Salvador Ventura, nou director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)

El doctor Salvador Ventura Zamora ha estat nomenat director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)-CERCA pel Patronat de la institució.

Ventura assumirà la direcció de l’I3PT a partir de l’1 de setembre de 2024.

És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la UAB.

“És per a mi un privilegi assumir la direcció de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí. Estic molt agraït al Patronat per la seva confiança i espero poder contribuir al creixement i a l’excel·lència científica de l’Institut. Encaro aquesta nova etapa amb la voluntat de trobar solucions als grans reptes en salut, treballant conjuntament amb els excel·lents professionals del Parc Taulí”, ha declarat el nou director.

Ventura és investigador ICREA Acadèmia i professor catedràtic del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular a la Facultat de Biociències de la UAB. La seva trajectòria en recerca s’ha desenvolupat principalment en l’àrea de les malalties conformacionals causades pel mal plegament de proteïnes. Des del 2017 i fins al 2020, Ventura ha sigut director de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) “Vicent Villar i Palasí” de la UAB. L’any 2022 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i recentment ha sigut elegit membre de l’Academia Europæa en reconeixement de la seva tasca investigadora.


Els reptes de la nova direcció

La nova direcció de l’I3PT té com a objectius seguir impulsant l’excel·lència científica i innovadora dels professionals del Parc Taulí, especialment en l’àmbit internacional, amb impacte en la millora del diagnòstic i tractament de malalties. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar les dues àrees transversals de recerca –Dades i Innovació Tecnològica en Salut i Ciències Òmiques– perquè es facin projectes col·laboratius amb els grups de recerca; la captació de recursos per dotar l’Institut de les infraestructures i equipaments més punters; la promoció de l’activitat relacionada amb els assaigs clínics; el foment de la captació i retenció de talent; i la col·laboració amb altres institucions del sector i empreses tecnològiques.

En aquesta línia, Ventura ha explicat que

“en un moment de revolució tecnològica i de coneixement en biomedicina, l’I3PT està preparat i disposat a liderar aquest canvi. Aspirem a consolidar-nos com una institució capdavantera en innovació sanitària internacional, fomentant una sinergia de recerca bàsica, clínica i translacional d’avantguarda”.

Dr. Salvador Ventura

Oberta la Convocatòria de projectes de l’Àrea Funcional Litoral Est

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània obre la Convocatòria de projectes de l’Àrea Funcional Litoral Est que coordina

Finançada pels fons FEDER-Interreg del programa POCTEFA, la convocatòria de l’AFLE, amb un pressupost global de 5,5 milions d’euros, està destinada a projectes estructurants i transfronterers a l’àrea litoral mediterrània transfronterera entre l’Aude i l’Ebre, amb objectius com la preservació i restauració dels ecosistemes del litoral, la reducció de la pressió antròpica, l’alimentació sostenible i el desenvolupament de les mobilitats sostenibles.

Els pressupostos dels projecte han de ser entre 200.000 i 1.000.000 euros per ser elegibles, amb una recomanació que siguin d’almenys 500.000 euros. Els projectes han de comptar amb almenys dos socis de regions i estats diferents (Occitània, França – Catalunya, Espanya). La taxa de subvenció és del 65%.

La convocatòria està oberta fins al 30 de juny de 2024 a les 14h.

L’Euroregió us pot acompanyar en la cerca de socis, orientant-vos cap a actors del territori de l’Aude i/o del Pirineus Orientals.

Més informació sobre la convocatòria està disponible a la nostra pagina web, així com a la publicació oficial de la convocatòria disponible en aquest enllaç. 0

L’Euroregió va realitzar un seminari tècnic per respondre a les preguntes dels promotors de projectes el 15 de maig. Trobareu la gravació del seminari aquí.

Oberta la primera edició del ‘Mapatge de la recerca en el sector espacial de Catalunya’

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Institució CERCA i la Generalitat de Catalunya impulsen la primera edició del ‘Mapatge de la recerca en el sector espacial de Catalunya’. El llançament de la iniciativa té per objectiu obtenir un cens actualitzat i detallat dels centres de recerca, universitats i centres tecnològics existents a Catalunya en els quals es desenvolupa recerca científica i tecnològica vinculada al sector espacial.

Es preveu que el mapatge mostri les àrees de coneixement existents amb activitats de recerca i innovació que tenen l’espai com a objecte d’estudi o com a plataforma d’investigació, i amb un abast ampli que cobreixi des de la recerca bàsica, fins a la recerca més propera al sector productiu i a les aplicacions. I permetrà analitzar les competències existents en l’ecosistema català.
Els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de les dades seran publicats i presentats en un workshop que servirà per incentivar la difusió de les activitats de l’ecosistema de recerca i fomentar la cooperació entre els agents que el conformen.

