“A CERCA, el futur és el nostre present” La nova campanya per donar a conèixer el Sistema de Centres de Recerca de Catalunya

A partir d’aquest dimecres i fins el mes de juliol, es podrà veure i sentir als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) un anunci especial per donar a conèixer els Centres de Recerca de Catalunya.

Amb el lema “A CERCA, el futur és el nostre present“, aquesta campanya té com a objectiu principal difondre i apropar el sistema de centres d’investigació català a la ciutadania.

 

Amb la nova campanya de comunicació, els centres CERCA aspiren a arribar a un públic més ampli, subratllant la seva importància com a motor de recerca i innovació a Catalunya i posant en valor el seu paper destacat en l’àmbit nacional i internacional. Amb això, s’espera fomentar una major consciència i apreciació per la tasca realitzada pels centres CERCA, així com el seu impacte directe en el present i el futur de la nostra societat.

El Sistema CERCA és un dels principals actors en l’àmbit de la recerca i la innovació a Catalunya. No obstant això, no sempre és ben conegut. Per aquest motiu és essencial que la ciutadania conegui que aquests centres formen part d’un sistema cohesionat, compost per un total de 41 institucions de recerca, totes elles participades per la Generalitat de Catalunya. Els centres i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), configuren el Sistema CERCA i treballen colze a colze per impulsar la investigació i la transferència de coneixement.

Al sistema CERCA hi treballen prop de 16.900 persones considerades personal R+D, de les quals gairebé 10.000 són personal investigador. Compta amb un finançament basal de la Generalitat que, l’any 2021, va arribar als 294 M€ i ha aconseguit captar recursos competitius i no competitius fins a un pressupost total de 790 M€ (2021).  El sistema actua també com a pol d’atracció de talent internacional. Actualment, el 25% del seu personal prové de fora de l’Estat espanyol, demostrant la seva reputació com a llocs de treball de primer nivell en el camp de la recerca i la innovació.

Igualment, el Sistema CERCA és àmpliament reconegut a Europa. En el marc del Programa H2020, va captar un total de 554 M€ i 1114 projectes, dels quals 454 eren projectes coordinats des dels mateixos centres. Aquests impressionants resultats col·loquen el Sistema CERCA en la cinquena posició del rànquing europeu, superant institucions de renom com les universitats d’Oxford i Cambridge. Actualment, en el programa vigent Horitzó Europa 2021-2027, el Sistema CERCA ja ha captat més de 120 M€, consolidant encara més la seva posició com a un dels principals captadors de fons als ajuts europeus de recerca.

La Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) juga un paper fonamental com a estructura de coordinació i suport. Treballant per a la seva projecció corporativa, institucional i científica, la fundació contribueix a posar en pràctica les polítiques de la Generalitat adreçades als centres dels sistema CERCA segons consta a la Llei de la Ciència, aprovada el desembre 2022.

La matemàtica Marta Sanz Solé, nova vicepresidenta de CERCA

  • Succeeix en el càrrec a Núria Sebastian (2017-2022)

El patronat de la Institució CERCA ha nomenat la matemàtica Marta Sanz Solé (Sabadell, 1952) nova vicepresidenta de l’entitat. La doctora Sanz Solé succeeix en el càrrec a la Dra. Núria Sebastian.

Amb una dilatada trajectòria professional, Marta Sanz Solé és especialista en teoria de probabilitats. Els seus interessos de recerca són l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

Doctorada per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb posterioritat, ha estat catedràtica a la UB on es va incorporar com a membre del grup de recerca sobre processos estocàstics. Entre 1993 i 1996 ha estat degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003) de la mateixa universitat. Actualment és professora emèrita.

La Dra. Sanz ha exercit la presidència de la Societat Matemàtica Europea (2011-2014), sent la primera dona en exercir aquest càrrec. Així mateix, ha format part de comitès científics i de direcció de diversos centres de recerca en matemàtiques d’Europa i ha estat presidenta del panel PE1 (Matemàtiques) de les Consolidator Grants (CoG) a les convocatòries del 2019 i 2021 del Consell Europeu de Recerca.

La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb distincions i premis, com ara la Medalla Narcís Monturiol a l’Excel·lència Científica i Tecnológica de la Generalitat de Catalunya (1998), Fellow del Institute of Mathematical Statistics (2011), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) i de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2019), entre altres.

