Es presenta AGORA CERCAGINYS, nou programa de formació i debat

El programa va dirigit als responsables de plataformes científiques i tecnològiques dels centres CERCA

Aquest matí hem comptat amb la col·laboració de José Luís Martínez, nou Chair del Forum Europeu per a Infraestructures de Recerca (ESFRI en les seves sigles en anglès) per a inaugurar la nova ÀGORA CERCAGINYS, orientada als responsables de les plataformes tecnològiques i científiques dels centres CERCA.

El Dr. Martínez, investigador del Instituto de Ciencias de Materiales de Madrid (ICMM-CSIC), reconegut expert amb llarga experiència en gestió de grans infraestructures, ha desenvolupat la visió estratègica, cooperativa i paneuropea de l’ESFRI, l’instrument per a desenvolupar la integració científica d’Europa i reforçar la seva projecció internacional.

La trobada ha estat la primera d’un seguit que es faran regularment al llarg de l’any, dedicades a potenciar i promocionar el programa CERCAGINYS de plataformes de recerca. Aquestes trobades tindran el format ÀGORA, rèplica de l’exitosa iniciativa que s’ha fet amb els gerents dels centres CERCA i que ja porta dues edicions.

ÀGORA CERCAGINYS és un espai reservat exclusivament als responsables de les plataformes científiques de CERCA que els ha de permetre un coneixement més profund dels centres, la seva interconnexió i promoure el treball en xarxa, de tal forma que esdevé un entorn de coneixement on aquests professionals podran fer propostes i afrontar reptes comuns, a més de desenvolupar activitats de formació d’alt nivell.

Les activitats d’ÀGORA es complementaran amb una Comunitat CERCAGINYS, integrada per les més de 500 persones vinculades a les plataformes. S’oferiran trobades mensuals en format de píndoles formatives, informació, intercanvi de bones pràctiques, casos d’estudi i comercialització. La primera reunió de la Comunitat CERCAGINYS tindrà lloc el proper 29 de febrer i estarà limitada a l’entorn dels centres CERCA tot i que s’espera, en un futur, obrir aquestes trobades al sector de la innovació i, especialment, a empreses interessades.

 

Comença el nou programa d’impuls a la transferència de coneixement del Sistema CERCA

El cicle d’activitats, destinades a l’àmbit de la comercialització, la innovació i la transferència, s’ha iniciat amb una sessió dedicada al nou sistema de patents a Europa.

Durant tot aquest any 2024, la Institució CERCA desenvoluparà activitats orientades a la promoció i la comunicació de la transferència del coneixement dins el Sistema CERCA. Aquestes activitats estan vinculades al Pla estratègic d’innovació i transferència de coneixement del Departament de Recerca i Universitats, i finançades des de la Direcció General de Transferència i Societat del Coneixement.

Part fonamental del programa recau en la formació i capacitació del personal que integra les unitats de transferència dels centres CERCA. A tal efecte, s’ha constituït una Comunitat de Transferència que es trobarà cada mes per intercanviar experiències, casos d’èxit i bones pràctiques.

La primera sessió, que ha tingut lloc avui, ha anat a càrrec d’Enric Carbonell, agent de patent europea i soci de l’oficina a Barcelona d’ABG Intel·lectual Property amb qui la I-CERCA ha tancat un acord de col·laboració. ABG IP, firma líder europea en propietat industrial, serà l’encarregada d’elaborar una sèrie de píndoles informatives per a fomentar l’ús de patents i marques.

La presentació d’avui s’ha centrat en el canvi històric recent que s’ha produït al sistema de patents a Europa, concretament en la posada en marxa del Tribunal Unificat de Patents que va tenir lloc el passat 1 de juny del 2023 després de dècades de negociacions al si de la Unió Europea. Des d’aquest moment es pot sol·licitar que les patents europees, després de ser concedides, tinguin un efecte unitari, és a dir, que la protecció legal de les invencions sigui vàlida mitjançant un únic tràmit als 17 països que avui en dia formen part del sistema.

