El Centre de Regulació Genòmica convoca plaça de director

El CRG busca candidats amb una experiència provada en excel·lència científica i lideratge, innovació, gestió de persones, gestió organitzativa, coneixement de sistemes de recerca internacionals.

La nova direcció ha de tenir dedicació a temps complet i una creença ferma i profunda en la missió i els valors institucionals del centre.

Procediment de selecció
Les candidatures presentades seran revisades per un panell d’avaluació internacional d’alt nivell. Els candidats seran convidats a entrevistar-se amb el jurat i s’espera que la llista final pugui visitar l’Institut i reunir-se amb els investigadors sènior. La llista definitiva de candidats preseleccionats s’enviarà al Patronat perquè els entrevisti i designi al nou director o directora.

Més informació al web del centre.

Salvador Ventura, nou director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)

El doctor Salvador Ventura Zamora ha estat nomenat director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)-CERCA pel Patronat de la institució.

Ventura assumirà la direcció de l’I3PT a partir de l’1 de setembre de 2024.

És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la UAB.

“És per a mi un privilegi assumir la direcció de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí. Estic molt agraït al Patronat per la seva confiança i espero poder contribuir al creixement i a l’excel·lència científica de l’Institut. Encaro aquesta nova etapa amb la voluntat de trobar solucions als grans reptes en salut, treballant conjuntament amb els excel·lents professionals del Parc Taulí”, ha declarat el nou director.

Ventura és investigador ICREA Acadèmia i professor catedràtic del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular a la Facultat de Biociències de la UAB. La seva trajectòria en recerca s’ha desenvolupat principalment en l’àrea de les malalties conformacionals causades pel mal plegament de proteïnes. Des del 2017 i fins al 2020, Ventura ha sigut director de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) “Vicent Villar i Palasí” de la UAB. L’any 2022 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i recentment ha sigut elegit membre de l’Academia Europæa en reconeixement de la seva tasca investigadora.


Els reptes de la nova direcció

La nova direcció de l’I3PT té com a objectius seguir impulsant l’excel·lència científica i innovadora dels professionals del Parc Taulí, especialment en l’àmbit internacional, amb impacte en la millora del diagnòstic i tractament de malalties. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar les dues àrees transversals de recerca –Dades i Innovació Tecnològica en Salut i Ciències Òmiques– perquè es facin projectes col·laboratius amb els grups de recerca; la captació de recursos per dotar l’Institut de les infraestructures i equipaments més punters; la promoció de l’activitat relacionada amb els assaigs clínics; el foment de la captació i retenció de talent; i la col·laboració amb altres institucions del sector i empreses tecnològiques.

En aquesta línia, Ventura ha explicat que

“en un moment de revolució tecnològica i de coneixement en biomedicina, l’I3PT està preparat i disposat a liderar aquest canvi. Aspirem a consolidar-nos com una institució capdavantera en innovació sanitària internacional, fomentant una sinergia de recerca bàsica, clínica i translacional d’avantguarda”.

Dr. Salvador Ventura

Oberta la Convocatòria de projectes de l’Àrea Funcional Litoral Est

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània obre la Convocatòria de projectes de l’Àrea Funcional Litoral Est que coordina

Finançada pels fons FEDER-Interreg del programa POCTEFA, la convocatòria de l’AFLE, amb un pressupost global de 5,5 milions d’euros, està destinada a projectes estructurants i transfronterers a l’àrea litoral mediterrània transfronterera entre l’Aude i l’Ebre, amb objectius com la preservació i restauració dels ecosistemes del litoral, la reducció de la pressió antròpica, l’alimentació sostenible i el desenvolupament de les mobilitats sostenibles.

Els pressupostos dels projecte han de ser entre 200.000 i 1.000.000 euros per ser elegibles, amb una recomanació que siguin d’almenys 500.000 euros. Els projectes han de comptar amb almenys dos socis de regions i estats diferents (Occitània, França – Catalunya, Espanya). La taxa de subvenció és del 65%.

La convocatòria està oberta fins al 30 de juny de 2024 a les 14h.

L’Euroregió us pot acompanyar en la cerca de socis, orientant-vos cap a actors del territori de l’Aude i/o del Pirineus Orientals.

Més informació sobre la convocatòria està disponible a la nostra pagina web, així com a la publicació oficial de la convocatòria disponible en aquest enllaç. 0

L’Euroregió va realitzar un seminari tècnic per respondre a les preguntes dels promotors de projectes el 15 de maig. Trobareu la gravació del seminari aquí.

Oberta la primera edició del ‘Mapatge de la recerca en el sector espacial de Catalunya’

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Institució CERCA i la Generalitat de Catalunya impulsen la primera edició del ‘Mapatge de la recerca en el sector espacial de Catalunya’. El llançament de la iniciativa té per objectiu obtenir un cens actualitzat i detallat dels centres de recerca, universitats i centres tecnològics existents a Catalunya en els quals es desenvolupa recerca científica i tecnològica vinculada al sector espacial.

