Forma part del Pla d’Enfortiment del Català als centres de recerca i proposa mesures per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme.

El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha presentat el document Gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya. Guia per a l’elaboració de criteris per fixar un marc d’actuació en l’ús del català als centres. El document  forma part del Pla d’enfortiment del català als centres de recerca i s’ha elaborat amb la col·laboració del Grup de treball de llengua, recerca i internacionalització i del qual formen part deu representants dels centres CERCA.

La guia té com a objectiu esdevenir un instrument de planificació lingüística per avançar cap a un multilingüisme equilibrat, sostenible i compromès amb l’ús del català com a llengua pròpia, en un context en què l’anglès és sovint la llengua principal de la comunitat científica.

Es presenten criteris per “agilitzar i automatitzar processos que impliquen una tria lingüística, per donar seguretat lingüística als membres del centre, per evitar possibles conflictes i per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme”. En paraules Marina Massaguer, assessora en política lingüística del departament, es volen  “fomentar inèrcies i pràctiques que vagin a favor del català com a llengua minoritzada i potenciar el català en la recerca científica d’alt nivell”.

La guia al detall

La guia proporciona una sèrie de recomanacions perquè cada centre elabori els seus propis criteris per  gestionar l’ús lingüístic.

Se subratlla que “les comunicacions han d’incloure, com a mínim, el català” i “en les comunicacions que es presentin en més d’una llengua, el català ha d’aparèixer en una posició destacada (…)”, recomanacions que afecten tant la comunicació interna com externa dels centres.

Pel que fa a la comunicació interna, hi ha propostes en referència a comunicacions escrites (contractes, nòmines, correus electrònics, circulars) i també orals (actes institucionals, sessions de formació).

La comunicació externa també fa referència a la retolació i senyalització, a l’ús lingüístic en pàgines web i xarxes socials, en les publicacions i divulgacions de la recerca, i les intervencions en mitjans de comunicació i actes públics. També s’hi inclouen pautes per facilitar l’acollida lingüística del personal investigador no-catalanoparlant.

Les medalles s’entreguen des del 1982 i reconeixen persones i entitats que treballen per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

El Govern ha distingit deu investigadores i investigadors amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i enguany cinc dels premiats formen part del sistema CERCA.

Els premis, que s’atorguen des de l’any 1982 i en l’actualitat tenen periodicitat biennal, duen el nom de l’inventor Narcís Monturiol i reconeixen persones i entitats que contribueixen al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

A l’edició del 2024 s’han premiat Jordi Alberch Vié, doctor en medicina, director del grup de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS) i referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives.

Alhora, s’ha reconegut la tasca d’Emilio Palomares Gil, actual director de la Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i investigador ICREA, que du a terme estudis relacionats amb l’àmbit de l’energia.

Ana Isabel Pérez Neira, llicenciada en Enginyeria Elèctrica i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), també ha obtingut el premi Narcís Monturiol. La seva recerca està vinculada a l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multiantena.

Petia Radeva, graduada en Matemàtiques Aplicades  i investigadora principal del Medical Imaging Lab (MiLab) del Centre de Visió per Computador (CVC), és una altra de les premiades. Ha centrat la seva recerca en els camps de la visió per ordinador.

Finalment, i també dins del sistema CERCA, s’ha reconegut la tasca de l’enginyer agrònom i investigador Sènior del Centre AGROTECNIO, Gustavo A. Slafer , que estudia la fisiologia del rendiment dels cultius i els seus processos de desenvolupament.