En la mateixa sessió, Alexandra Romero, del programa The Collider de l’Mobile World Capital Barcelona s’ha centrat en el desenvolupament del programa vinculat al Venture Building del Consell Europeu d’Innovació (EIC en les seves sigles en anglès) i la seva necessitat de capital d’inversió.

Pel que fa als casos d’estudi, Anabel Sanz, cap de l’oficina de tecnologia i desenvolupament de negoci del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha explicat l’organització interna i els reptes que afronta la seva unitat.

 

Sol·licitar patents unitàries

Fins a la seva posada en marxa, aquest procediment únicament es podia fer país per país en aquells estats en què així ho desitjava el titular. De fet, aquesta ruta continua sent la més convenient en alguns casos i és l’única opció perquè una patent europea sigui vàlida a Espanya, que roman fora del sistema. Com ha explicat Enric Carbonell, el fet que Espanya no formi part de la patent unitària, no impedeix, en canvi, que les organitzacions innovadores catalanes hi puguin optar.

Entre els avantatges del nou sistema que permet la validació en bloc hi ha l’abaratiment dels costos quan l’objectiu del titular sigui que la protecció abasti diversos països; però a l’hora de decidir si optar o no per aquest nou sistema, també cal tenir en compte una sèrie de riscos i condicionants. En la sessió formativa, Enric Carbonell ha explicat tant els aspectes positius com els inconvenients, intentant així proporcionar als assistents una visió estratègica que pot ser determinant de cara al futur dels seus projectes.

Les següents conferències amb ABG Intellectual Property posaran el focus sobre diferents assumptes relacionats amb la protecció d’actius intangibles, entenent això com un pas imprescindible perquè la innovació surti dels laboratoris i arribi a la societat en forma d’avenços i de progrés.

Sessió formació propietat industrial
Un moment de la sessió d’avui amb Enric Carbonell, d’ABG IP.

La Institució CERCA lliura els Premis Pioner que enguany arriben a la desena edició

  • Una nova teràpia per tractar el càncer de pròstata, nous models en visió computacional, millores en la producció de dispositius fotovoltaics o una millora en la detecció de la preeclàmpsia són alguns dels projectes guardonats.

L’acte, celebrat avui, ha comptat amb la participació de guardonats, institucions i empreses col·laboradores. Lluís Rovira, director de CERCA, ha destacat la qualitat dels treballs i l’interès que ja han despertat en algunes empreses.

Habitualment la carrera investigadora s’inicia amb la preparació d’una tesi doctoral. És molt important que, en aquestes etapes inicials, els doctorands siguin conscients que els seus resultats poden tenir no només un gran valor científic, sinó també un gran valor comercial i industrial. Amb aquest objectiu la Institució CERCA promou els Premis PIONER, que aquest any arriben a la desena edició. El premis distingeixen als investigadors i investigadores d’un centre CERCA que han obtingut resultats clarament orientats al mercat en les seves tesis doctorals.

L’actuació compta amb el suport d’entitats del sector privat, sent aquest un bon exemple d’iniciativa publicoprivada per al foment de la innovació.  Aquest any les tres institucions col·laboradores són Caixa d’Enginyers, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el programa The Collider de Mobile World Capital Barcelona.

Aquesta edició ha premiat els treballs següents:

 

Dr. Mateusz Biesaga, de l’IRB Barcelona, per la tesi “New strategies for targeting transactivation domains: Insights from the androgen receptor”.

La tesi desenvolupa una nova estratègia terapèutica per tractar el càncer de pròstata resistent a la castració. El jurat n’ha valorat l’originalitat i la versatilitat, ja que té impacte en altres àrees terapèutiques, l’èxit de la prova de concepte realitzada, l’anàlisi exhaustiu de mercat i  el recolzament de capital privat.

 

Dr. Diego Velazquez Dorta, del Centre de Visió Per Computador (CVC), per la tesi “Towards Robustness in Computer-based Image Understanding”.

