Sempre he pensat que la feina de científic i científica forma persones efectives i íntegres perquè acostumats a posar per davant la racionalitat i a qüestionar-se les fonts, els fets… genera un sentit crític a prova de bombes útil per a mil qüestions més enllà de la ciència.

I aleshores em ve al cap la pregunta: Per què no hi ha gairebé recercaires a la política, tan mancada de sentit crític, tan irracional, amb tantes agendes ocultes i sovint feta d’esquenes als ciutadans?

Sincerament crec que les persones que han passat per institucions de recerca, independentment de la seva ideologia, farien una bona tasca a la comunitat a la que serveixen si algunes d’elles es dediquessin a tenir responsabilitats polítiques. Jo els/les animo perquè n’estic convençut. La creativitat, estratègia, constància, planificació que s’utilitzen a la recerca són la caixa d’eines perfecta que ens cal a la política.

M’adreço doncs als partits polítics, a tots ells, per humilment recomanar-los que promocionin les persones preparades i els donin autonomia per treballar pels ciutadans.
De fet, històricament n’hem tingut casos al nostre país, a Catalunya, i també a Espanya. I el balanç és prou interessat. A Alemanya, sense anar més lluny, Angela Merkel era una destacada investigadora abans de dedicar-se amb cor (i cervell) a dirigir el seu país. Possiblement, tot i haver viscut èpoques i moments complicats són perfils que s’han esforçat a construir i a evitar mals majors, i pel què conec, mantenint la seva integritat en la seva acció de Govern.

Per tant insisteixo en la recomanació. Ens calen polítics recercaires. Obrim-los totes les portes i ajudem-los a fer bona feina.