Karolinska i la presència al ConnectionDay24 ha permès la connexió amb agents del sector i amb els centres CERCA que hi han participat.

 

Citisystem: Aprenentatges sobre economica circular a Bèlgica

Citisystem celebra la tercera trobada interregional a Malines, Bèlgica

El projecte Citisystem, que promociona l’economia circular de les ciutats, ha celebrat la tercera trobada interregional a Malines (Bèlgica) entre els dies 24 i 26 d’abril.

Tots els associats hi han presentat les últimes actualitzacions en matèria de bio economia circular i gestió de bioresidus de les seves regions, junt amb algunes dades rellevants pel que fa al malbaratament alimentari (un terç del menjar produït no es gasta) i accions per afavorir la circularitat i la gestió de residus en l’àmbit domèstic.

Des del sistema CERCA, l’IRTA ha presentat el projecte LIFE INFUSION, l’objectiu del qual és convertir la fracció líquida del digestat provinent del tractament de bioresidus a plantes de gestió de residus de l’àrea de Barcelona en aigua sostenible a través de l’eliminació de l’amoni.

La ciutat de Malines, ­­que és sòcia del projecte Citisystem, ha explicat com han fet la transició cap a ciutat més verda i sostenible en els últims anys i així ho han demostrat amb un tour per la ciutat on han donat a conèixer les actuacions que s’han dut a terme.

En paral·lel a la trobada, tant socis com entitats han tingut l’oportunitat d’assistir al Bio-Based City, un mercat de bio economia per explorar iniciatives de circularitat en marxa, i a la Conferència Climàtica de Malines, a més de poder visitar exemples de bones pràctiques al voltant de la ciutat.

Avançant cap a la circularitat

A la Unió Europea, cada any es generen entre 118 i 138 milions de tones de bioresidus i només un 40% es recicla efectivament en compost i digestat d’alta qualitat. La fracció de bioresidus té un paper important en la transició a l’economia circular, sobretot si tenim en compte que fins a un 50% dels residus sòlids municipals són orgànics.

Primera trobada de la nova directora de CERCA amb les direccions dels centres

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès i la directora de CERCA Laia Pellejà s’han reunit avui amb els directors i directores dels 42 centres que formen part del sistema CERCA. Nadal ha felicitat els centres que recentment han aconseguit la distinció com a centres d’excel·lència Severo Ochoa i alhora ha destacat l’espiral positiva del sistema CERCA.

La directora ha aprofitat per desgranar alguns punts del seu projecte, que comença per conèixer amb detall “els centres, la seva recerca, històries i preocupacions”. Entre les prioritats hi ha la renovació del sistema d’avaluacions, que treballarà conjuntament amb els centres. Alhora vol que la institució es vegi com un referent que ajudi a resoldre dubtes i a executar polítiques conjuntes.

Amb una clara orientació internacional, Pellejà ha subratllat la posició destacada del sistema CERCA en els rànquings globals, tot afirmant que “com a sistema som imparables”. No obstant això, reconeix la necessitat d’augmentar la visibilitat dels centres entre la ciutadania, i per això, posarà èmfasi en la comunicació perquè els estudiants i futurs investigadors coneguin i es facin seu el sistema. En paral·lel a la llei de la ciència, Pellejà també desplegarà les polítiques lingüístiques, el pla de gènere i el pla de transferència de tecnologia.

Comença el pla d’impuls a la innovació en ciències socials i humanitats amb una visita a la Universitat de Leiden

El pla, adreçat als set centres CERCA d’aquest àmbit, proposa identificar reptes i bones pràctiques internacionals que facin avançar la innovació al nostre entorn.

Entre els dies 26 i 27 de febrer, una delegació formada per personal investigador i responsables de transferència dels set centres CERCA de ciències socials i humanitats (CED, CREI, IBEI, ICAC, IPHES, ICRPC i ICP) han visitat la Universitat de Leiden als Països Baixos.