El jurat ha considerat que aquesta tesi, que aborda els problemes actuals en la robustesa dels models d’aprenentatge  profund en visió computacional, té un gran potencial per revolucionar la indústria. Aquest és un tema de rellevància creixent tant en la indústria com en la societat.

 

Dr. Robert Fonoll i Rubio, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). per la tesi “Advanced Characterization of Interfaces of the Chalcogenide-Based Absorbers for the Thin Film Photovoltaic Technologies”.

La tesi permet predir el rendiment dels dispositius fotovoltaics de capa prima en les primeres etapes de fabricació basant-se en eines espectroscòpiques no-destructives. És una tesi que té una gran aplicació al món real reduint els defectes de fabricació, residus i costos de producció dels dispositius fotovoltaics.

 

Dr. Mattia Barbero, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), per la tesi “Demand aggregator optimal strategies: from the bidding to the execution”.

La tesi explora les estratègies d’aplicació d’un agregador de demanda que gestiona la flexibilitat de diferents consumidors en mercats elèctrics. Aquesta tecnologia proposada respon a una necessitat de mercat real, en creixement tant a Estats Units com a Europa, i hi introdueix millores que s’anticipen als canvis que introduiran les noves directives de la Comisió Euorpea.

 

Dr. Shiqi Yang, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Towards Source-Free Domain Adaptation of Neural Networks in an Open World”.

Aquesta tesi està especialment orientada a la implementació de la pràctica de models de Deep Learning a la indústria i la millora en l’eficiència computacional, redueix la dependència dels grans conjunts de dades i implica una millora en l’accessibilitat.

 

Dra. Erika Bonacina, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Cribado secuencial de preeclampsia”

La proposta fa un cribratge seqüencial de preeclàmpsia que permet identificar les pacients de risc el primer trimestre i detectar falsos positius durant el segon trimestre d’embaràs. Això permet suspendre una medicació que pot tenir efectes adversos en les gestants i ha demostrat resultats sorprenents en la reducció d’ingressos hospitalaris.

 

Dr. Joan Roig Soriano, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), per la tesi “Safety and therapeutical efficacy of the anti-ageing protein klotho for treating age-associated deficits and increasing longevity”.

Els resultats demostren l’eficàcia i seguretat del tractament amb la proteïna Klotho per a diversos dèficits associats a l’edat, contribuint així a la longevitat i la qualitat de vida. Aquests són uns resultats molt prometedors perquè l’envelliment és un punt clau pel desenvolupament de la Unió Europea i d’un gran impacte en una societat cada cop més envellida.

 

Dr. Mohamed Ali Souibgui, del Centre de Visió per Computador (CVC), per la tesi “Document Image Enhancement and Recognition in Low Resource Scenarios: Application to Ciphers and Handwritten Text”.

La tesi avança en la millora i reconeixement d’imatges de documents escrits a mà, especialment aquells escrits en alfabets rars o poc comuns per als quals es disposa de poques dades etiquetades, mitjançant tècniques d’aprenentatge profund. El jurat en destaca la viabilitat i l’aplicació en casos en què abans era molt difícil aplicar reconeixement òptic de caràcters.

 

 

Cap a l’erradicació de la violència contra les dones a les universitats, tant en espais físics com virtuals

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC amb motiu del dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, 25N 2023

Avui, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, seguim reivindicant el dret de les dones a viure sense aquesta violència en qualsevol espai i àmbit de la vida, públic i privat. Les universitats i els centres de recerca —com a generadors i transmissors de coneixement i valors—, on treballen, investiguen i estudien les dones, han d’esdevenir institucions referents pel que fa a la prevenció i l’erradicació de la violència masclista.

