L’any que deixem enrere passarà per ser un dels moments que marcaran un punt d’inflexió en l’evolució de la I-CERCA. El fet de començar a tenir resultats positius en les convocatòries Horizon Europe de la Comissió Europea i de rebre finançament del Pressupost General de l’Estat pel projecte CERCAGINYS, sens dubte marcaran l’evolució de la institució en els propers anys.

Podríem dir que l’instrument inicial que va ser la I-CERCA per implantar una política comuna d’actuació com a nucli de referència dels centres de recerca, s’ha consolidat i ha evolucionat de forma cohesionada cap a l’establiment d’un sistema de centres de recerca a Catalunya (sistema CERCA) més semblant als models de sistemes de centres com el francès o l’alemany.

Ens trobem en un moment de maduresa del sistema i és moment de fer camí cap a posicions més ambicioses que ens han d’acostar al que voldríem ser. Pensar que podem tenir un sistema de centres similar a la Societat Max Planck no ha de ser una quimera ni un somni, sinó un objectiu.

La visualització conjunta de tots els centres ha estat sempre la voluntat de CERCA. Aquesta, sense cap mena de dubte, ens ha de portar moltes alegries al conjunt de centres de recerca de Catalunya el qual, cal recordar que està profundament ancorat en el sistema universitari de Catalunya.

Enguany hem pogut constatar com CERCA en el seu conjunt s’ha convertit en la vuitena institució més finançada pels projectes d’H2020 de la UE. Gràcies a les bases de dades que la Comissió va obrir ja fa un temps, hem pogut apreciar com el conjunt de centres CERCA s’han convertit en un potent
captador de fons europeus.

L’any 2018 es va iniciar amb un fet inaudit i extraordinari que va ser l’aplicació restrictiva de
l’article 155 a les institucions del sector públic de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat
espanyol. La majoria dels centres CERCA se’n van veure afectats així com la Institució CERCA.

Malgrat això es va fer l’esforç perquè l’activitat no decaigués sinó que seguís creixent en qualitat i
quantitat. Però cal escriure les coses perquè siguin recordades a la nostra memòria.

Fa pocs dies parlava amb una avaluadora que venia d’Israel i em deia “per a què la recerca floreixi cal que hi hagi un entorn favorable on la creativitat de les persones se senti convidada a sortir de cadascú”. Bé, que cadascú jutgi per ell mateix com ha estat el nostre entorn de creativitat a 2017 i qui ho ha provocat.