L’objectiu principal de la visita ha estat entrevistar-se personalment amb la Dra. Jessica Meijer, cap d’innovació i desenvolupament de negoci de LURIS, la unitat de transferència de la Universitat de Leiden. La Dra Meijer ha estat treballant amb els responsables de cada centre durant el mes de gener amb la finalitat de preparar un pla d’acció que assenti les bases i faci avançar la innovació i l’impacte d’aquests centres cap a la societat i la inclogui en la seva agenda estratègica.

Durant el viatge, els participants han pogut conèixer el funcionament de la “Digital Scholarship” especialitzat en l’aplicació de tecnologies digitals al món acadèmic i de recerca.

També s’ha presentat el “Digital Humanities Lab”, una plataforma que ofereix equipament avançat i personal especialitzat per atendre les demanes del personal investigador i els estudiants.

El pla d’impuls a la innovació en ciències socials i humanitats forma part programa d’impuls a la transferència de coneixement del Sistema CERCA que s’ha iniciat aquest any amb el finançament de la Direcció General de Transferència i Societat del Coneixement.

Laia Pellejà, nova directora de la Institució CERCA

Doctora en Nanociència i Nanotecnologia i màster en Direcció Pública, Pellejà fins ara exercia la gerència del centre de recerca ICIQ-CERCA de Tarragona

La doctora Laia Pellejà i Puxeu assumirà a partir de l’1 de març la direcció d’iCERCA, la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya, després que el Patronat n’hagi aprovat la proposta de nomenament formulada pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras.

Nascuda a Tarragona l’any 1979, Laia Pellejà és llicenciada en Química per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i màster i doctora en Nanociència i Nanotecnologia per la mateixa universitat. També és màster en Direcció Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat principalment en diversos llocs de responsabilitat a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA), del qual n’ha estat gerent des de l’any 2020 fins ara. Prèviament en va assumir la responsabilitat de l’àrea de Divulgació i Formació Científica entre 2014 i 2020 i en va ser enginyera de laboratori (2010-2014) i investigadora de projectes (2005-2009).

La nova directora d’iCERCA, a més, és membre del Consell Assessor de Continguts i de Programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la Comunitat de pràctica d’avaluació de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya (CoAVA) i de l’actual junta de la Societat Catalana de Química. També ha estat coautora d’una patent i de 17 publicacions en revistes científiques internacionals.

Pellejà substitueix al capdavant d’iCERCA el doctor Lluís Rovira i Pato, director de la institució durant 13 anys entre 2011 i 2024.

 

Dra. Laia Pellejà.
Dra. Laia Pellejà.

Es presenta AGORA CERCAGINYS, nou programa de formació i debat

El programa va dirigit als responsables de plataformes científiques i tecnològiques dels centres CERCA

Aquest matí hem comptat amb la col·laboració de José Luís Martínez, nou Chair del Forum Europeu per a Infraestructures de Recerca (ESFRI en les seves sigles en anglès) per a inaugurar la nova ÀGORA CERCAGINYS, orientada als responsables de les plataformes tecnològiques i científiques dels centres CERCA.

El Dr. Martínez, investigador del Instituto de Ciencias de Materiales de Madrid (ICMM-CSIC), reconegut expert amb llarga experiència en gestió de grans infraestructures, ha desenvolupat la visió estratègica, cooperativa i paneuropea de l’ESFRI, l’instrument per a desenvolupar la integració científica d’Europa i reforçar la seva projecció internacional.

La trobada ha estat la primera d’un seguit que es faran regularment al llarg de l’any, dedicades a potenciar i promocionar el programa CERCAGINYS de plataformes de recerca. Aquestes trobades tindran el format ÀGORA, rèplica de l’exitosa iniciativa que s’ha fet amb els gerents dels centres CERCA i que ja porta dues edicions.

ÀGORA CERCAGINYS és un espai reservat exclusivament als responsables de les plataformes científiques de CERCA que els ha de permetre un coneixement més profund dels centres, la seva interconnexió i promoure el treball en xarxa, de tal forma que esdevé un entorn de coneixement on aquests professionals podran fer propostes i afrontar reptes comuns, a més de desenvolupar activitats de formació d’alt nivell.