Si sou un centre de recerca, universitat o centre tecnològic a Catalunya i desenvolupeu recerca científica i tecnològica vinculada al sector espacial, us animem a participar-hi responent a un d’aquests dos qüestionaris:

1) Qüestionari complet: recomanat si el teu centre o entitat no va emplenar l’enquesta “Mapeig de l’Ecosistema del NewSpace a Catalunya” coordinada per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Empresa i Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de l’IEEC i la Fundació i2Cat.

2) Qüestionari simplificat: recomanat si el teu centre o entitat ja va emplenar l’enquesta “Mapeig de l’Ecosistema del NewSpace a Catalunya” coordinada per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Empresa i Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de l’IEEC i la Fundació i2Cat.

L’enquesta romandrà oberta fins al 28 de juny de 2024.

Per qualsevol dubte, consulteu el web de l’IEEC o enviant un correu a participa@ieec.cat.

 

Pla d’impuls a la innovació en ciències socials: jornades de formació

Els centres de ciències socials i humanitats de CERCA treballen la transferència i innovació amb Dr. Jessica Meijer a través dels ‘Krazy Action Plan’

Els dies 27 i 28 de maig els centres de ciències socials i humanitats del sistema CERCA han treballat amb Jessica Meijer, cap d’innovació i desenvolupament de negoci de LURIS, la unitat de transferència de la Universitat de Leiden, en el marc del programa per impulsar la innovació i transferència iniciat al gener.

Tal com ha explicat Toni Bassaganyas, de l’àrea de projectes, “l’objectiu és promoure les activitats d’innovació i transferència: tot i que s’estan fent moltes coses en aquest sentit, els centres socials tenen unes especificitats que fa que els models tradicionals de transferència no els apliquin del tot. Fem activitats de formació per consolidar els processos i explorem les maneres com treballen en països de referència per exportar-les aquí”.

En les sessions one-to-one, Meijer i els centres han revisat i debatut els Krazy Action Plan. “S’han donat el permís per pensar propostes boges i s’han permès equivocar-se”, ha indicat Meijer. Entre les propostes destaquen projectes enfocats a la comunicació o projectes de recerca en col·laboració amb centres STEM.

La jornada ha comptat amb propostes formatives com les de Meijer, que ha parlat de la importància de patentar idees i del significat de les patents en ciències socials i humanitats, i de Nicky Buckley, del Centre for Science and Policy de la Universitat de Cambridge, sobre les polítiques d’impacte.

El projecte de ciències socials del BSC

A banda, s’ha donat a conèixer el nou programa de Ciències Socials Computacionals del Barcelona Supercomupting Center (BSC), presentat per Mariona Sanz i Mercè Crosas. El centre nacional de supercomputació, referència a nivell europeu, fa un any que treballa en un projecte que vincula la recerca en ciències socials amb les ciències computacionals. “Només és el principi; estem oberts a la col·laboració i volem treballar per la transferència de forma ètica i responsable”, ha indicat Crosas.

Obre el període de presentació de narratives d’impacte RIA 2024

El període de presentació de les narratives d’impacte dels centres CERCA va del 15 de maig fins al 15 de juliol.

Des del 2019, i sobretot a partir del compromís polític de definir una estratègia global d’impacte en la recerca tal com es recull en la Llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya, CERCA ha estat treballant i formant els centres per avançar en aquest àmbit, que ha de demostrar i donar visibilitat als beneficis demostrables de la recerca en el món real, fora de l’àmbit acadèmic.

El projecte ha comptat amb l’acompanyament de Julie Bayley, directora de Research Impact Development a la Universitat de Lincoln, i té el suport d’un ‘advisory board’ nacional i internacional. En formen part Paula Adam (AQUAS), Jane Millar (Univ. of Bath), David Phipps (Univ. of Toronto), Susan Renoe (Univ. of Missouri), Miguel Sierra (INIA), Esther De Smet (Ghent University) i Anne-Maree Dowd (CSIRO).

Entre els materials de treball elaborats per CERCA, destaca un glossari de termes de l’impacte de la recerca que vol facilitar una base teòrica comuna per a les narratives.

Un panel d’experts amb experiència internacional en qüestions d’impacte “avaluarà” les narratives assenyalant-ne les fortaleses i les debilitats.

L’impacte de la recerca, efectes o beneficis probables en el món real

La idea d’avaluar l’impacte ha anat guanyant terreny en totes les avaluacions de sistemes de recerca de països de referència (com el REF britànic) i és clau també en els darrers dos programes marc europeus.

Definim impacte de la recerca com els efectes o beneficis probables de la recerca en el món real (per exemple, l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient i el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic.

