Cap a l’erradicació de la violència contra les dones a les universitats, tant en espais físics com virtuals

Manifest de la Comissió Dones i Ciència del CIC amb motiu del dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, 25N 2023

Avui, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, seguim reivindicant el dret de les dones a viure sense aquesta violència en qualsevol espai i àmbit de la vida, públic i privat. Les universitats i els centres de recerca —com a generadors i transmissors de coneixement i valors—, on treballen, investiguen i estudien les dones, han d’esdevenir institucions referents pel que fa a la prevenció i l’erradicació de la violència masclista.

En termes legals, les lleis recentment aprovades, tant a Catalunya com a escala estatal, evidencien clarament una aposta per la construcció d’unes institucions universitàries i de recerca lliures de violència contra les dones. Concretament, a nivell estatal ha entrat en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia la responsabilitat institucional en l’àmbit universitari i obliga a tenir formació específica en aquest àmbit. Aquesta llei, juntament amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, també obliga a tenir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per poder-hi actuar, i a disposar de mecanismes de protecció i suport a les víctimes. Igualment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, fa un encàrrec als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació per incloure en llurs codis ètics l’obligació d’actuar en contra de l’assetjament sexual. D’altra banda, també ha entrat en vigor la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, que tipifica l’assetjament i la violència sexual com a faltes molt greus.

Tot i aquests esforços, el món universitari i de recerca no s’escapa de la dinàmica estructural patriarcal ni de les violències masclistes que se’n deriven. Ho demostra el creixent nombre de denúncies per assetjament sexual i altres tipus de violència masclista a les universitats. En aquest sentit, en el marc de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), estem treballant de manera coordinada a fi de millorar l’eficiència dels protocols contra l’assetjament sexual en totes les universitats catalanes. Enguany ens hem dotat d’un protocol-guia amb la intenció d’oferir un marc de referència per als protocols d’assetjament de totes les universitats catalanes.

També des de les unitats d’igualtat de les universitats catalanes s’han desenvolupat projectes per a la sensibilització i formació per a l’erradicació de la violència contra les dones, amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El CIC ha posat en marxa els ajuts INDOVIG (innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere), mentre el Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una línia d’ajuts per a projectes de recerca en l’àmbit de la igualtat de gènere i els feminismes.

Però no són suficients els ajuts, les lleis i els protocols sense un canvi social i cultural. Ens continua preocupant la violència en totes les seves manifestacions, i molt especialment, l’augment de la violència contra les dones en l’àmbit digital. Aquest és un tema clau i un factor de risc, no només per l’impacte psicològic que puguin tenir en les víctimes, sinó també per l’augment de la violència física, especialment en les generacions més joves i, per tant, també en el món universitari. Diversos estudis confirmen que les persones joves —i especialment les dones— són més propensos a ser víctimes en línia, i que el jovent que és víctima en el món virtual és, o pot ser, víctima en el món físic i viceversa.

Davant de tots aquests reptes, les universitats, els centres de recerca i les agències d’avaluació i acreditació de Catalunya tenim una responsabilitat social que requereix un compromís feminista urgent de transformació integral. Perquè la lluita contra les violències masclistes no només beneficia les dones, sinó a tothom.

CITISYSTEM present a l’Smart City Expo World Congress

El projecte dona suport a regions i ciutats per a promoure la bioeconomia circular

El consorci CITISYSTEM ha estat present a l’Smart City Expo World Congress, l’esdeveniment internacional més rellevant en l’àmbit de les ciutats intel·ligents i la innovació urbana, celebrat del 7 al 9 de novembre.

Les institucions catalanes involucrades en el projecte europeu es van reunir el 9 de novembre a l’Smart City Expo World Congress amb representants de tots els països participants amb l’objectiu de compartir experiències, bones pràctiques i noves estratègies per enfortir la bio economia circular de ciutats i territoris.

