Pla d’impuls a la innovació en ciències socials: jornades de formació

Els centres de ciències socials i humanitats de CERCA treballen la transferència i innovació amb Dr. Jessica Meijer a través dels ‘Krazy Action Plan’

Els dies 27 i 28 de maig els centres de ciències socials i humanitats del sistema CERCA han treballat amb Jessica Meijer, cap d’innovació i desenvolupament de negoci de LURIS, la unitat de transferència de la Universitat de Leiden, en el marc del programa per impulsar la innovació i transferència iniciat al gener.

Tal com ha explicat Toni Bassaganyas, de l’àrea de projectes, “l’objectiu és promoure les activitats d’innovació i transferència: tot i que s’estan fent moltes coses en aquest sentit, els centres socials tenen unes especificitats que fa que els models tradicionals de transferència no els apliquin del tot. Fem activitats de formació per consolidar els processos i explorem les maneres com treballen en països de referència per exportar-les aquí”.

En les sessions one-to-one, Meijer i els centres han revisat i debatut els Krazy Action Plan. “S’han donat el permís per pensar propostes boges i s’han permès equivocar-se”, ha indicat Meijer. Entre les propostes destaquen projectes enfocats a la comunicació o projectes de recerca en col·laboració amb centres STEM.

La jornada ha comptat amb propostes formatives com les de Meijer, que ha parlat de la importància de patentar idees i del significat de les patents en ciències socials i humanitats, i de Nicky Buckley, del Centre for Science and Policy de la Universitat de Cambridge, sobre les polítiques d’impacte.

El projecte de ciències socials del BSC

A banda, s’ha donat a conèixer el nou programa de Ciències Socials Computacionals del Barcelona Supercomupting Center (BSC), presentat per Mariona Sanz i Mercè Crosas. El centre nacional de supercomputació, referència a nivell europeu, fa un any que treballa en un projecte que vincula la recerca en ciències socials amb les ciències computacionals. “Només és el principi; estem oberts a la col·laboració i volem treballar per la transferència de forma ètica i responsable”, ha indicat Crosas.

Obre el període de presentació de narratives d’impacte RIA 2024

El període de presentació de les narratives d’impacte dels centres CERCA va del 15 de maig fins al 15 de juliol.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte “avaluarà” les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

  • L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
  • Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
  • L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
  • Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
  • L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).

 

 

 

El model d’innovació del Karolinska Institutet obre la jornada del Connection Day

CERCA organitza la conferència inaugural del Connection Day amb Johan Weigelt, CEO de Karolinska Institutet Innovations AB

La conferència de Johan Weigelt, CEO del Karolinska Institutet Innovations AB, organitzada per CERCA en el marc el Connection Day de Catalonia Bio ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició d’una jornada que vol fomentar la connexió i trobada dels agents i empreses del sector salut.

De manera excepcional, l’àgora destinada a gerents de centres CERCA s’ha obert a tot el sistema RDI català i això ha permès descobrir el model de la institució sueca dedicada a l’àmbit de la salut de la mà d’un dels seus màxims representants.

Weigelt ha parlat de l’estreta relació entre l’acadèmia, la indústria i l’atenció sanitària, a més de destacar algunes de particularitats del sistema suec com l’anomenat “privilegi del professorat”, que ha generat preguntes entre els assistents. Per llei, les propietats intel·lectuals i investigacions de professors i investigadors els pertanyen a ells, no a l’institut. “Té pros i contres, però funciona”, ha dit el ponent.

La recerca i els experts, clau de l’èxit

Bona part de la presentació s’ha centrat en l’empresa que dona suport al Karolinska Institutet pel que fa a la innovació, i els seus casos d’èxit. El holding Karolinska Institutet Innovations AB ven serveis per promoure la comercialització de la recerca i desenvolupar start-ups en un programa en tres fases (promoció d’idees, consolidació i maduració, en una darrera fase d’incubadora que té una durada de tres anys). Per a Weigelt, la seva fortalesa rau en “tenir una base de recerca molt forta i una bona xarxa d’experts industrials i ‘coaches’ de negoci”.

CERCA també ha facilitat trobades one-to-one amb el representant del Karolinska i la presència al ConnectionDay24 ha permès la connexió amb agents del sector i amb els centres CERCA que hi han participat.

 

Citisystem: Aprenentatges sobre economica circular a Bèlgica

Citisystem celebra la tercera trobada interregional a Malines, Bèlgica

El projecte Citisystem, que promociona l’economia circular de les ciutats, ha celebrat la tercera trobada interregional a Malines (Bèlgica) entre els dies 24 i 26 d’abril.

Tots els associats hi han presentat les últimes actualitzacions en matèria de bio economia circular i gestió de bioresidus de les seves regions, junt amb algunes dades rellevants pel que fa al malbaratament alimentari (un terç del menjar produït no es gasta) i accions per afavorir la circularitat i la gestió de residus en l’àmbit domèstic.