Les activitats d’ÀGORA es complementaran amb una Comunitat CERCAGINYS, integrada per les més de 500 persones vinculades a les plataformes. S’oferiran trobades mensuals en format de píndoles formatives, informació, intercanvi de bones pràctiques, casos d’estudi i comercialització. La primera reunió de la Comunitat CERCAGINYS tindrà lloc el proper 29 de febrer i estarà limitada a l’entorn dels centres CERCA tot i que s’espera, en un futur, obrir aquestes trobades al sector de la innovació i, especialment, a empreses interessades.

 

Comença el nou programa d’impuls a la transferència de coneixement del Sistema CERCA

El cicle d’activitats, destinades a l’àmbit de la comercialització, la innovació i la transferència, s’ha iniciat amb una sessió dedicada al nou sistema de patents a Europa.

Durant tot aquest any 2024, la Institució CERCA desenvoluparà activitats orientades a la promoció i la comunicació de la transferència del coneixement dins el Sistema CERCA. Aquestes activitats estan vinculades al Pla estratègic d’innovació i transferència de coneixement impulsat pel Departament de Recerca i Universitats a través de la Direcció General de Transferència i Societat del Coneixement.

Part fonamental del programa recau en la formació i capacitació del personal que integra les unitats de transferència dels centres CERCA. A tal efecte, s’ha constituït una Comunitat de Transferència que es trobarà cada mes per intercanviar experiències, casos d’èxit i bones pràctiques.

La primera sessió, que ha tingut lloc avui, ha anat a càrrec d’Enric Carbonell, agent de patent europea i soci de l’oficina a Barcelona d’ABG Intel·lectual Property amb qui la I-CERCA ha tancat un acord de col·laboració. ABG IP, firma líder europea en propietat industrial, serà l’encarregada d’elaborar una sèrie de píndoles informatives per a fomentar l’ús de patents i marques.

La presentació d’avui s’ha centrat en el canvi històric recent que s’ha produït al sistema de patents a Europa, concretament en la posada en marxa del Tribunal Unificat de Patents que va tenir lloc el passat 1 de juny del 2023 després de dècades de negociacions al si de la Unió Europea. Des d’aquest moment es pot sol·licitar que les patents europees, després de ser concedides, tinguin un efecte unitari, és a dir, que la protecció legal de les invencions sigui vàlida mitjançant un únic tràmit als 17 països que avui en dia formen part del sistema.

En la mateixa sessió, Alexandra Romero, del programa The Collider de l’Mobile World Capital Barcelona s’ha centrat en el desenvolupament del programa vinculat al Venture Building del Consell Europeu d’Innovació (EIC en les seves sigles en anglès) i la seva necessitat de capital d’inversió.

Pel que fa als casos d’estudi, Anabel Sanz, cap de l’oficina de tecnologia i desenvolupament de negoci del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha explicat l’organització interna i els reptes que afronta la seva unitat.

 

Sol·licitar patents unitàries

Fins a la seva posada en marxa, aquest procediment únicament es podia fer país per país en aquells estats en què així ho desitjava el titular. De fet, aquesta ruta continua sent la més convenient en alguns casos i és l’única opció perquè una patent europea sigui vàlida a Espanya, que roman fora del sistema. Com ha explicat Enric Carbonell, el fet que Espanya no formi part de la patent unitària, no impedeix, en canvi, que les organitzacions innovadores catalanes hi puguin optar.

Entre els avantatges del nou sistema que permet la validació en bloc hi ha l’abaratiment dels costos quan l’objectiu del titular sigui que la protecció abasti diversos països; però a l’hora de decidir si optar o no per aquest nou sistema, també cal tenir en compte una sèrie de riscos i condicionants. En la sessió formativa, Enric Carbonell ha explicat tant els aspectes positius com els inconvenients, intentant així proporcionar als assistents una visió estratègica que pot ser determinant de cara al futur dels seus projectes.