En termes legals, les lleis recentment aprovades, tant a Catalunya com a escala estatal, evidencien clarament una aposta per la construcció d’unes institucions universitàries i de recerca lliures de violència contra les dones. Concretament, a nivell estatal ha entrat en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia la responsabilitat institucional en l’àmbit universitari i obliga a tenir formació específica en aquest àmbit. Aquesta llei, juntament amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, també obliga a tenir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per poder-hi actuar, i a disposar de mecanismes de protecció i suport a les víctimes. Igualment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, fa un encàrrec als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació per incloure en llurs codis ètics l’obligació d’actuar en contra de l’assetjament sexual. D’altra banda, també ha entrat en vigor la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, que tipifica l’assetjament i la violència sexual com a faltes molt greus.

Tot i aquests esforços, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de les violències masclistes que se’n deriven. Ho demostra el creixent nombre de denúncies per assetjament sexual i altres tipus de violència masclista a les universitats. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), estem treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual en totes les universitats catalanes. Enguany ens hem dotat d’un protocol-guia amb la intenció d’oferir un marc de referència per als protocols d’assetjament de totes les universitats catalanes.

També des de les unitats d’igualtat de les universitats catalanes s’han desenvolupat projectes per a la sensibilització i formació per a l’erradicació de la violència contra les dones, amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El CIC ha posat en marxa els ajuts INDOVIG (innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere), mentre el Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una línia d’ajuts per a projectes de recerca en l’àmbit de la igualtat de gènere i els feminismes.

Però no són suficients els ajuts, les lleis i els protocols sense un canvi social i cultural. Ens continua preocupant la violència en totes les seves manifestacions, i molt especialment, l’augment de la violència contra les dones en l’àmbit digital. Aquest és un tema clau i un factor de risc, no només per l’impacte psicològic que puguin tenir en les víctimes, sinó també per l’augment de la violència física, especialment en les generacions més joves i, per tant, també en el món universitari. Diversos estudis confirmen que les persones joves —i especialment les dones— són més propensos a ser víctimes en línia, i que el jovent que és víctima en el món virtual és, o pot ser, víctima en el món físic i viceversa.

Davant de tots aquests reptes, les universitats, els centres de recerca i les agències d’avaluació i acreditació de Catalunya tenim una responsabilitat social que requereix un compromís feminista urgent de transformació integral. Perquè la lluita contra les violències masclistes no només beneficia les dones, sinó a tothom.

Comença la segona edició d’Àgora, el programa de formació de gerents CERCA

Avui s’ha inaugurat la segona edició del programa Àgora amb una ponència dedicada a la Carta i el Codi de Conducta del personal investigador.

La sessió, conduïda per Michele Rosa-Clot, gestor de la cartera HRS4R a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea, ha abordat l’evolució de la Carta i el Codi de conducta i el seu mecanisme d’implementació, l’estratègia de Recursos Humans per a Investigadors (HRS4R), en el seu actual format.

El Dr. Rosa-Clot ha tractat, igualment, l’evolució futura del programa centrant-se en la proposta de recomanació adoptada recentment pel Consell sobre un marc europeu per atreure i retenir talent en l’àmbit de la recerca, la innovació i l’emprenedoria a Europa.

Àgora és un programa de desenvolupament directiu adreçat a la gerència dels centres CERCA que ofereix sessions mensuals de debat i d’intercanvi amb experts de diferents àmbits sobre els temes més rellevants que puguin afectar la gestió dels centres.

Les següents sessions previstes dins d’aquest any giraran entorn dels programes de finançament de l’Estat i, en especial, el Programa Severo Ochoa, la fiscalització que exerceix la Sindicatura de Comptes sobre l’actuació dels centres CERCA i la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE).

I-CERCA i l’Institut d’Estudis Catalans signen un acord de col·laboració per potenciar el català al Sistema CERCA

La Fundació Institució de Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han formalitzat un acord de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir la llengua catalana entre els 41 centres de recerca que componen el Sistema CERCA.

En una mostra de l’interès mutu per cooperar i explorar noves oportunitats, Lluís Rovira Pato, director de la I-CERCA, i Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l’IEC, han signat aquest acord, que estableix diverses àrees de col·laboració potencial.

