Corren temps de confusió. Els centres CERCA segueixen fent la seva tasca constructiva i necessària malgrat la tossuderia de l’estat que ens acull a posar barreres a la lliure activitat. Els centres de recerca segueixen a dia d’avui intervinguts econòmicament pel Ministerio de Hacienda d’Espanya, i a Espanya ningú no es queixa d’aquest abús, possiblement il·legal. I després, la UE no atorga a Barcelona la EMA i des d’Espanya se’ns diu que és per culpa nostra. I continua la impunitat, embolica que fa fort. Des de CERCA fa més d’un mes vam fer un requeriment al Ministerio per revertir l’absurda decisió abans esmentada. No hi ha cap més resposta que l’educat acusament de rebuda. Tot sembla indicar que s’esgotarà el termini legal de 3 mesos sense contestar. Però han de tenir clar que quan això passi anirem als tribunals espanyols. I quan aquests ens deneguin la raó, si s’escau, anirem a Europa. I un dia farem pujar els colors a algú perquè un tribunal internacional dirà que algú va actuar de mala fe, possiblement prevaricant, possiblement malversant fons públics i entorpint la lloable activitat de les institucions de recerca de Catalunya. Ei, i es farà justícia. Perquè la justícia no la obté el més fort ni el que crida més, ni el que té més amics importants sinó el que té la raó. I es demostrarà que és nostra.
I coherència és també reconèixer qui està legitimat per dirigir-nos. Quan jo vaig ser nomenat director de CERCA, el President del nostre patronat durant uns anys va ser l’Andreu Mas-Colell. Després ho va ser en Jordi Baiget, cessat per raons ja conegudes. Posteriorment se’ns va assignar a Santi Vila, amb qui no vaig tenir ni l’oportunitat de reunir-me, però vistes les circumstàncies un pot entendre després moltes coses. Finalment el Govern va nomenar Josep Rull per fer-se càrrec a la Generalitat de l’àmbit de la recerca i, per tant, de la Presidència de la Institució CERCA. I ens el van tancar a la presó. I així ens hem quedat…
Per tant ara restem desconnectats de la nostra Presidència i esperem el moment per restablir aquesta situació… d’incoherència.
Coherència seria que un sistema de centres com CERCA tingués tot el suport del Govern del país per competir al mes alt nivell amb altres sistemes de centres com Max Planck, com CNRS, etc., als quals no intervenen els comptes bancaris i no els tanquen els Presidents a la presó.
Som tossuts i tenim la raó. I quan tinguem l’oportunitat, correrem més ràpid que ningú. Recordeu que els catalans de les pedres en fan pans… I això no ho canviarà ni el mes ranci Ministerio de Hacienda de cap país que empresona Presidents de centres de recerca!
