Trenquem les barreres de gènere a la universitat i als centres de recerca
Com cada 8 de març, en el Dia Internacional de les Dones, exigim la igualtat de gènere a la universitat i a tots els àmbits.
Des de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya reivindiquem la necessitat urgent de dur a terme polítiques actives d’eliminació de biaixos de gènere a la universitat i als centres de recerca.
Deixem palès que la representació de les dones disminueix al llarg de la carrera acadèmica, especialment en els llocs de lideratge i en les escales més altes de reconeixement. Tot i que les dones representen un 59% de les persones que actualment es graduen a les universitats catalanes, la presència de les dones decreix considerablement en les posicions de direcció de projectes de recerca o catedràtiques i en els principals llocs de governança de les universitats fins a arribar a un alarmant 12% de rectores. Hem d’eliminar els obstacles evidents i també abordar les barreres subtils i sistèmiques que perpetuen la discriminació de gènere.
És necessari recordar, com indica l’Estratègia d’igualtat de gènere en la ciència, que cal adoptar mesures per tal que la maternitat, la conciliació i les cures no siguin obstacles en les carreres acadèmiques de les dones. La conseqüència de no fer-ho és la reproducció de fortes inequitats de gènere. L’adopció de l’Acord de protecció de la maternitat en el procés d’avaluació de l’activitat investigadora és un pas essencial en aquest camí.
Volem denunciar que les desigualtats s’agreugen encara més fora d’Europa i especialment en entorns en guerra. Així doncs, volem expressar la nostra solidaritat amb les dones que lluiten per defensar els seus drets fonamentals i llibertats públiques, com el dret a l’educació.
Per aconseguir una veritable igualtat de gènere a la universitat i a la societat, cal una voluntat decidida per adoptar i implementar polítiques concretes i efectives.
Si l’any 2021 podem considerar que va marcar el punt d’inflexió en l’evolució de la I-CERCA, fent avançar el sistema de centres cap a un model europeu, l’any 2022 ha suposat la consolidació del model de recerca i desenvolupament a Catalunya amb l’aprovació de la Llei de la Ciència el 21 de desembre. La nova llei, llargament esperada, proveeix el sistema i, per tant, als centres CERCA, de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per desenvolupar-se i competir dins la comunitat científica internacional i defineix els centres CERCA i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya com a integrants del sistema CERCA.
Aquest, també ha estat l’any en què s’han posat en marxa dues accions formatives que definiran l’evolució del sistema en els anys vinents. La primera és el programa de formació ÀGORA, dirigit al grup de gerència dels centres. El programa inclou diferents temes d’interès que van des de l’actualització en legislació laboral a l’impuls a la internacionalització, la diversificació de les fonts de finançament, la implantació de l’agenda RRI als centres o la millora de la participació ciutadana en la recerca i la innovació (Recerca i innovació responsables, en les seves sigles en anglès).
El segon programa endegat va dirigit als responsables de l’estratègia d’impacte de la recerca. L’objectiu d’aquesta activitat és capacitar aquest grup de professionals perquè desenvolupin bones narratives d’impacte pensant en 2024, any en què està previst fer una nova convocatòria d’avaluació de l’impacte (RIA).
En síntesi, l’actuació de la I-CERCA durant 2022 ha suposat una evolució de les activitats que venia desenvolupant de manera exitosa i ha obert noves oportunitats que han de portar un creixement tant del sistema com de la institució.
L’actuació de l’Ombudsperson de CERCA ha de contribuir a complir el Codi de conducta CERCA, a prevenir irregularitats en el sistema CERCA, i a proporcionar als joves investigadors un marc de confiança en el compliment de les normes
L’any que deixem enrere passarà per ser un dels moments que marcaran un punt d’inflexió en l’evolució de la I-CERCA. El fet de començar a tenir resultats positius en les convocatòries Horizon Europe de la Comissió Europea i de rebre finançament del Pressupost General de l’Estat pel projecte CERCAGINYS, sens dubte marcaran l’evolució de la institució en els propers anys.
Podríem dir que l’instrument inicial que va ser la I-CERCA per implantar una política comuna d’actuació com a nucli de referència dels centres de recerca, s’ha consolidat i ha evolucionat de forma cohesionada cap a l’establiment d’un sistema de centres de recerca a Catalunya (sistema CERCA) més semblant als models de sistemes de centres com el francès o l’alemany.
Ens trobem en un moment de maduresa del sistema i és moment de fer camí cap a posicions més ambicioses que ens han d’acostar al que voldríem ser. Pensar que podem tenir un sistema de centres similar a la Societat Max Planck no ha de ser una quimera ni un somni, sinó un objectiu.
La visualització conjunta de tots els centres ha estat sempre la voluntat de CERCA. Aquesta, sense cap mena de dubte, ens ha de portar moltes alegries al conjunt de centres de recerca de Catalunya el qual, cal recordar que està profundament ancorat en el sistema universitari de Catalunya.
Enguany hem pogut constatar com CERCA en el seu conjunt s’ha convertit en la vuitena institució més finançada pels projectes d’H2020 de la UE. Gràcies a les bases de dades que la Comissió va obrir ja fa un temps, hem pogut apreciar com el conjunt de centres CERCA s’han convertit en un potent
captador de fons europeus.
L’any 2018 es va iniciar amb un fet inaudit i extraordinari que va ser l’aplicació restrictiva de
l’article 155 a les institucions del sector públic de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat
espanyol. La majoria dels centres CERCA se’n van veure afectats així com la Institució CERCA.
Malgrat això es va fer l’esforç perquè l’activitat no decaigués sinó que seguís creixent en qualitat i
quantitat. Però cal escriure les coses perquè siguin recordades a la nostra memòria.
Fa pocs dies parlava amb una avaluadora que venia d’Israel i em deia “per a què la recerca floreixi cal que hi hagi un entorn favorable on la creativitat de les persones se senti convidada a sortir de cadascú”. Bé, que cadascú jutgi per ell mateix com ha estat el nostre entorn de creativitat a 2017 i qui ho ha provocat.