Es preveu que el mapatge mostri les àrees de coneixement existents amb activitats de recerca i innovació que tenen l’espai com a objecte d’estudi o com a plataforma d’investigació, i amb un abast ampli que cobreixi des de la recerca bàsica, fins a la recerca més propera al sector productiu i a les aplicacions. I permetrà analitzar les competències existents en l’ecosistema català.
Els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de les dades seran publicats i presentats en un workshop que servirà per incentivar la difusió de les activitats de l’ecosistema de recerca i fomentar la cooperació entre els agents que el conformen.

Si sou un centre de recerca, universitat o centre tecnològic a Catalunya i desenvolupeu recerca científica i tecnològica vinculada al sector espacial, us animem a participar-hi responent a un d’aquests dos qüestionaris:

1) Qüestionari complet: recomanat si el teu centre o entitat no va emplenar l’enquesta “Mapeig de l’Ecosistema del NewSpace a Catalunya” coordinada per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Empresa i Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de l’IEEC i la Fundació i2Cat.

2) Qüestionari simplificat: recomanat si el teu centre o entitat ja va emplenar l’enquesta “Mapeig de l’Ecosistema del NewSpace a Catalunya” coordinada per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Empresa i Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de l’IEEC i la Fundació i2Cat.

L’enquesta romandrà oberta fins al 28 de juny de 2024.

Per qualsevol dubte, consulteu el web de l’IEEC o enviant un correu a participa@ieec.cat.

 

Pla d’impuls a la innovació en ciències socials: jornades de formació

Els centres de ciències socials i humanitats de CERCA treballen la transferència i innovació amb Dr. Jessica Meijer a través dels ‘Krazy Action Plan’

Els dies 27 i 28 de maig els centres de ciències socials i humanitats del sistema CERCA han treballat amb Jessica Meijer, cap d’innovació i desenvolupament de negoci de LURIS, la unitat de transferència de la Universitat de Leiden, en el marc del programa per impulsar la innovació i transferència iniciat al gener.

Tal com ha explicat Toni Bassaganyas, de l’àrea de projectes, “l’objectiu és promoure les activitats d’innovació i transferència: tot i que s’estan fent moltes coses en aquest sentit, els centres socials tenen unes especificitats que fa que els models tradicionals de transferència no els apliquin del tot. Fem activitats de formació per consolidar els processos i explorem les maneres com treballen en països de referència per exportar-les aquí”.

En les sessions one-to-one, Meijer i els centres han revisat i debatut els Krazy Action Plan. “S’han donat el permís per pensar propostes boges i s’han permès equivocar-se”, ha indicat Meijer. Entre les propostes destaquen projectes enfocats a la comunicació o projectes de recerca en col·laboració amb centres STEM.

La jornada ha comptat amb propostes formatives com les de Meijer, que ha parlat de la importància de patentar idees i del significat de les patents en ciències socials i humanitats, i de Nicky Buckley, del Centre for Science and Policy de la Universitat de Cambridge, sobre les polítiques d’impacte.

El projecte de ciències socials del BSC

A banda, s’ha donat a conèixer el nou programa de Ciències Socials Computacionals del Barcelona Supercomupting Center (BSC), presentat per Mariona Sanz i Mercè Crosas. El centre nacional de supercomputació, referència a nivell europeu, fa un any que treballa en un projecte que vincula la recerca en ciències socials amb les ciències computacionals. “Només és el principi; estem oberts a la col·laboració i volem treballar per la transferència de forma ètica i responsable”, ha indicat Crosas.

Es presenta la guia per a la Gestió del multilingüisme dels centres de recerca de Catalunya

Forma part del Pla d’Enfortiment del Català als centres de recerca i proposa mesures per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme.

El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha presentat el document Gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya. Guia per a l’elaboració de criteris per fixar un marc d’actuació en l’ús del català als centres. El document  forma part del Pla d’enfortiment del català als centres de recerca i s’ha elaborat amb la col·laboració del Grup de treball de llengua, recerca i internacionalització i del qual formen part deu representants dels centres CERCA.

La guia té com a objectiu esdevenir un instrument de planificació lingüística per avançar cap a un multilingüisme equilibrat, sostenible i compromès amb l’ús del català com a llengua pròpia, en un context en què l’anglès és sovint la llengua principal de la comunitat científica.

Es presenten criteris per “agilitzar i automatitzar processos que impliquen una tria lingüística, per donar seguretat lingüística als membres del centre, per evitar possibles conflictes i per contribuir a la gestió sostenible del multilingüisme”. En paraules Marina Massaguer, assessora en política lingüística del departament, es volen  “fomentar inèrcies i pràctiques que vagin a favor del català com a llengua minoritzada i potenciar el català en la recerca científica d’alt nivell”.

 

La guia al detall

La guia proporciona una sèrie de recomanacions perquè cada centre elabori els seus propis criteris per  gestionar l’ús lingüístic.

Se subratlla que “les comunicacions han d’incloure, com a mínim, el català” i “en les comunicacions que es presentin en més d’una llengua, el català ha d’aparèixer en una posició destacada (…)”, recomanacions que afecten tant la comunicació interna com externa dels centres.

Pel que fa a la comunicació interna, hi ha propostes en referència a comunicacions escrites (contractes, nòmines, correus electrònics, circulars) i també orals (actes institucionals, sessions de formació).