Amb aquest nou nomenament com a vicepresidenta de la Institució CERCA, Marta Sanz Solé reforçarà la seva dedicació a impulsar la investigació i la excel·lència científica a Catalunya, contribuint al desenvolupament i l’avançament de la comunitat científica en el panorama nacional i internacional.

Dra. Marta Sanz Solé

Es presenta CITISYSTEM, el projecte per fomentar l’economia circular dels bioresidus

CERCA participa a la reunió d’inici del projecte, que ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia)

La ciutat de Lahti presenta els seus coneixements sobre economia circular als hostes internacionals

Entre els dies 9 i 11 de maig ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia) la reunió d’inici de CITISYSTEM. Els participants han pogut conèixer el funcionament de les plantes de Salpakierto Oy i LABIO Oy on es porten a terme els processos de reciclatge i l’aprofitament de bioresidus i biomassa. També s’ha presentat el laboratori d’economia circular de la Universitat de Ciències Aplicades LAB, coordinador del projecte, i representants de la ciutat de Lahti i Lahti Energia han mostrat altres exemples locals d’economia circular.

L’objectiu del projecte CITISYSTEM és donar suport a les ciutats en la promoció de l’economia biocircular. LAB University of Applied Sciences actua com a soci principal del projecte i la ciutat de Lahti és un dels socis del projecte. La cooperació en el projecte es porta a terme amb la Universitat Tecnològica de Košice (Eslovàquia), la Companyia de Desenvolupament Regional de Gorenjska (Eslovènia), la ciutat de Mechelen (Bèlgica), el Fons de Desenvolupament Regional de Macedònia Central (Grècia) i la Institució CERCA .

La Institució CERCA s’adhereix a CoARA, la coalició per a la reforma de l’avaluació de la recerca

La Institució CERCA ha signat l’Acord per a la Reforma de l’Avaluació Científica i s’ha adherit com a membre de la coalició internacional CoARA.

L’Acord ofereix una visió compartida entre les organitzacions signants per tal de promoure canvis en les pràctiques d’avaluació de la recerca i maximitzar-ne la qualitat i l’impacte cap a la societat.

Entre els deu compromisos que conté l’acord, s’inclouen el reconeixement de la diversitat de pràctiques, activitats i carreres professionals en l’activitat de recerca, la implantació d’indicadors qualitatius per a mitigar el pes de les mètriques basades en revistes i publicacions a l’hora de valorar els resultats, destinar recursos suficients a aquesta activitat dins les organitzacions de recerca, revisar i desenvolupar nous criteris i processos d’avaluació i, molt en especial, conscienciar sobre la necessitat de la reforma dels sistemes d’avaluació i intercanviar pràctiques i experiències per a l’aprenentatge mutu.

Èxit de la jornada sobre l’impacte de la recerca als centres i a les universitats

  • Especialistes nacionals i internacionals s’ha reunit a Barcelona per debatre diferents experiències en la valoració no acadèmica de la recerca.

    Aquest dilluns s’ha celebrat a Barcelona la jornada “La cultura de l’impacte a les institucions de recerca i les universitats”, organitzada per la Institució CERCA, l’Agència de Qualitat i Avaluació de les Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), amb l’objectiu de debatre i presentar diferents experiències nacionals i internacionals sobre la valoració no acadèmica de la recerca i el seu impacte en la societat.

    La primera part de la jornada s’ha centrat en les perspectives globals sobre l’impacte de la recerca, amb les presentacions de David Phipps, qui lidera els programes de recerca i els seus impactes a la Universitat de York (Toronto, Canadà), i de Jane Millar, professora emèrita de Política Social a l’Institut d’Investigació Política de la Universitat de Bath (Regne Unit), que ha exposat la seva experiència en l’avaluació de l’impacte social i no acadèmic de la recerca.

    També s’han tractat les experiències portades a terme a Suècia i Noruega a través d’entitats com El Research Council of Norway i el Swedish Research Council.

    La segona part ha presentat experiències locals concretes d’institucions que han treballat per construir una cultura d’impacte, amb la taula rodona moderada per Julie Bayley, del Lincoln Impact Literacy Institute (LILI), i amb la participació d’Anabel Sánchez, del Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF), Rosina Malagrida, de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Xavier Ariño, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Jordi Bosch, de la Universitat de Barcelona (UB).

