Els guardons estan impulsats pel Departament de Recerca i Universitats i es concedeixen en el marc del Barcelona Deep Tech Summit
El projecte PIKSEL del Centre de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) és premiat amb el Millor treball col·laboratiu d’R+D+I
L’lnstitut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) obté el premi en la categoria d’lmpuls a la Transferència
L’empresa OneChain lmmunotherapeutics, spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, és guardonada com a Cas d’èxit de Transferència
En el marc del Barcelona Deep Tech Summit, s’ha lliurat la segona edició dels Premis Joan Roget a la Transferència de Coneixement, convocats pel Departament de Recerca i Universitats per mitja de la Fundació Catalana per a la Recerca i la lnnovació. El projecte PIKSEL del Centre de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) i el Departament de Territori de la Generalitat ha estat premiat amb el Millor treball col·laboratiu d’R+D+I, l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) ho ha estat en la categoria d’lmpuls a la Transferència i l’empresa OneChain lmmunotherapeutics, spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras,en la modalitat de Cas d’èxit de Transferència.
Aquests guardons reconeixen les accions vinculades a la transferència de coneixement, considerades com a casos d’èxit del sistema de recerca de Catalunya, per la seva aportació al desenvolupament econòmic i social. L’objectiu és posar en valor les contribucions de persones, projectes i entitats per la seva capacitat de traslladar la recerca a l’aplicació practica, així com el grau de connexió amb els usuaris potencials de la recerca generada.
Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC amb motiu del dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, 25N 2023
Avui, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, seguim reivindicant el dret de les dones a viure sense aquesta violència en qualsevol espai i àmbit de la vida, públic i privat. Les universitats i els centres de recerca —com a generadors i transmissors de coneixement i valors—, on treballen, investiguen i estudien les dones, han d’esdevenir institucions referents pel que fa a la prevenció i l’erradicació de la violència masclista.
En termes legals, les lleis recentment aprovades, tant a Catalunya com a escala estatal, evidencien clarament una aposta per la construcció d’unes institucions universitàries i de recerca lliures de violència contra les dones. Concretament, a nivell estatal ha entrat en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia la responsabilitat institucional en l’àmbit universitari i obliga a tenir formació específica en aquest àmbit. Aquesta llei, juntament amb la Lleiorgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, també obliga a tenir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per poder-hi actuar, i a disposar de mecanismes de protecció i suport a les víctimes. Igualment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, fa un encàrrec als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació per incloure en llurs codis ètics l’obligació d’actuar en contra de l’assetjament sexual. D’altra banda, també ha entrat en vigor la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, que tipifica l’assetjament i la violència sexual com a faltes molt greus.
Tot i aquests esforços, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de les violències masclistes que se’n deriven. Ho demostra el creixent nombre de denúncies per assetjament sexual i altres tipus de violència masclista a les universitats. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), estem treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual en totes les universitats catalanes. Enguany ens hem dotat d’un protocol-guia amb la intenció d’oferir un marc de referència per als protocols d’assetjament de totes les universitats catalanes.
També des de les unitats d’igualtat de les universitats catalanes s’han desenvolupat projectes per a la sensibilització i formació per a l’erradicació de la violència contra les dones, amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El CIC ha posat en marxa els ajuts INDOVIG (innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere), mentre el Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una línia d’ajuts per a projectes de recerca en l’àmbit de la igualtat de gènere i els feminismes.
Però no són suficients els ajuts, les lleis i els protocols sense un canvi social i cultural. Ens continua preocupant la violència en totes les seves manifestacions, i molt especialment, l’augment de la violència contra les dones en l’àmbit digital. Aquest és un tema clau i un factor de risc, no només per l’impacte psicològic que puguin tenir en les víctimes, sinó també per l’augment de la violència física, especialment en les generacions més joves i, per tant, també en el món universitari. Diversos estudis confirmen que les persones joves —i especialment les dones— són més propensos a ser víctimes en línia, i que el jovent que és víctima en el món virtual és, o pot ser, víctima en el món físic i viceversa.
Davant de tots aquests reptes, les universitats, els centres de recerca i les agències d’avaluació i acreditació de Catalunya tenim una responsabilitat social que requereix un compromís feminista urgent de transformació integral. Perquè la lluita contra les violències masclistes no només beneficia les dones, sinó a tothom.
Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha ocupat aquesta posició des d’octubre de 2014.
El patronat de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha designat a Quique Bassat com a nou director general de la institució. Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha liderat la institució des d’octubre de 2014.
Pediatre i epidemiòleg, Quique Bassat és professor de recerca ICREA i director del programa de Malària i malalties parasitàries desateses en ISGlobal, a més de professor associat de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu. Al llarg de la seva trajectòria professional, que inclou llargues estades al Centre de Salut de Manhiça (CISM), a Moçambic, ha combinat el seu treball clínic amb la recerca biomèdica en malalties infeccioses que afecten les poblacions més pobres i vulnerables, sent els seus dos grans temes d’interès la malària en la infància i les infeccions respiratòries (bacterianes o virals).