La comunicació externa també fa referència a la retolació i senyalització, a l’ús lingüístic en pàgines web i xarxes socials, en les publicacions i divulgacions de la recerca, i les intervencions en mitjans de comunicació i actes públics. També s’hi inclouen pautes per facilitar l’acollida lingüística del personal investigador no-catalanoparlant.

Els guardons Narcís Monturiol reconeixen cinc investigadors del sistema CERCA

Les medalles s’entreguen des del 1982 i reconeixen persones i entitats que treballen per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

El Govern ha distingit deu investigadores i investigadors amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i enguany cinc dels premiats formen part del sistema CERCA.

Els premis, que s’atorguen des de l’any 1982 i en l’actualitat tenen periodicitat biennal, duen el nom de l’inventor Narcís Monturiol i reconeixen persones i entitats que contribueixen al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

A l’edició del 2024 s’han premiat Jordi Alberch Vié, doctor en medicina, director del grup de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS) i referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives.

Alhora, s’ha reconegut la tasca d’Emilio Palomares Gil, actual director de la Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i investigador ICREA, que du a terme estudis relacionats amb l’àmbit de l’energia.

Ana Isabel Pérez Neira, llicenciada en Enginyeria Elèctrica i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), també ha obtingut el premi Narcís Monturiol. La seva recerca està vinculada a l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multiantena.

Petia Radeva, graduada en Matemàtiques Aplicades  i investigadora principal del Medical Imaging Lab (MiLab) del Centre de Visió per Computador (CVC), és una altra de les premiades. Ha centrat la seva recerca en els camps de la visió per ordinador.

Finalment, i també dins del sistema CERCA, s’ha reconegut la tasca de l’enginyer agrònom i investigador Sènior del Centre AGROTECNIOGustavo A. Slafer , que estudia la fisiologia del rendiment dels cultius i els seus processos de desenvolupament.

 

La Generalitat de Catalunya entra al Patronat d’Agrotecnio

El Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat amb data 16 d’abril la modificació dels Estatuts de la Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia, confirmant la participació del govern en el Patronat del centre.

Aquesta aprovació garanteix el compliment del règim jurídic del sector públic i de la Llei de la ciència, que estableix que els centres CERCA han de ser creats per l’Administració o aquesta ha de participar en ells. La composició del Patronat d’Agrotecnio, que estava formada de manera paritària per patrons de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), es modifica i s’incorporen tres patrons de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Per tant, el nou Patronat d’Agrotecnio queda conformat per sis patrons de la Universitat de Lleida, tres del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; dos de la Direcció General de Recerca i un de l’IRTA.

La presidència del Patronat es manté en el rector o rectora de la UdL; i la vicepresidència primera, en la persona titular del departament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

El Centre de Recerca Matemàtica convoca plaça de direcció

El Centre de Recerca Matemàtica, creat l’any 1984 per l’Institut d’Estudis Catalans, busca nou director o directora amb una trajectòria contrastada en lideratge, un rècord distingit d’excel·lència científica i el pensament innovador necessari per liderar una organització dinàmica.

Des de la seva creació, el CRM ha col·laborat estretament amb les àrees de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) portant a que un nombrós col·lectiu del millor personal investigador d’aquests departaments estigui adscrit al centre. Això ha permès la que el CRM sigui reconegut amb un guardó Maria de Maeztu dues vegades.

El termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 d’abril.

Oriol Romero-Isart s’incorporarà a l’ICFO com a nou director

Succeeix en el càrrec a Lluís Torner, que ha estat en el càrrec des de 2002

 

Quan el director de l’ICFO, el professor Lluís Torner, fundador de l’Institut l’any 2002, va comunicar l’any 2022 al patronat que deixaria el seu càrrec, es va posar en marxa la recerca d’un nou director.

Finalment, el passat 14 de febrer de 2024, el patronat ha aprovat el nomenament del Prof Dr. Oriol Romero-Isart com a nou Investigador Principal, i director de l’institut durant els propers quatre anys. Romero-Isart, doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat treballant a l’estranger durant els darrers 15 anys.

Després d’una estada post-doctoral a l’Institut Max-Planck d’Òptica Quàntica de Munic, el 2013,  es va traslladar a Innsbruck per iniciar el seu propi grup de recerca.  Actualment és professor a la Universitat d’Innsbruck, Investigador Principal a l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica (IQOQI) d’Innsbruck, i director general adjunt del mateix centre. La seva recerca se centra en temes dels camps de l’òptica quàntica teòrica i la física quàntica mesoscòpica en el context de la ciència i la tecnologia quàntiques.

El Dr. Romero-Isart s’incorporarà a ICFO a la primavera i assumirà responsabilitats com a director nomenat l’1 de setembre de 2024.

“Em sento afortunat d’haver estat designat com a proper director de l’ICFO i de tenir el privilegi de servir una organització d’èxit plena de persones amb talent i entusiasme, amb una missió i una cultura amb les quals em ressono molt”,

ha comentat el professor Romero-Isart.

Dr. Oriol Romero-Isart
Dr. Oriol Romero-Isart, en una imatge recent.