    Durant la jornada s’ha posat de manifest la necessitat de promoure una cultura d’impacte que permeti mesurar i avaluar els resultats obtinguts per la recerca i posar-los al servei de la societat. En aquest sentit, el director de CERCA, Lluís Rovira, ha anunciat que s’està treballant en un glossari de termes, en col·laboració amb l’IEC.

    L’acte ha reunit més de 150 assistents, entre investigadors, responsables de centres de recerca i universitats, gestors i altres professionals relacionats amb el món de la recerca i la innovació i és la primera d’un seguit d’actuacions relacionades que es duran a terme aquest any.

    El Govern aprova el contracte programa de la I-CERCA i incrementa l’aportació per al període 2020-2023

    El Govern ha aprovat la subscripció de l’addenda al contracte programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Fundació I-CERCA per al període 2020-2023, que suposa un increment de més de 700.000 euros en el seu finançament respecte de l’import inicial.

    L’addenda té per objecte, per un costat, l’adaptació a la nova organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya i, per un altre costat, l’adequació als objectius i eixos fixats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), aprovat pel Govern

    el 2020.

    En el contracte programa aprovat inicialment, en el qual participen els Departaments de Recerca i Universitats, Salut, Empresa i Treball, i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es preveien unes aportacions de l’Administració de la Generalitat a la Fundació I-CERCA per valor de 2.316.000 euros, que amb la subscripció de l’actual d’addenda s’incrementen fins als 3.026.000 euros per tal de garantir un finançament adient als objectius de la Fundació.

    Erradiquem les violències masclistes a les universitats i als centres de recerca

    Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC per al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

    El 25N va ser declarat Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones en la primera Trobada Feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, celebrada a Bogotà el juliol de 1981, per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. El 1999, l’ONU va reforçar el seu caràcter oficial. Avui ho hem de recordar perquè, malgrat l’avenç en alguns aspectes relacionats amb les violències masclistes –com ara la seva identificació, visibilització i denúncia–, cal continuar insistint-hi ateses les resistències encara existents, la seva persistència i l’existència d’unes xifres commovedores. I, també, perquè suposen una vulneració dels drets humans.

    El marc legal existent empeny cada vegada més cap a la igualtat efectiva, implementant mesures a fi d’erradicar la violència masclista. Mitjançant els reials decrets i les lleis aprovades en els darrers dos anys, s’han implantat compromisos per a la societat en general i també obligacions específiques per a les universitats. La Llei 17/2020 amplia el mandat a les universitats, amb un compromís ferm per eliminar les violències masclistes. Ens insta, per exemple, a incloure continguts específics en matèria de violència masclista en les propostes curriculars, a eliminar textos sexistes i discriminatoris, a formar adequadament en perspectiva de gènere, a no revictimitzar en els procediments i en la instrucció d’expedients informatius o disciplinaris derivats de l’aplicació dels protocols, i a dotar les unitats d’igualtat amb els recursos necessaris per desenvolupar les seves tasques satisfactòriament. També la Llei de convivència universitària ha d’ajudar-nos a protegir la comunitat universitària davant la violència, la discriminació i l’assetjament, buscant les causes de la violència o els factors de risc per ser capaços de prevenir i eradicar la violència contra les dones i posant a la pràctica mesures d’acompanyament psicològic i jurídic a les víctimes.

    Per la seva part, el Govern de la Generalitat manifesta la seva voluntat de garantir el dret de les dones a l’erradicació de les violències masclistes des d’una perspectiva estructural i amb un abordatge integral en el seu Pla de Govern. L’existència del Departament d’Igualtat i Feminismes, creat el 2021, explicita aquesta implicació i la necessitat de disposar d’organismes que liderin estratègies conjuntes per lluitar contra les violències envers les dones, tal com expressa l’avaluació recent realitzada per Ivàlua. Un compromís més és l’aprovació del Protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista, aprovat recentment per la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista.

    Les universitats i els centres de recerca, com a generadors i transmissors de coneixement i valors, han d’esdevenir institucions referents en matèria d’igualtat i de compromís per a l’eliminació de tota violència contra les dones. Tanmateix, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de violències masclistes que se’n deriven. Per revertir-ho, cal la implicació conjunta de tothom en tots els àmbits de competència. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del CIC, s’està treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en totes les universitats catalanes. En els darrers anys, les universitats i els centres de recerca han desenvolupat projectes amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, i el Consell Interuniversitari ha posat en marxa, amb aquests fons i també els propis, els ajuts INDOVIG (Innovació Docent en Violència de Gènere).