Les següents conferències amb ABG Intellectual Property posaran el focus sobre diferents assumptes relacionats amb la protecció d’actius intangibles, entenent això com un pas imprescindible perquè la innovació surti dels laboratoris i arribi a la societat en forma d’avenços i de progrés.

Sessió formació propietat industrial
Un moment de la sessió d’avui amb Enric Carbonell, d’ABG IP.

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner que enguany arriben a la desena edició

  • Una nova teràpia per tractar el càncer de pròstata, nous models en visió computacional, millores en la producció de dispositius fotovoltaics o una millora en la detecció de la preeclàmpsia són alguns dels projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Lluís Rovira, director de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i l’interès que ja han despertat en algunes empreses.

Habitualment la carrera investigadora s’inicia amb la preparació d’una tesi doctoral. És molt important que, en aquestes etapes inicials, els doctorands siguin conscients que els seus resultats poden tenir no només un gran valor científic, sinó també un gran valor comercial i industrial. Amb aquest objectiu la Institució CERCA promou els Premis PIONER, que aquest any arriben a la desena edició. El premis distingeixen als investigadors i investigadores d’un centre CERCA que han obtingut resultats clarament orientats al mercat en les seves tesis doctorals.

L’actuació compta amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació.  Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

 

Dr. Mateusz Biesaga, de l’IRB Barcelona, per la tesi “New strategies for targeting transactivation domains: Insights from the androgen receptor”.

La tesi desenvolupa una nova estratègia terapèutica per tractar el càncer de pròstata resistent a la castració. El jurat n’ha valorat l’originalitat i la versatilitat, ja que té impacte en altres àrees terapèutiques, l’èxit de la prova de concepte realitzada, l’anàlisi exhaustiu de mercat i  el recolzament de capital privat.

 

Dr. Diego Velazquez Dorta, del Centre de Visió Per Computador (CVC), per la tesi “Towards Robustness in Computer-based Image Understanding”.

El jurat ha considerat que aquesta tesi, que aborda els problemes actuals en la robustesa dels models d’aprenentatge  profund en visió computacional, té un gran potencial per revolucionar la indústria. Aquest és un tema de rellevància creixent tant en la indústria com en la societat.

 

Dr. Robert Fonoll i Rubio, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). per la tesi “Advanced Characterization of Interfaces of the Chalcogenide-Based Absorbers for the Thin Film Photovoltaic Technologies”.

La tesi permet predir el rendiment dels dispositius fotovoltaics de capa prima en les primeres etapes de fabricació basant-se en eines espectroscòpiques no-destructives. És una tesi que té una gran aplicació al món real reduint els defectes de fabricació, residus i costos de producció dels dispositius fotovoltaics.

 

Dr. Mattia Barbero, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), per la tesi “Demand aggregator optimal strategies: from the bidding to the execution”.

La tesi explora les estratègies d’aplicació d’un agregador de demanda que gestiona la flexibilitat de diferents consumidors en mercats elèctrics. Aquesta tecnologia proposada respon a una necessitat de mercat real, en creixement tant a Estats Units com a Europa, i hi introdueix millores que s’anticipen als canvis que introduiran les noves directives de la Comisió Euorpea.

 

Dr. Shiqi Yang, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Towards Source-Free Domain Adaptation of Neural Networks in an Open World”.

Aquesta tesi està especialment orientada a la implementació de la pràctica de models de Deep Learning a la indústria i la millora en l’eficiència computacional, redueix la dependència dels grans conjunts de dades i implica una millora en l’accessibilitat.

 

Dra. Erika Bonacina, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Cribado secuencial de preeclampsia”

La proposta fa un cribratge seqüencial de preeclàmpsia que permet identificar les pacients de risc el primer trimestre i detectar falsos positius durant el segon trimestre d’embaràs. Això permet suspendre una medicació que pot tenir efectes adversos en les gestants i ha demostrat resultats sorprenents en la reducció d’ingressos hospitalaris.