Des del sistema CERCA, l’IRTA ha presentat el projecte LIFE INFUSION, l’objectiu del qual és convertir la fracció líquida del digestat provinent del tractament de bioresidus a plantes de gestió de residus de l’àrea de Barcelona en aigua sostenible a través de l’eliminació de l’amoni.

La ciutat de Malines, ­­que és sòcia del projecte Citisystem, ha explicat com han fet la transició cap a ciutat més verda i sostenible en els últims anys i així ho han demostrat amb un tour per la ciutat on han donat a conèixer les actuacions que s’han dut a terme.

En paral·lel a la trobada, tant socis com entitats han tingut l’oportunitat d’assistir al Bio-Based City, un mercat de bio economia per explorar iniciatives de circularitat en marxa, i a la Conferència Climàtica de Malines, a més de poder visitar exemples de bones pràctiques al voltant de la ciutat.

Avançant cap a la circularitat

A la Unió Europea, cada any es generen entre 118 i 138 milions de tones de bioresidus i només un 40% es recicla efectivament en compost i digestat d’alta qualitat. La fracció de bioresidus té un paper important en la transició a l’economia circular, sobretot si tenim en compte que fins a un 50% dels residus sòlids municipals són orgànics.

Es presenta la guia per a la Gestió del multilingüisme dels centres de recerca de Catalunya

Forma part del Pla d’Enfortiment del Català als centres de recerca i proposa mesures per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme.

El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha presentat el document Gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya. Guia per a l’elaboració de criteris per fixar un marc d’actuació en l’ús del català als centres. El document  forma part del Pla d’enfortiment del català als centres de recerca i s’ha elaborat amb la col·laboració del Grup de treball de llengua, recerca i internacionalització i del qual formen part deu representants dels centres CERCA.

La guia té com a objectiu esdevenir un instrument de planificació lingüística per avançar cap a un multilingüisme equilibrat, sostenible i compromès amb l’ús del català com a llengua pròpia, en un context en què l’anglès és sovint la llengua principal de la comunitat científica.

Es presenten criteris per “agilitzar i automatitzar processos que impliquen una tria lingüística, per donar seguretat lingüística als membres del centre, per evitar possibles conflictes i per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme”. En paraules Marina Massaguer, assessora en política lingüística del departament, es volen  “fomentar inèrcies i pràctiques que vagin a favor del català com a llengua minoritzada i potenciar el català en la recerca científica d’alt nivell”.

 

La guia al detall

La guia proporciona una sèrie de recomanacions perquè cada centre elabori els seus propis criteris per  gestionar l’ús lingüístic.

Se subratlla que “les comunicacions han d’incloure, com a mínim, el català” i “en les comunicacions que es presentin en més d’una llengua, el català ha d’aparèixer en una posició destacada (…)”, recomanacions que afecten tant la comunicació interna com externa dels centres.

Pel que fa a la comunicació interna, hi ha propostes en referència a comunicacions escrites (contractes, nòmines, correus electrònics, circulars) i també orals (actes institucionals, sessions de formació).

La comunicació externa també fa referència a la retolació i senyalització, a l’ús lingüístic en pàgines web i xarxes socials, en les publicacions i divulgacions de la recerca, i les intervencions en mitjans de comunicació i actes públics. També s’hi inclouen pautes per facilitar l’acollida lingüística del personal investigador no-catalanoparlant.

Els guardons Narcís Monturiol reconeixen cinc investigadors del sistema CERCA

Les medalles s’entreguen des del 1982 i reconeixen persones i entitats que treballen per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

El Govern ha distingit deu investigadores i investigadors amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i enguany cinc dels premiats formen part del sistema CERCA.

Els premis, que s’atorguen des de l’any 1982 i en l’actualitat tenen periodicitat biennal, duen el nom de l’inventor Narcís Monturiol i reconeixen persones i entitats que contribueixen al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

A l’edició del 2024 s’han premiat Jordi Alberch Vié, doctor en medicina, director del grup de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS) i referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives.

Alhora, s’ha reconegut la tasca d’Emilio Palomares Gil, actual director de la Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i investigador ICREA, que du a terme estudis relacionats amb l’àmbit de l’energia.

Ana Isabel Pérez Neira, llicenciada en Enginyeria Elèctrica i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), també ha obtingut el premi Narcís Monturiol. La seva recerca està vinculada a l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multiantena.

Petia Radeva, graduada en Matemàtiques Aplicades  i investigadora principal del Medical Imaging Lab (MiLab) del Centre de Visió per Computador (CVC), és una altra de les premiades. Ha centrat la seva recerca en els camps de la visió per ordinador.

Finalment, i també dins del sistema CERCA, s’ha reconegut la tasca de l’enginyer agrònom i investigador Sènior del Centre AGROTECNIOGustavo A. Slafer , que estudia la fisiologia del rendiment dels cultius i els seus processos de desenvolupament.