En primer lloc, es contemplen accions de reforç del català en el sistema CERCA, amb l’objectiu de promoure l’ús i la presència de la llengua catalana en els àmbits de la investigació científica. A més, es preveuen activitats de formació orientades a investigadors i professionals de la recerca, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i l’ús adequat de la llengua catalana en aquest àmbit.

Un altre aspecte clau de l’acord és la normalització terminològica en català. Ambdues entitats es comprometen a treballar conjuntament per establir i difondre un vocabulari científic i tècnic en català, afavorint així la coherència i l’homogeneïtat en l’ús del català en la terminologia especialitzada. Les accions es faran en col·laboració amb el Termcat.

Aquest acord de col·laboració representa un pas important per a la promoció de la llengua catalana en l’àmbit de la ciència, així com per al reforçament dels vincles entre la I-CERCA i l’IEC en benefici de la societat catalana en general. Així mateix, contribueix a situar Catalunya como a un dels països capdavanters en mantenir la nova terminologia científica adaptada a la seva llengua.

“A CERCA, el futur és el nostre present” La nova campanya per donar a conèixer el Sistema de Centres de Recerca de Catalunya

A partir d’aquest dimecres i fins el mes de juliol, es podrà veure i sentir als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) un anunci especial per donar a conèixer els Centres de Recerca de Catalunya.

Amb el lema “A CERCA, el futur és el nostre present“, aquesta campanya té com a objectiu principal difondre i apropar el sistema de centres d’investigació català a la ciutadania.

 

Amb la nova campanya de comunicació, els centres CERCA aspiren a arribar a un públic més ampli, subratllant la seva importància com a motor de recerca i innovació a Catalunya i posant en valor el seu paper destacat en l’àmbit nacional i internacional. Amb això, s’espera fomentar una major consciència i apreciació per la tasca realitzada pels centres CERCA, així com el seu impacte directe en el present i el futur de la nostra societat.

El Sistema CERCA és un dels principals actors en l’àmbit de la recerca i la innovació a Catalunya. No obstant això, no sempre és ben conegut. Per aquest motiu és essencial que la ciutadania conegui que aquests centres formen part d’un sistema cohesionat, compost per un total de 41 institucions de recerca, totes elles participades per la Generalitat de Catalunya. Els centres i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), configuren el Sistema CERCA i treballen colze a colze per impulsar la investigació i la transferència de coneixement.

Al sistema CERCA hi treballen prop de 16.900 persones considerades personal R+D, de les quals gairebé 10.000 són personal investigador. Compta amb un finançament basal de la Generalitat que, l’any 2021, va arribar als 294 M€ i ha aconseguit captar recursos competitius i no competitius fins a un pressupost total de 790 M€ (2021).  El sistema actua també com a pol d’atracció de talent internacional. Actualment, el 25% del seu personal prové de fora de l’Estat espanyol, demostrant la seva reputació com a llocs de treball de primer nivell en el camp de la recerca i la innovació.

Igualment, el Sistema CERCA és àmpliament reconegut a Europa. En el marc del Programa H2020, va captar un total de 554 M€ i 1114 projectes, dels quals 454 eren projectes coordinats des dels mateixos centres. Aquests impressionants resultats col·loquen el Sistema CERCA en la cinquena posició del rànquing europeu, superant institucions de renom com les universitats d’Oxford i Cambridge. Actualment, en el programa vigent Horitzó Europa 2021-2027, el Sistema CERCA ja ha captat més de 120 M€, consolidant encara més la seva posició com a un dels principals captadors de fons als ajuts europeus de recerca.

La Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) juga un paper fonamental com a estructura de coordinació i suport. Treballant per a la seva projecció corporativa, institucional i científica, la fundació contribueix a posar en pràctica les polítiques de la Generalitat adreçades als centres dels sistema CERCA segons consta a la Llei de la Ciència, aprovada el desembre 2022.

La matemàtica Marta Sanz Solé, nova vicepresidenta de CERCA

  • Succeeix en el càrrec a Núria Sebastian (2017-2022)

El patronat de la Institució CERCA ha nomenat la matemàtica Marta Sanz Solé (Sabadell, 1952) nova vicepresidenta de l’entitat. La doctora Sanz Solé succeeix en el càrrec a la Dra. Núria Sebastian.