    Les universitats i els centres de recerca de Catalunya també tenen una responsabilitat social en clau de passat, present i futur, que requereix un compromís feminista urgent de transformació íntegra amb perspectiva de gènere aquí i arreu. Per aquest motiu, enguany denunciem, i posem un èmfasi especial en motiu de la commemoració del 25N, l’augment del ciberassetjament i les violències digitals envers les dones, els casos de submissió química i els feminicidis de tot tipus –també els invisibilitzats d’activistes mediambientals–, i ratifiquem el manifest publicat pel CIC en relació amb l’assassinat de la iraniana Mahsa Amini, on més enllà del dol la revolució de les dones continua.

    El Conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, nou president de CERCA

    Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), és Catedràtic d’història contemporània. Ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i de Girona (1992-2018) i és doctor honoris causa de la Universitat de Perpinyà. També fou director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, centre CERCA, entre el 2013 i el 2022.

    Va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del govern del 2003 al 2006. Abans havia estat batlle de Girona, del 1979 al 2002, i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) del 1981 al 1995. També fou diputat del Parlament de Catalunya, on va ser president del grup parlamentari i portaveu en diverses etapes.

    Nomenament del conseller de Recerca i Universitats (DOGC 8769A, de 10.10.2022)

    Una delegació de CERCA visita Finlàndia

    L’objectiu del viatge és el d’establir aliances i nous projectes amb les institucions de recerca i d’R+D del país nòrdic.

    Des d’aquest dimarts i fins divendres, una delegació de centres encapçalada per Lluís Rovira, director de CERCA, visitaran diferents entitats de recerca i innovació, vinculades al govern de Finlàndia.

    La delegació catalana, integrada per directors i investigadors d’Agrotecnio, CIMNE, CRAG, CREAF, CTFC, ICIQ, IRTA i membres del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es reunirà dimecres amb representants de l’Institut de Recursos Naturals de Finlàndia (LUKE), l’Institut de Medi Ambient (SYKE) i una delegació de la Universitat de Lapland i GTK. Dijous, seran rebuts al Ministeri d’Agricultura i Forest i es trobaran amb l’Institut Forestal Europeu (EFI), el Centre de Recerca i Tecnologia (VTT), l’Institut Geològic i Miner (GTK), Business Finland i l’Acadèmia Finlandesa de Recerca.

    De les trobades, totes amb un alt component tècnic i institucional, s’espera que permetin donar a conèixer la importància de l’activitat de recerca dels centres participants, així com l’ecosistema de recerca i innovació català que ha de ser referència a Europa.

    El viatge s’emmarca en l’acord de col·laboració signat entre CERCA i LUKE el mes de març passat. Gràcies a aquest viatge, CERCA obre el potencial de recerca i innovació dels sistema de centres català a possibles nous socis amb els què actualment hi ha poca o cap relació. Així mateix, s’espera la visita obri les portes a noves aliances entre institucions cara a les properes convocatòries 2023 i 2024 de la Comissió Europea.

    CERCA i LUKE, l’Institut de Recursos Naturals de Finlàndia, signen un acord de col·laboració

    L’acord signat aquesta setmana amb LUKE es fa amb l’objectiu de presentar projectes europeus de forma conjunta a les convocatòries Horizon Europe, en especial en els àmbits de les ciències de la vida, bioeconomia, silvicultura, agroalimentació i ecologia. CERCA i LUKE també col·laboraran en polítiques de gestió de dades de recerca, transferència de tecnologia i en d’altres qüestions transversals que afectin la gestió de la recerca i la innovació.

    L’acord inclou la possibilitat d’obrir programes de mobilitat per a personal investigador, coorganització de tallers i simposis sobre temes d’interès mutu i, especialment, l’intercanvi d’experiències en l’avaluació de la recerca.

    Es preveu que properament, una delegació de CERCA visiti les instal·lacions de LUKE a Finlàndia i que investigadors finlandesos facin el mateix abans de finals d’any.

    L’Institut de Recursos Natural de Finlàndia (LUKE) és una entitat de recerca dedicada a la promoció de la bioeconomia i l’ús sostenible dels recursos naturals, vinculada al Ministeri d’Agricultura i Forest.