Les coses clares: la recerca sobre COVID-19 del “Gobierno español”

Compromesa la credibilitat de la política científica espanyola.

Quan va esclatar la crisi sanitària del COVID-19 a l’estat espanyol, la maquinària ministerial va determinar salomònicament que l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) rebria 25,2 milions d’euros per fer una convocatòria exprés i també que el CSIC, concretament el Centro Nacional de Biotecnología (CNB), obtindria 4,5 milions d’euros per a “estudiar el nuevo coronavirus y trabajar en el desarrollo de vacunas”.

Aquest fet és molt irregular, no tant pels diners posats a disposició de l’ISCIII via convocatòria sinó perquè s’assenyala al CNB del CSIC com a l’únic centre dins l’estat amb capacitat per treballar avantatjosament sobre el COVID-19 amb una quantitat gens menyspreable. Sobta que altres institucions de gran prestigi i solvència científica i tecnològica en l’àmbit biomèdic en restin al marge. Per exemple, el sistema CERCA inclou instituts com ara IDIBAPS, VHIR, CRG. IDIBELL, IRB, IBEC, ISGlobal, IrsiCaixa, etc. amb competència més que demostrada per treballar en aquesta matèria.

Però fixem-nos ara en els 25,2 milions d’euros de la convocatòria ISCIII. A dia d’avui (15 abril 2020) s’han atorgat uns 4,7 M€. Aquests estan repartits en 15 projectes, 3 dels quals catalans (i d’aquests, un al BSC, centre de majoria estatal a Catalunya). Cert és que encara resten fins a 20 milions d’euros per repartir, però se’ns acudeixen algunes preguntes rellevants.

  • Per què els centres catalans què habitualment a les convocatòries estatals obtenen bons percentatges de concessió, només assoleixen el 20% en aquesta convocatòria exprés? Tan malament ho hem fet en les nostres propostes de projectes sobre COVID-19?
  • Com s’ha garantit que no hi hagi conflicte d’interès en les concessions de la convocatòria ISCIII?
  • Com és possible que IDIBAPS, que és la institució més ben valorada a nivell espanyol, no estigui entre les concessions ISCIII?

Bé, segons el meu parer l’arbitrarietat en la concessió dels 4,5 milions d’euros al CNB-CSIC, i l’opacitat del procés de concessió de la convocatòria exprés de l’ISCIII, amb resultats exòtics si més no, comprometen la credibilitat de la política científica espanyola. No ho puc dir més clar.

El missatge que donen els responsables espanyols de ciència no està a l’alçada de les circumstàncies.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No oblidem el guiatge ben viu d’en Raimon, aplicable a aquestes circumstàncies.

Compartir

Lluís Rovira

Biòleg. Doctor per la Universitat de Barcelona (1998) i Màster MDAE de l’IBEI (2015). Director de la I-CERCA des de 2011. — Biologist. PhD from the University of Barcelona (1998) and MDAE Master from the IBEI (2015). Director of Institució CERCA since 2011.

Articles relacionats per iniciativa

Bruna Vives

18/11/2022
CERCA ha iniciat ÀGORA, un programa inèdit i innovador dedicat al col·lectiu de gerents dels centres CERCA. ÀGORA posa en el centre la formació directiva dels gerents i els reptes estratègics en la gestió de la recerca i la innovació.
Gènere

Lluís Rovira

07/07/2020
Des dels seus inicis, a I-CERCA hem tingut molt present la importància de la presència femenina en la recerca, reivindicar-ne les aportacions.
Corporatiu

Lluís Rovira

06/05/2020
Enguany, enmig del tsunami del COVID-19, ha tingut lloc un fet rellevant pel sistema CERCA: l’aprovació d’uns nous estatuts de la Institució CERCA.

Publicacions relacionades

CorporatiuMemòria
08/07/2024