Tal com va presentar Katerina Medkova, de LAB University of Applied Sciences i cap visible del projecte, l’objectiu és desenvolupar la bio economia circular i permetre, a través de l’intercanvi de coneixement i solucions potencials, que tothom pugui capitalitzar resultats ja provats.

Compartint l’expertesa catalana

En representació del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Miriam González va presentar l’Estratègia de la Bio economia de Catalunya 2021-2030 (EBC2030) que va definir com una oportunitat per avançar cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental garantint, alhora, el balanç territorial.

L’EBC2030 el coordina una unitat tècnica transversal i fomenta la complicitat entre agents per a prendre accions com, per exemple, encapçalar la transferència tecnològica i l’R+D+I, encoratjar l’ús i consum de bio productes, bioenergia i biomaterials, o enfortir el paper de l’administració en l’adaptació de polítiques a favor de la bio economia circular.

El primer Pla d’Acció, ja en funcionament, se centra a millorar la gestió forestal, crear paisatges agroforestals resistents, i recuperar productes i derivats de la cadena alimentària, així com aprofitar les restes de matèria orgànica per a la seva reutilització en forma de biogàs, biometà o fertilitzants orgànics innovadors, a tall d’exemple.

Seguidament, Francesc Giró, director de Planificació Estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya, ha abordat les polítiques relacionades amb la recollida de residus a Catalunya. El 1993, la Llei sobre residus obligava els ciutadans a separar la matèria orgànica: aleshores, la recollida selectiva de matèria orgànica era de l’1,4%; el 2022, havia incrementat fins a un 47,2%. Malgrat això, encara hi ha molts reptes per superar: des d’avançar en l’aplicació de sistemes de recollida selectiva eficients en grans ciutats i municipis densament poblats, fins a enfrontar-se a l’aparició de materials compostables en la recollida i tractament de la matèria orgànica.

Per aquest motiu, aquest 2023 s’està esbossant una nova llei sobre la prevenció, gestió i ús eficient de recursos en matèria de residus. Així mateix, s’està desenvolupant un full de ruta sobre economia circular per combatre aquests reptes i continuar fent passos cap a una societat més verda.

Cap a un futur millor

L’esdeveniment ha conclòs amb una taula rodona moderada per Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, i per Maria Jäppinen, portaveu de LAB; ambdós han proposat preguntes per a reflexionar i debatre sobre tot allò relacionat amb la bio economia circular, i han apel·lat a continuar creant ciutats més sanes i sostenibles per a les futures generacions.

Un moment de l’acte a l’Smart City Expo World Congress

Comença la segona edició d’Àgora, el programa de formació de gerents CERCA

Avui s’ha inaugurat la segona edició del programa Àgora amb una ponència dedicada a la Carta i el Codi de Conducta del personal investigador.

La sessió, conduïda per Michele Rosa-Clot, gestor de la cartera HRS4R a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea, ha abordat l’evolució de la Carta i el Codi de conducta i el seu mecanisme d’implementació, l’estratègia de Recursos Humans per a Investigadors (HRS4R), en el seu actual format.

El Dr. Rosa-Clot ha tractat, igualment, l’evolució futura del programa centrant-se en la proposta de recomanació adoptada recentment pel Consell sobre un marc europeu per atreure i retenir talent en l’àmbit de la recerca, la innovació i l’emprenedoria a Europa.

Àgora és un programa de desenvolupament directiu adreçat a la gerència dels centres CERCA que ofereix sessions mensuals de debat i d’intercanvi amb experts de diferents àmbits sobre els temes més rellevants que puguin afectar la gestió dels centres.

Les següents sessions previstes dins d’aquest any giraran entorn dels programes de finançament de l’Estat i, en especial, el Programa Severo Ochoa, la fiscalització que exerceix la Sindicatura de Comptes sobre l’actuació dels centres CERCA i la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE).