Amb una dilatada trajectòria professional, Marta Sanz Solé és especialista en teoria de probabilitats. Els seus interessos de recerca són l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

Doctorada per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb posterioritat, ha estat catedràtica a la UB on es va incorporar com a membre del grup de recerca sobre processos estocàstics. Entre 1993 i 1996 ha estat degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003) de la mateixa universitat. Actualment és professora emèrita.

La Dra. Sanz ha exercit la presidència de la Societat Matemàtica Europea (2011-2014), sent la primera dona en exercir aquest càrrec. Així mateix, ha format part de comitès científics i de direcció de diversos centres de recerca en matemàtiques d’Europa i ha estat presidenta del panel PE1 (Matemàtiques) de les Consolidator Grants (CoG) a les convocatòries del 2019 i 2021 del Consell Europeu de Recerca.

La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb distincions i premis, com ara la Medalla Narcís Monturiol a l’Excel·lència Científica i Tecnológica de la Generalitat de Catalunya (1998), Fellow del Institute of Mathematical Statistics (2011), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) i de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2019), entre altres.

Amb aquest nou nomenament com a vicepresidenta de la Institució CERCA, Marta Sanz Solé reforçarà la seva dedicació a impulsar la investigació i la excel·lència científica a Catalunya, contribuint al desenvolupament i l’avançament de la comunitat científica en el panorama nacional i internacional.

Dra. Marta Sanz Solé

Es presenta CITISYSTEM, el projecte per fomentar l’economia circular dels bioresidus

CERCA participa a la reunió d’inici del projecte, que ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia)

La ciutat de Lahti presenta els seus coneixements sobre economia circular als hostes internacionals

Entre els dies 9 i 11 de maig ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia) la reunió d’inici de CITISYSTEM. Els participants han pogut conèixer el funcionament de les plantes de Salpakierto Oy i LABIO Oy on es porten a terme els processos de reciclatge i l’aprofitament de bioresidus i biomassa. També s’ha presentat el laboratori d’economia circular de la Universitat de Ciències Aplicades LAB, coordinador del projecte, i representants de la ciutat de Lahti i Lahti Energia han mostrat altres exemples locals d’economia circular.

L’objectiu del projecte CITISYSTEM és donar suport a les ciutats en la promoció de l’economia biocircular. LAB University of Applied Sciences actua com a soci principal del projecte i la ciutat de Lahti és un dels socis del projecte. La cooperació en el projecte es porta a terme amb la Universitat Tecnològica de Košice (Eslovàquia), la Companyia de Desenvolupament Regional de Gorenjska (Eslovènia), la ciutat de Mechelen (Bèlgica), el Fons de Desenvolupament Regional de Macedònia Central (Grècia) i la Institució CERCA .

La Institució CERCA s’adhereix a CoARA, la coalició per a la reforma de l’avaluació de la recerca

La Institució CERCA ha signat l’Acord per a la Reforma de l’Avaluació Científica i s’ha adherit com a membre de la coalició internacional CoARA.

L’Acord ofereix una visió compartida entre les organitzacions signants per tal de promoure canvis en les pràctiques d’avaluació de la recerca i maximitzar-ne la qualitat i l’impacte cap a la societat.

Entre els deu compromisos que conté l’acord, s’inclouen el reconeixement de la diversitat de pràctiques, activitats i carreres professionals en l’activitat de recerca, la implantació d’indicadors qualitatius per a mitigar el pes de les mètriques basades en revistes i publicacions a l’hora de valorar els resultats, destinar recursos suficients a aquesta activitat dins les organitzacions de recerca, revisar i desenvolupar nous criteris i processos d’avaluació i, molt en especial, conscienciar sobre la necessitat de la reforma dels sistemes d’avaluació i intercanviar pràctiques i experiències per a l’aprenentatge mutu.