El cicle d’activitats, destinades a l’àmbit de la comercialització, la innovació i la transferència, s’ha iniciat amb una sessió dedicada al nou sistema de patents a Europa.
Durant tot aquest any 2024, la Institució CERCA desenvoluparà activitats orientades a la promoció i la comunicació de la transferència del coneixement dins el Sistema CERCA. Aquestes activitats estan vinculades al Pla estratègic d’innovació i transferència de coneixement impulsat pel Departament de Recerca i Universitats a través de la Direcció General de Transferència i Societat del Coneixement.
Part fonamental del programa recau en la formació i capacitació del personal que integra les unitats de transferència dels centres CERCA. A tal efecte, s’ha constituït una Comunitat de Transferència que es trobarà cada mes per intercanviar experiències, casos d’èxit i bones pràctiques.
La primera sessió, que ha tingut lloc avui, ha anat a càrrec d’Enric Carbonell, agent de patent europea i soci de l’oficina a Barcelona d’ABG Intel·lectual Property amb qui la I-CERCA ha tancat un acord de col·laboració. ABG IP, firma líder europea en propietat industrial, serà l’encarregada d’elaborar una sèrie de píndoles informatives per a fomentar l’ús de patents i marques.
La presentació d’avui s’ha centrat en el canvi històric recent que s’ha produït al sistema de patents a Europa, concretament en la posada en marxa del Tribunal Unificat de Patents que va tenir lloc el passat 1 de juny del 2023 després de dècades de negociacions al si de la Unió Europea. Des d’aquest moment es pot sol·licitar que les patents europees, després de ser concedides, tinguin un efecte unitari, és a dir, que la protecció legal de les invencions sigui vàlida mitjançant un únic tràmit als 17 països que avui en dia formen part del sistema.
En la mateixa sessió, Alexandra Romero, del programa The Collider de l’Mobile World Capital Barcelona s’ha centrat en el desenvolupament del programa vinculat al Venture Building del Consell Europeu d’Innovació (EIC en les seves sigles en anglès) i la seva necessitat de capital d’inversió.
Pel que fa als casos d’estudi, Anabel Sanz, cap de l’oficina de tecnologia i desenvolupament de negoci del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha explicat l’organització interna i els reptes que afronta la seva unitat.
Sol·licitar patents unitàries
Fins a la seva posada en marxa, aquest procediment únicament es podia fer país per país en aquells estats en què així ho desitjava el titular. De fet, aquesta ruta continua sent la més convenient en alguns casos i és l’única opció perquè una patent europea sigui vàlida a Espanya, que roman fora del sistema. Com ha explicat Enric Carbonell, el fet que Espanya no formi part de la patent unitària, no impedeix, en canvi, que les organitzacions innovadores catalanes hi puguin optar.
Entre els avantatges del nou sistema que permet la validació en bloc hi ha l’abaratiment dels costos quan l’objectiu del titular sigui que la protecció abasti diversos països; però a l’hora de decidir si optar o no per aquest nou sistema, també cal tenir en compte una sèrie de riscos i condicionants. En la sessió formativa, Enric Carbonell ha explicat tant els aspectes positius com els inconvenients, intentant així proporcionar als assistents una visió estratègica que pot ser determinant de cara al futur dels seus projectes.
Les següents conferències amb ABG Intellectual Property posaran el focus sobre diferents assumptes relacionats amb la protecció d’actius intangibles, entenent això com un pas imprescindible perquè la innovació surti dels laboratoris i arribi a la societat en forma d’avenços i de progrés.