 

Dr. Joan Roig Soriano, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Safety and therapeutical efficacy of the anti-ageing protein klotho for treating age-associated deficits and increasing longevity”.

Els resultats demostren l’eficàcia i seguretat del tractament amb la proteïna Klotho per a diversos dèficits associats a l’edat, contribuint així a la longevitat i la qualitat de vida. Aquests són uns resultats molt prometedors perquè l’envelliment és un punt clau pel desenvolupament de la Unió Europea i d’un gran impacte en una societat cada cop més envellida.

 

Dr. Mohamed Ali Souibgui, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Document Image Enhancement and Recognition in Low Resource Scenarios: Application to Ciphers and Handwritten Text”.

La tesi avança en la millora i reconeixement d’imatges de documents escrits a mà, especialment aquells escrits en alfabets rars o poc comuns per als quals es disposa de poques dades etiquetades, mitjançant tècniques d’aprenentatge profund. El jurat en destaca la viabilitat i l’aplicació en casos en què abans era molt difícil aplicar reconeixement òptic de caràcters.

 

 

Cap a l’erradicació de la violència contra les dones a les universitats, tant en espais físics com virtuals

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC amb motiu del dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, 25N 2023

Avui, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, seguim reivindicant el dret de les dones a viure sense aquesta violència en qualsevol espai i àmbit de la vida, públic i privat. Les universitats i els centres de recerca —com a generadors i transmissors de coneixement i valors—, on treballen, investiguen i estudien les dones, han d’esdevenir institucions referents pel que fa a la prevenció i l’erradicació de la violència masclista.

En termes legals, les lleis recentment aprovades, tant a Catalunya com a escala estatal, evidencien clarament una aposta per la construcció d’unes institucions universitàries i de recerca lliures de violència contra les dones. Concretament, a nivell estatal ha entrat en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia la responsabilitat institucional en l’àmbit universitari i obliga a tenir formació específica en aquest àmbit. Aquesta llei, juntament amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, també obliga a tenir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per poder-hi actuar, i a disposar de mecanismes de protecció i suport a les víctimes. Igualment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, fa un encàrrec als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació per incloure en llurs codis ètics l’obligació d’actuar en contra de l’assetjament sexual. D’altra banda, també ha entrat en vigor la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, que tipifica l’assetjament i la violència sexual com a faltes molt greus.

Tot i aquests esforços, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de les violències masclistes que se’n deriven. Ho demostra el creixent nombre de denúncies per assetjament sexual i altres tipus de violència masclista a les universitats. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), estem treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual en totes les universitats catalanes. Enguany ens hem dotat d’un protocol-guia amb la intenció d’oferir un marc de referència per als protocols d’assetjament de totes les universitats catalanes.

També des de les unitats d’igualtat de les universitats catalanes s’han desenvolupat projectes per a la sensibilització i formació per a l’erradicació de la violència contra les dones, amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El CIC ha posat en marxa els ajuts INDOVIG (innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere), mentre el Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una línia d’ajuts per a projectes de recerca en l’àmbit de la igualtat de gènere i els feminismes.

Però no són suficients els ajuts, les lleis i els protocols sense un canvi social i cultural. Ens continua preocupant la violència en totes les seves manifestacions, i molt especialment, l’augment de la violència contra les dones en l’àmbit digital. Aquest és un tema clau i un factor de risc, no només per l’impacte psicològic que puguin tenir en les víctimes, sinó també per l’augment de la violència física, especialment en les generacions més joves i, per tant, també en el món universitari. Diversos estudis confirmen que les persones joves —i especialment les dones— són més propensos a ser víctimes en línia, i que el jovent que és víctima en el món virtual és, o pot ser, víctima en el món físic i viceversa.

Davant de tots aquests reptes, les universitats, els centres de recerca i les agències d’avaluació i acreditació de Catalunya tenim una responsabilitat social que requereix un compromís feminista urgent de transformació integral. Perquè la lluita contra les violències masclistes no només beneficia les dones, sinó a tothom.