I-CERCA i l’Institut d’Estudis Catalans signen un acord de col·laboració per potenciar el català al Sistema CERCA

La Fundació Institució de Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han formalitzat un acord de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir la llengua catalana entre els 41 centres de recerca que componen el Sistema CERCA.

En una mostra de l’interès mutu per cooperar i explorar noves oportunitats, Lluís Rovira Pato, director de la I-CERCA, i Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l’IEC, han signat aquest acord, que estableix diverses àrees de col·laboració potencial.

En primer lloc, es contemplen accions de reforç del català en el sistema CERCA, amb l’objectiu de promoure l’ús i la presència de la llengua catalana en els àmbits de la investigació científica. A més, es preveuen activitats de formació orientades a investigadors i professionals de la recerca, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i l’ús adequat de la llengua catalana en aquest àmbit.

Un altre aspecte clau de l’acord és la normalització terminològica en català. Ambdues entitats es comprometen a treballar conjuntament per establir i difondre un vocabulari científic i tècnic en català, afavorint així la coherència i l’homogeneïtat en l’ús del català en la terminologia especialitzada. Les accions es faran en col·laboració amb el Termcat.

Aquest acord de col·laboració representa un pas important per a la promoció de la llengua catalana en l’àmbit de la ciència, així com per al reforçament dels vincles entre la I-CERCA i l’IEC en benefici de la societat catalana en general. Així mateix, contribueix a situar Catalunya como a un dels països capdavanters en mantenir la nova terminologia científica adaptada a la seva llengua.

“A CERCA, el futur és el nostre present” La nova campanya per donar a conèixer el Sistema de Centres de Recerca de Catalunya

A partir d’aquest dimecres i fins el mes de juliol, es podrà veure i sentir als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) un anunci especial per donar a conèixer els Centres de Recerca de Catalunya.

Amb el lema “A CERCA, el futur és el nostre present“, aquesta campanya té com a objectiu principal difondre i apropar el sistema de centres d’investigació català a la ciutadania.

 

Amb la nova campanya de comunicació, els centres CERCA aspiren a arribar a un públic més ampli, subratllant la seva importància com a motor de recerca i innovació a Catalunya i posant en valor el seu paper destacat en l’àmbit nacional i internacional. Amb això, s’espera fomentar una major consciència i apreciació per la tasca realitzada pels centres CERCA, així com el seu impacte directe en el present i el futur de la nostra societat.

El Sistema CERCA és un dels principals actors en l’àmbit de la recerca i la innovació a Catalunya. No obstant això, no sempre és ben conegut. Per aquest motiu és essencial que la ciutadania conegui que aquests centres formen part d’un sistema cohesionat, compost per un total de 41 institucions de recerca, totes elles participades per la Generalitat de Catalunya. Els centres i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), configuren el Sistema CERCA i treballen colze a colze per impulsar la investigació i la transferència de coneixement.

Al sistema CERCA hi treballen prop de 16.900 persones considerades personal R+D, de les quals gairebé 10.000 són personal investigador. Compta amb un finançament basal de la Generalitat que, l’any 2021, va arribar als 294 M€ i ha aconseguit captar recursos competitius i no competitius fins a un pressupost total de 790 M€ (2021).  El sistema actua també com a pol d’atracció de talent internacional. Actualment, el 25% del seu personal prové de fora de l’Estat espanyol, demostrant la seva reputació com a llocs de treball de primer nivell en el camp de la recerca i la innovació.

Igualment, el Sistema CERCA és àmpliament reconegut a Europa. En el marc del Programa H2020, va captar un total de 554 M€ i 1114 projectes, dels quals 454 eren projectes coordinats des dels mateixos centres. Aquests impressionants resultats col·loquen el Sistema CERCA en la cinquena posició del rànquing europeu, superant institucions de renom com les universitats d’Oxford i Cambridge. Actualment, en el programa vigent Horitzó Europa 2021-2027, el Sistema CERCA ja ha captat més de 120 M€, consolidant encara més la seva posició com a un dels principals captadors de fons als ajuts europeus de recerca.

La Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) juga un paper fonamental com a estructura de coordinació i suport. Treballant per a la seva projecció corporativa, institucional i científica, la fundació contribueix a posar en pràctica les polítiques de la Generalitat adreçades als centres dels sistema CERCA segons consta a la Llei de la Ciència, aprovada el desembre 2022.

La matemàtica Marta Sanz Solé, nova vicepresidenta de CERCA

  • Succeeix en el càrrec a Núria Sebastian (2017-2022)

El patronat de la Institució CERCA ha nomenat la matemàtica Marta Sanz Solé (Sabadell, 1952) nova vicepresidenta de l’entitat. La doctora Sanz Solé succeeix en el càrrec a la Dra. Núria Sebastian.

Amb una dilatada trajectòria professional, Marta Sanz Solé és especialista en teoria de probabilitats. Els seus interessos de recerca són l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

Doctorada per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb posterioritat, ha estat catedràtica a la UB on es va incorporar com a membre del grup de recerca sobre processos estocàstics. Entre 1993 i 1996 ha estat degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i vicepresidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques (2000-2003) de la mateixa universitat. Actualment és professora emèrita.

La Dra. Sanz ha exercit la presidència de la Societat Matemàtica Europea (2011-2014), sent la primera dona en exercir aquest càrrec. Així mateix, ha format part de comitès científics i de direcció de diversos centres de recerca en matemàtiques d’Europa i ha estat presidenta del panel PE1 (Matemàtiques) de les Consolidator Grants (CoG) a les convocatòries del 2019 i 2021 del Consell Europeu de Recerca.

La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb distincions i premis, com ara la Medalla Narcís Monturiol a l’Excel·lència Científica i Tecnológica de la Generalitat de Catalunya (1998), Fellow del Institute of Mathematical Statistics (2011), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) i de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2019), entre altres.

Amb aquest nou nomenament com a vicepresidenta de la Institució CERCA, Marta Sanz Solé reforçarà la seva dedicació a impulsar la investigació i la excel·lència científica a Catalunya, contribuint al desenvolupament i l’avançament de la comunitat científica en el panorama nacional i internacional.

Dra. Marta Sanz Solé

Es presenta CITISYSTEM, el projecte per fomentar l’economia circular dels bioresidus

CERCA participa a la reunió d’inici del projecte, que ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia)

La ciutat de Lahti presenta els seus coneixements sobre economia circular als hostes internacionals

Entre els dies 9 i 11 de maig ha tingut lloc a Lahti (Finlàndia) la reunió d’inici de CITISYSTEM. Els participants han pogut conèixer el funcionament de les plantes de Salpakierto Oy i LABIO Oy on es porten a terme els processos de reciclatge i l’aprofitament de bioresidus i biomassa. També s’ha presentat el laboratori d’economia circular de la Universitat de Ciències Aplicades LAB, coordinador del projecte, i representants de la ciutat de Lahti i Lahti Energia han mostrat altres exemples locals d’economia circular.

L’objectiu del projecte CITISYSTEM és donar suport a les ciutats en la promoció de l’economia biocircular. LAB University of Applied Sciences actua com a soci principal del projecte i la ciutat de Lahti és un dels socis del projecte. La cooperació en el projecte es porta a terme amb la Universitat Tecnològica de Košice (Eslovàquia), la Companyia de Desenvolupament Regional de Gorenjska (Eslovènia), la ciutat de Mechelen (Bèlgica), el Fons de Desenvolupament Regional de Macedònia Central (Grècia) i la Institució CERCA .

La Institució CERCA s’adhereix a CoARA, la coalició per a la reforma de l’avaluació de la recerca

La Institució CERCA ha signat l’Acord per a la Reforma de l’Avaluació Científica i s’ha adherit com a membre de la coalició internacional CoARA.