“Em sento molt honrat i il·lusionat per aquesta oportunitat que em brinda el patronat”, destaca Bassat. “ISGlobal exerceix un paper crucial en la promoció de la salut global i l’equitat, i estic ansiós per continuar treballant, en el meu nou rol, al costat de l’increïble equip de professionals que forma ISGlobal per a continuar impulsant el nostre impacte positiu a tot el món”.
Un rigorós procés de selecció
Per encàrrec de la Comissió Executiva del patronat de ISGlobal, un comitè de selecció format per persones expertes nomenades pel patronat, amb el suport del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha dut a terme el procés de selecció del nou director mitjançant una convocatòria pública i internacional. D’entre la llista de candidatures rebudes, es va entrevistar un grup de candidats i candidates altament qualificades per a avaluar la seva solvència científica, capacitat de gestió i propostes estratègiques per a ISGlobal. Quique Bassat va destacar com a elecció unànime a causa de la seva acreditada trajectòria científica, clínica i translacional, i el seu compromís amb la missió i els valors de ISGlobal. La seva experiència en el terreny, la seva capacitat per a liderar equips multidisciplinaris i la seva visió innovadora van ser aspectes clau en la valoració final del comitè.
En relació al canvi de director, el patronat expressa el seu profund agraïment al director sortint, Antoni Plasència, pel seu ferm compromís i lideratge exemplar, i transmet tota la seva confiança al seu successor en el càrrec, Quique Bassat. “A través d’un robust procés de selecció hem triat al millor candidat per a conduir aquest nou cicle. Per a la Fundació ”la Caixa” és un orgull continuar impulsant a ISGlobal en la seva estratègia per a afrontar els grans reptes de salut global i promoure l’equitat en salut a través de l’excel·lència en la recerca i de la translació i aplicació del coneixement”, ha destacat el president de la Comissió Executiva d’ISGlobal, Javier Solana.
El projecte dona suport a regions i ciutats per a promoure la bioeconomia circular
El consorci CITISYSTEM ha estat present a l’Smart City Expo World Congress, l’esdeveniment internacional més rellevant en l’àmbit de les ciutats intel·ligents i la innovació urbana, celebrat del 7 al 9 de novembre.
Les institucions catalanes involucrades en el projecte europeu es van reunir el 9 de novembre a l’Smart City Expo World Congress amb representants de tots els països participants amb l’objectiu de compartir experiències, bones pràctiques i noves estratègies per enfortir la bio economia circular de ciutats i territoris.
Tal com va presentar Katerina Medkova, de LAB University of Applied Sciences i cap visible del projecte, l’objectiu és desenvolupar la bio economia circular i permetre, a través de l’intercanvi de coneixement i solucions potencials, que tothom pugui capitalitzar resultats ja provats.
Compartint l’expertesa catalana
En representació del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Miriam González va presentar l’Estratègia de la Bio economia de Catalunya 2021-2030 (EBC2030) que va definir com una oportunitat per avançar cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental garantint, alhora, el balanç territorial.
L’EBC2030 el coordina una unitat tècnica transversal i fomenta la complicitat entre agents per a prendre accions com, per exemple, encapçalar la transferència tecnològica i l’R+D+I, encoratjar l’ús i consum de bio productes, bioenergia i biomaterials, o enfortir el paper de l’administració en l’adaptació de polítiques a favor de la bio economia circular.
El primer Pla d’Acció, ja en funcionament, se centra a millorar la gestió forestal, crear paisatges agroforestals resistents, i recuperar productes i derivats de la cadena alimentària, així com aprofitar les restes de matèria orgànica per a la seva reutilització en forma de biogàs, biometà o fertilitzants orgànics innovadors, a tall d’exemple.
Seguidament, Francesc Giró, director de Planificació Estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya, ha abordat les polítiques relacionades amb la recollida de residus a Catalunya. El 1993, la Llei sobre residus obligava els ciutadans a separar la matèria orgànica: aleshores, la recollida selectiva de matèria orgànica era de l’1,4%; el 2022, havia incrementat fins a un 47,2%. Malgrat això, encara hi ha molts reptes per superar: des d’avançar en l’aplicació de sistemes de recollida selectiva eficients en grans ciutats i municipis densament poblats, fins a enfrontar-se a l’aparició de materials compostables en la recollida i tractament de la matèria orgànica.
Per aquest motiu, aquest 2023 s’està esbossant una nova llei sobre la prevenció, gestió i ús eficient de recursos en matèria de residus. Així mateix, s’està desenvolupant un full de ruta sobre economia circular per combatre aquests reptes i continuar fent passos cap a una societat més verda.
Cap a un futur millor
L’esdeveniment ha conclòs amb una taula rodona moderada per Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, i per Maria Jäppinen, portaveu de LAB; ambdós han proposat preguntes per a reflexionar i debatre sobre tot allò relacionat amb la bio economia circular, i han apel·lat a continuar creant ciutats més sanes i sostenibles per a les futures generacions.
Un moment de l’acte a l’Smart City Expo World Congress
Acceptació de galetes
Al web de CERCA no hi ha publicitat ni fem seguiment personalitzat. Només utilitzem galetes pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis. Per a més informació consulteu la política de galetes.
Podeu acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar", rebutjar el seu ús prement el botó "Rebutjar" o configurar-les prement el botó "Configurar".
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