  • L’impacte pot sorgir en qualsevol moment o lloc, i pot adoptar qualsevol tipologia.
  • Els impactes es poden entendre més fàcilment com una recerca que ha conduït a fer créixer alguna cosa (per exemple, eficiència, eficàcia, benestar, compromís, accés, beneficis, competències, millores), reduir-la (per exemple, mortalitat, residus, riscos, costos, rotació de personal, estrès, delinqüència), posar-ne fi (per exemple, pràctiques perilloses) o prevenir-la (per exemple, deteriorament d’espais patrimonials).
  • L’impacte es corrobora amb qualsevol prova qualitativa o quantitativa que demostri aquests canvis en la vida real.
  • Atès que l’impacte està associat amb un canvi en la vida real, no pot estar marcat per l’interès acadèmic, la reputació, les citacions o una atenció generalitzada.
  • L’impacte pot sorgir de les troballes científiques (nous coneixements) o del procés de recerca (és a dir, la pràctica de la recerca actua com a catalitzador del canvi).

 

 

 

El model d’innovació del Karolinska Institutet obre la jornada del Connection Day

CERCA organitza la conferència inaugural del Connection Day amb Johan Weigelt, CEO de Karolinska Institutet Innovations AB

La conferència de Johan Weigelt, CEO del Karolinska Institutet Innovations AB, organitzada per CERCA en el marc el Connection Day de Catalonia Bio ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició d’una jornada que vol fomentar la connexió i trobada dels agents i empreses del sector salut.

De manera excepcional, l’àgora destinada a gerents de centres CERCA s’ha obert a tot el sistema RDI català i això ha permès descobrir el model de la institució sueca dedicada a l’àmbit de la salut de la mà d’un dels seus màxims representants.

Weigelt ha parlat de l’estreta relació entre l’acadèmia, la indústria i l’atenció sanitària, a més de destacar algunes de particularitats del sistema suec com l’anomenat “privilegi del professorat”, que ha generat preguntes entre els assistents. Per llei, les propietats intel·lectuals i investigacions de professors i investigadors els pertanyen a ells, no a l’institut. “Té pros i contres, però funciona”, ha dit el ponent.

La recerca i els experts, clau de l’èxit

Bona part de la presentació s’ha centrat en l’empresa que dona suport al Karolinska Institutet pel que fa a la innovació, i els seus casos d’èxit. El holding Karolinska Institutet Innovations AB ven serveis per promoure la comercialització de la recerca i desenvolupar start-ups en un programa en tres fases (promoció d’idees, consolidació i maduració, en una darrera fase d’incubadora que té una durada de tres anys). Per a Weigelt, la seva fortalesa rau en “tenir una base de recerca molt forta i una bona xarxa d’experts industrials i ‘coaches’ de negoci”.

CERCA també ha facilitat trobades one-to-one amb el representant del Karolinska i la presència al ConnectionDay24 ha permès la connexió amb agents del sector i amb els centres CERCA que hi han participat.

 

Citisystem: Aprenentatges sobre economica circular a Bèlgica

Citisystem celebra la tercera trobada interregional a Malines, Bèlgica

El projecte Citisystem, que promociona l’economia circular de les ciutats, ha celebrat la tercera trobada interregional a Malines (Bèlgica) entre els dies 24 i 26 d’abril.

Tots els associats hi han presentat les últimes actualitzacions en matèria de bio economia circular i gestió de bioresidus de les seves regions, junt amb algunes dades rellevants pel que fa al malbaratament alimentari (un terç del menjar produït no es gasta) i accions per afavorir la circularitat i la gestió de residus en l’àmbit domèstic.

Des del sistema CERCA, l’IRTA ha presentat el projecte LIFE INFUSION, l’objectiu del qual és convertir la fracció líquida del digestat provinent del tractament de bioresidus a plantes de gestió de residus de l’àrea de Barcelona en aigua sostenible a través de l’eliminació de l’amoni.

La ciutat de Malines, ­­que és sòcia del projecte Citisystem, ha explicat com han fet la transició cap a ciutat més verda i sostenible en els últims anys i així ho han demostrat amb un tour per la ciutat on han donat a conèixer les actuacions que s’han dut a terme.

En paral·lel a la trobada, tant socis com entitats han tingut l’oportunitat d’assistir al Bio-Based City, un mercat de bio economia per explorar iniciatives de circularitat en marxa, i a la Conferència Climàtica de Malines, a més de poder visitar exemples de bones pràctiques al voltant de la ciutat.

Avançant cap a la circularitat

A la Unió Europea, cada any es generen entre 118 i 138 milions de tones de bioresidus i només un 40% es recicla efectivament en compost i digestat d’alta qualitat. La fracció de bioresidus té un paper important en la transició a l’economia circular, sobretot si tenim en compte que fins a un 50% dels residus sòlids municipals són orgànics.