L’Acord ofereix una visió compartida entre les organitzacions signants per tal de promoure canvis en les pràctiques d’avaluació de la recerca i maximitzar-ne la qualitat i l’impacte cap a la societat.

Entre els deu compromisos que conté l’acord, s’inclouen el reconeixement de la diversitat de pràctiques, activitats i carreres professionals en l’activitat de recerca, la implantació d’indicadors qualitatius per a mitigar el pes de les mètriques basades en revistes i publicacions a l’hora de valorar els resultats, destinar recursos suficients a aquesta activitat dins les organitzacions de recerca, revisar i desenvolupar nous criteris i processos d’avaluació i, molt en especial, conscienciar sobre la necessitat de la reforma dels sistemes d’avaluació i intercanviar pràctiques i experiències per a l’aprenentatge mutu.

Èxit de la jornada sobre l’impacte de la recerca als centres i a les universitats

  • Especialistes nacionals i internacionals s’ha reunit a Barcelona per debatre diferents experiències en la valoració no acadèmica de la recerca.

    Aquest dilluns s’ha celebrat a Barcelona la jornada “La cultura de l’impacte a les institucions de recerca i les universitats”, organitzada per la Institució CERCA, l’Agència de Qualitat i Avaluació de les Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), amb l’objectiu de debatre i presentar diferents experiències nacionals i internacionals sobre la valoració no acadèmica de la recerca i el seu impacte en la societat.

    La primera part de la jornada s’ha centrat en les perspectives globals sobre l’impacte de la recerca, amb les presentacions de David Phipps, qui lidera els programes de recerca i els seus impactes a la Universitat de York (Toronto, Canadà), i de Jane Millar, professora emèrita de Política Social a l’Institut d’Investigació Política de la Universitat de Bath (Regne Unit), que ha exposat la seva experiència en l’avaluació de l’impacte social i no acadèmic de la recerca.

    També s’han tractat les experiències portades a terme a Suècia i Noruega a través d’entitats com El Research Council of Norway i el Swedish Research Council.

    La segona part ha presentat experiències locals concretes d’institucions que han treballat per construir una cultura d’impacte, amb la taula rodona moderada per Julie Bayley, del Lincoln Impact Literacy Institute (LILI), i amb la participació d’Anabel Sánchez, del Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF), Rosina Malagrida, de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Xavier Ariño, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Jordi Bosch, de la Universitat de Barcelona (UB).

    Durant la jornada s’ha posat de manifest la necessitat de promoure una cultura d’impacte que permeti mesurar i avaluar els resultats obtinguts per la recerca i posar-los al servei de la societat. En aquest sentit, el director de CERCA, Lluís Rovira, ha anunciat que s’està treballant en un glossari de termes, en col·laboració amb l’IEC.

    L’acte ha reunit més de 150 assistents, entre investigadors, responsables de centres de recerca i universitats, gestors i altres professionals relacionats amb el món de la recerca i la innovació i és la primera d’un seguit d’actuacions relacionades que es duran a terme aquest any.

    El Govern aprova el contracte programa de la I-CERCA i incrementa l’aportació per al període 2020-2023

    El Govern ha aprovat la subscripció de l’addenda al contracte programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Fundació I-CERCA per al període 2020-2023, que suposa un increment de més de 700.000 euros en el seu finançament respecte de l’import inicial.

    L’addenda té per objecte, per un costat, l’adaptació a la nova organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya i, per un altre costat, l’adequació als objectius i eixos fixats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), aprovat pel Govern

    el 2020.

    En el contracte programa aprovat inicialment, en el qual participen els Departaments de Recerca i Universitats, Salut, Empresa i Treball, i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es preveien unes aportacions de l’Administració de la Generalitat a la Fundació I-CERCA per valor de 2.316.000 euros, que amb la subscripció de l’actual d’addenda s’incrementen fins als 3.026.000 euros per tal de garantir un finançament adient als objectius de la Fundació.